Un dels principals dubtes dels empresaris que han assistit a la reunió ha estat saber si Endesa al·legarà que la falta de subministrament elèctric i la caiguda de torres de tensió ha estat resultat d'una catàstrofe o no. En aquest sentit, Agustí López ha afirmat que el que ha succeït arran del temporal de neu és una 'catàstrofe' i que, encara que les torres fossin més resistents, algunes haurien caigut.
Segons el director d'Endesa a Girona, el problema no és l'estat, el manteniment de les torres ni tan sols si són prou resistents, sinó la dificultat de construir infraestructures elèctriques a la demarcació que creïn un sistema de 'malla' que permeti reaccionar més ràpid si cau alguna torre o cedeix algun conductor.
Tot i això, López ha recordat als empresaris que no és la companyia elèctrica sinó 'un jutge' qui ha de decidir si Endesa és la responsable de la situació o, per contra, ha estat per culpa 'd'una causa major. Agustí López ha tornat a utilitzar com a argument el paral·lelisme amb els boscos i ha afirmat que si arbres preparats per resistir les inclemències meteorològiques han caigut, és lògic que les torres també ho hagin fet.
'Encara que les torres fossin més grans i els cables més gruixuts, n'haurien caigut', ha afirmat el director de la companyia elèctrica a Girona que defensa que el problema és que 'les instal·lacions elèctriques no estan ben vistes' i, per això, no han pogut construir algunes línies que fa temps que tenen previstes. López ha recordat que construir una nova xarxa vol dir enfrontar-se, per exemple, a sabotatges i que, per evitar problemes, a vegades acaben compactant tres línies en una torre. 'Llavors hi ha queixes quan cau una torre i tres línies tenen problemes', ha criticat López.
Segons el director d'Endesa a la demarcació, cal fer 'pedagogia' i que la ciutadania entengui que 'el model espanyol' de subministrament elèctric és aeri i que, per evitar incidents com aquests i millorar la capacitat de reacció, cal tenir una xarxa 'més mallada'.
De moment, López ha afirmat que encara no saben quin cost tindrà reparar el subministrament elèctric però ha recordat que hi ha 1.600 persones treballant per arreglar la situació i assegurar que a l'estiu hi hagi normalitat en l'electricitat.
Segons el director d'Endesa a Girona, el problema no és l'estat, el manteniment de les torres ni tan sols si són prou resistents, sinó la dificultat de construir infraestructures elèctriques a la demarcació que creïn un sistema de 'malla' que permeti reaccionar més ràpid si cau alguna torre o cedeix algun conductor.
Tot i això, López ha recordat als empresaris que no és la companyia elèctrica sinó 'un jutge' qui ha de decidir si Endesa és la responsable de la situació o, per contra, ha estat per culpa 'd'una causa major. Agustí López ha tornat a utilitzar com a argument el paral·lelisme amb els boscos i ha afirmat que si arbres preparats per resistir les inclemències meteorològiques han caigut, és lògic que les torres també ho hagin fet.
'Encara que les torres fossin més grans i els cables més gruixuts, n'haurien caigut', ha afirmat el director de la companyia elèctrica a Girona que defensa que el problema és que 'les instal·lacions elèctriques no estan ben vistes' i, per això, no han pogut construir algunes línies que fa temps que tenen previstes. López ha recordat que construir una nova xarxa vol dir enfrontar-se, per exemple, a sabotatges i que, per evitar problemes, a vegades acaben compactant tres línies en una torre. 'Llavors hi ha queixes quan cau una torre i tres línies tenen problemes', ha criticat López.
Segons el director d'Endesa a la demarcació, cal fer 'pedagogia' i que la ciutadania entengui que 'el model espanyol' de subministrament elèctric és aeri i que, per evitar incidents com aquests i millorar la capacitat de reacció, cal tenir una xarxa 'més mallada'.
De moment, López ha afirmat que encara no saben quin cost tindrà reparar el subministrament elèctric però ha recordat que hi ha 1.600 persones treballant per arreglar la situació i assegurar que a l'estiu hi hagi normalitat en l'electricitat.
