Els delictes sexuals pugen un 34% a les comarques gironines en el que es porta d'any

La demarcació registra gairebé 2.400 robatoris a habitatges i establiments

El balanç de criminalitat que periòdicament publica el Ministeri de l'Interior recull dades de tots els cossos policials (Mossos d'Esquadra, policies locals, policia espanyola i Guàrdia Civil). L'estadística evidencia com els delictes han anat a l'alça en paral·lel a la fi de les restriccions vinculades al coronavirus.

En concret, a la demarcació de Girona, entre gener i finals setembre s'han registrat 29.034 delictes. Són un 8,9% més en comparació amb el mateix període de l'any passat (quan ja s'entrava en la nova fase de restriccions arran de la segona onada de la pandèmia).

De totes les tipologies, però, la que destaca per damunt de les altres són els delictes sexuals. Perquè d'un any per l'altre, els abusos i les agressions han arribat a augmentar fins a un 34,6%. A la demarcació, se n'han denunciat 249 casos entre gener i setembre (l'any passat, se'n van registrar 185). I d'aquests, n'hi ha hagut 44 en què la víctima ha patit una violació (set més en comparació amb el 2020).

Aquesta xifra negra ja se situa, fins i tot, per damunt dels registres prepandèmia. Perquè ara fa dos anys, durant els tres primers trimestres del 2019, es van denunciar 242 agressions i abusos sexuals a les comarques gironines. I ja aleshores, la xifra s'havia incrementat gairebé un 18% en comparació amb els tres trimestres del 2018 (quan a la demarcació es van registrar 207 delictes sexuals).

Més furts i tràfic de drogues

En paral·lel, el balanç de criminalitat del Ministeri també recull que han augmentat els furts i el tràfic de drogues. En el primer cas, se n'han registrat 7.414 (un 12,1% més); i en el segon, els diferents cossos policials han intervingut en 344 operacions contra el tràfic d'estupefaents (un 13,5% més).

Aquest increment s'explica, sobretot, per la proliferació de cultius de marihuana. De fet, el cap dels Mossos d'Esquadra a Girona, el comissari Josep Milan, ja va alertar ara fa pocs dies que els grups criminals vinculats a aquestes plantacions són cada cop més violents. Les situen en zones emboscades i de difícil accés, les vigilen armats i no dubten a assaltar-se entre ells.

L'estadística també recull com, d'un any per l'altre, a la demarcació han crescut un 8,8% els robatoris amb violència i intimidació (és a dir, els assalts i atracaments). Entre gener i finals de setembre, n'hi ha hagut 658 al territori. També han augmentat els delictes de lesions i baralles tumultuàries (de 231 s'ha passat a 245).

Menys robatoris amb força

Per contra, entre les tipologies que han baixat hi ha els robatoris amb força, que ho han fet un 6,6% (s'ha passat dels 2.560 als 2.391). Aquí s'hi inclouen tant els que fan referència a habitatges, com també a comerços i a empreses. El descens també és significatiu si es compara amb ara fa dos anys, perquè durant el mateix període del 2019 se n'havien registrat 3.565.

Si es mira més al detall aquesta tipologia, el balanç de criminalitat també permet veure però com els robatoris a interior d'habitatge, un dels que causen més alarma social, s'han mantingut gairebé invariables en comparació amb el 2020. Entre gener i finals de setembre de l'any passat, se'n van denunciar 1.886 arreu de les comarques gironines. I aquest 2021, se n'han registrat 1.873 (és a dir, un 0,7% menys).

Per últim, les dades que publica el Ministeri de l'Interior també dediquen un apartat als delictes de sang. A la demarcació, durant aquests tres trimestres hi ha hagut dotze temptatives d'homicidi o assassinat (l'any passat van ser-ne setze) i tres crims. Són els del cadàver que es va localitzar en un voral de la carretera a Cabanelles (Alt Empordà), el de l'home que va aparèixer mort al maleter d'un cotxe a Roses (Alt Empordà) i el de l'agressor que va matar a ganivetades la parella a Porqueres (Pla de l'Estany) i després es va entregar a comissaria.

