L'estadística que periòdicament fa el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona no fa res més que constatar, un any més, la caiguda que arrossega el sector. L'any passat, a les comarques gironines es van acabar 1.906 obres, la xifra més baixa de totes les que recull la gràfica (que es remunta fins al 1998).
Enrere queden els anys de bombolla immobiliària, en què el número d'immobles acabats a la demarcació s'enfilava més enllà dels 10.000 (com va passar des del 2004 al 2008). Ara, la xifra d'obres que s'enllesteixen és gairebé testimonial.
A més, la crisi econòmica ha comportat una clar canvi de tendència al sector de l'edificació gironina. En general, tots els tipus de construcció (tant els blocs de pisos com les cases) han anat a la baixa, però la caiguda ha estat menys accentuada en el cas dels habitatges unifamiliars.
De fet, com ha concretat el president del Col·legi d'Aparelladors, Joaquim Romans, ara quatre de cada deu obres que s'enllesteixen a la demarcació són cases que han impulsat famílies o particulars per anar-hi a viure. De fet, de les 1.906 obres acabades el 2012, 819 corresponen a aquesta tipologia (el 43% del total).
"És a dir, la promoció professional ha baixat molt i aquella gent que té un solar i diners, ara aprofita per construir-se una casa", ha concretat Romans. De totes maneres, però, aquesta realitat no amaga que el sector de l'edificació a les comarques gironines continua sota mínims.
Per veure-ho, només cal fer una ullada a les dades que mostren els habitatges que els constructors preveuen aixecar (és a dir, els contractats) i aquells per als quals ja s'havien pagat llicències, però que arran de la crisi s'ha desistit d'iniciar-ne l'obra (és a dir, els renunciats). Durant el 2012, els habitatges renunciats a comarques gironines (944) gairebé doblen els contractats (590).
Si es miren aquestes dades per comarques, a gran part de la demarcació la tònica és la mateixa. Pràcticament a tot arreu (excepte al Gironès, la Cerdanya i l'Alt Empordà) el saldo és negatiu; és a dir, que els habitatges renunciats superen els contractats.
Un 2013 "pèssim"
La baixa contractació d'habitatges durant l'any passat porta Joaquim Romans a parlar d'un 2013 "pèssim" per al sector, i d'un 2014 que també es preveu dur. De fet, el president del Col·legi d'Aparelladors assegura que encara hauran de passar anys fins que el mercat absorbeixi l'estoc d'invenuts que acumula la demarcació arran del 'boom' immobiliari.
"Fins que no es regularitzi la disbauxa que hi va haver, i el mercat no absorbeixi els més de 20.000 habitatges que es calcula que hi ha de més, encara ens esperen uns anys de davallada", indica Romans. El president del col·legi també lamenta que, a aquesta situació, cal sumar-hi el fet que ara pràcticament no es fa obra pública, cosa que afegeix més dificultats al sector. "Si el 2013 poguéssim hivernar com els óssos, ens aniria molt bé", explica, per exemplificar-ho.
Fer números
Per últim, Joaquim Romans ha tret números per fer evident de quina manera el sector passa per hores baixes. "Si aquest 2012 es van acabar uns 2.000 habitatges, això de mitjana representen uns 329.000 metres quadrats d'obra, que suposen un volum de negoci d'entre 250 i 300 MEUR", ha indicat el president.
"Però com que un 40% d'aquestes obres són autopromoció i no es venen, aquí s'acaba el negoci", ha precisat. I ha conclòs: "Per fer-se'n una idea, els anys 2006 i 2007, el volum anterior era cinc cops més alt; és a dir, parlàvem d'unes xifres de 1.500 MEUR i, com que els promotors després venien els habitatges, això tornava a generar negoci".
Enrere queden els anys de bombolla immobiliària, en què el número d'immobles acabats a la demarcació s'enfilava més enllà dels 10.000 (com va passar des del 2004 al 2008). Ara, la xifra d'obres que s'enllesteixen és gairebé testimonial.
A més, la crisi econòmica ha comportat una clar canvi de tendència al sector de l'edificació gironina. En general, tots els tipus de construcció (tant els blocs de pisos com les cases) han anat a la baixa, però la caiguda ha estat menys accentuada en el cas dels habitatges unifamiliars.
De fet, com ha concretat el president del Col·legi d'Aparelladors, Joaquim Romans, ara quatre de cada deu obres que s'enllesteixen a la demarcació són cases que han impulsat famílies o particulars per anar-hi a viure. De fet, de les 1.906 obres acabades el 2012, 819 corresponen a aquesta tipologia (el 43% del total).
"És a dir, la promoció professional ha baixat molt i aquella gent que té un solar i diners, ara aprofita per construir-se una casa", ha concretat Romans. De totes maneres, però, aquesta realitat no amaga que el sector de l'edificació a les comarques gironines continua sota mínims.
Per veure-ho, només cal fer una ullada a les dades que mostren els habitatges que els constructors preveuen aixecar (és a dir, els contractats) i aquells per als quals ja s'havien pagat llicències, però que arran de la crisi s'ha desistit d'iniciar-ne l'obra (és a dir, els renunciats). Durant el 2012, els habitatges renunciats a comarques gironines (944) gairebé doblen els contractats (590).
Si es miren aquestes dades per comarques, a gran part de la demarcació la tònica és la mateixa. Pràcticament a tot arreu (excepte al Gironès, la Cerdanya i l'Alt Empordà) el saldo és negatiu; és a dir, que els habitatges renunciats superen els contractats.
Un 2013 "pèssim"
La baixa contractació d'habitatges durant l'any passat porta Joaquim Romans a parlar d'un 2013 "pèssim" per al sector, i d'un 2014 que també es preveu dur. De fet, el president del Col·legi d'Aparelladors assegura que encara hauran de passar anys fins que el mercat absorbeixi l'estoc d'invenuts que acumula la demarcació arran del 'boom' immobiliari.
"Fins que no es regularitzi la disbauxa que hi va haver, i el mercat no absorbeixi els més de 20.000 habitatges que es calcula que hi ha de més, encara ens esperen uns anys de davallada", indica Romans. El president del col·legi també lamenta que, a aquesta situació, cal sumar-hi el fet que ara pràcticament no es fa obra pública, cosa que afegeix més dificultats al sector. "Si el 2013 poguéssim hivernar com els óssos, ens aniria molt bé", explica, per exemplificar-ho.
Fer números
Per últim, Joaquim Romans ha tret números per fer evident de quina manera el sector passa per hores baixes. "Si aquest 2012 es van acabar uns 2.000 habitatges, això de mitjana representen uns 329.000 metres quadrats d'obra, que suposen un volum de negoci d'entre 250 i 300 MEUR", ha indicat el president.
"Però com que un 40% d'aquestes obres són autopromoció i no es venen, aquí s'acaba el negoci", ha precisat. I ha conclòs: "Per fer-se'n una idea, els anys 2006 i 2007, el volum anterior era cinc cops més alt; és a dir, parlàvem d'unes xifres de 1.500 MEUR i, com que els promotors després venien els habitatges, això tornava a generar negoci".