No s'hi computen encara, però, els darrers crims d'aquest octubre a la Jonquera (en què un transportista en va matar un altre) o a Ripoll (el del fill que va acabar amb la vida de la seva mare a l'interior d'un pis).

Baixen a Girona, Palafrugell i Sant Feliu

L'estadística de criminalitat que ha fet pública el Ministeri també desgrana les dades de les principals ciutats de la demarcació. En concret, de les que tenen més de 20.000 habitants. Hi ha Girona, Banyoles, Blanes (Selva), Figueres, Lloret de Mar (Selva), Olot, Palafrugell (Baix Empordà), Salt (Gironès) i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

La tònica general és que els delictes pugen arreu en comparació amb el 2020, conseqüència lògica tenint en compte que l'any passat va estar marcat pel confinament i per les restriccions arran de la pandèmia. Però també hi ha llocs on, malgrat la covid-19, aquest 2021 la xifra negra s'ha mantingut a ratlla i, fins i tot, ha disminuït. Passa a Girona, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols.

A Girona ciutat, entre gener i finals de setembre s'han registrat 4.348 delictes. Són tan sols un 0,6% menys en comparació amb el mateix període de l'any passat (quan van ser-ne 4.374), però fins a un 11,48% menys si es compara amb el 2019, el darrer any prepandèmia (quan la xifra va situar-se en 4.912).

Per tipologies, a Girona destaca la baixada del 18% dels robatoris amb violència i intimidació (dels 233 de l'any passat ara es passa a 191) o del 14% en els robatoris a habitatge (de 219 a 187). Per contra, però, a l'altre costat de la balança es troben els furts (que pugen un 5,9%, amb 1.288) o els delictes sexuals (que pugen un 12%, passant de 33 a 37 casos, en sis dels quals la víctima ha patit una violació).

A Palafrugell, segons recull l'estadística del Ministeri, és on es registra el major descens. Durant aquests tres trimestres els delictes han baixat un 12,7% (dels 692 de l'any passat es passa a 604). I a Sant Feliu de Guíxols, la baixada de casos se situa en el 2,7% (de 853 a 830).

Entre el 3,4 i el 24,6%

A la resta de municipis gironins que inclou el balanç de criminalitat, el relaxament de restriccions pel coronavirus també s'ha traduït en un augment de la delinqüència. Allà on la xifra negra ha pujat més d'un any per l'altre és a la capital de l'Alt Empordà; en concret, ho ha fet en un 24,6%.

Dels 1.176 delictes que Figueres va registrar entre gener i finals de setembre del 2020, ara es passa als 2.138. La xifra s'acosta als nivells prepandèmia (perquè al 2019, van ser-ne 2.215). Entre aquells delictes que han pujat més hi ha els furts, els robatoris de vehicles, els robatoris amb força a domicilis i els atracaments. Per contra, però, s'han registrat un 20% menys de delictes sexuals (de 15 es passa a 12).

A Salt, l'increment global de delictes ha estat del 18,2% (de 1.113 a 1.316); a Banyoles, del 15% (de 447 a 517); a Lloret de Mar, del 5,2% (de 1.512 a 1.590); a Olot, del 4,9% (de 843 a 884), i a Blanes, del 3,4% (de 1.148 a 1.466).

Per tipologies, destaca l'augment de delictes sexuals que han registrat alguns dels municipis. A Banyoles, per exemple, s'ha passat de 4 casos d'abús sexual durant el 2020 als 7 d'aquest any. A Lloret de Mar, la xifra de delictes sexuals s'ha multiplicat per tres (de 6 casos ara s'ha passat a 19, en cinc dels quals hi va haver violació). I a Salt, s'ha passat dels 7 casos d'abusos i agressions amb penetració de l'any passat als 13 d'aquest 2021.