Aquest matí representants de totes les institucions han visitat el jaciment. L’objectiu d’aquest conveni és garantir el finançament necessari per al desenvolupament del Pla Director de Vilauba que, a més de la recerca arqueològica, contempla altres actuacions encaminades a protegir, preservar, restaurar i mantenir el conjunt arqueològic i, també, a la seva museïtzació i millora en la presentació al públic.
Fins ara en es coneixen dues àrees funcionals bàsiques com són les "residencials" i les "productives". L’àrea destinada als habitatges ocupa una superfície de gairebé 700 metres quadrats i es situa a la part sud del jaciment. Es tracta d’un petit vilatge format per tres petites unitats domèstiques que, segons la seva disposició i planta, sembla que segueixen un mateix model o patró d’organització. Cadascuna d’elles es composa d’un espai destinat a l'habitatge, d’uns 25 metres quadrats, d’un pati i d’un àmbit annex. La presència de sengles llars en algunes estances, delimitades per un cercle de pedres clavades al subsòl i amb senyals de foc a l’interior, ha fet possible identificar amb claredat els espais d’ús residencial. Avui es coneix que la formació d’aquest vilatge s’inicia a finals del segle V dC, moment en el qual s’abandonen i es transformen definitivament les estructures pertanyents a l’antiga vil·la romana. Amb el pas del temps, el nou nucli d’hàbitat, primer format amb unes cabanes molt senzilles, donarà pas a un petit vilatge o veïnat format per diverses cases.
Pertanyen a l’àrea productiva les edificacions de caire agrícola emplaçades a uns 40 metres més al nord, distribuïdes al voltant d’una premsa, probablement d’oli, i un pati annex identificats ja en les primeres excavacions dels anys 1979 i 1981.
La descoberta d’aquest nucli d’hàbitat permet relacionar d’una manera encara més clara el topònim Villa Alba, documentat al segle X i referit a un petit vilatge situat en aquest indret, amb el fundus de l’antiga vil·la romana i confirma que Vilauba és un dels pocs exemples coneguts a Catalunya on es possible estudiar l’evolució del món rural d’ençà els inicis de la romanització fins a les acaballes del Món Antic i el pas a l’època alt-medieval.
Durant la campanya d’aquest 2012 s’han documentat dues fases anteriors que es localitzen per sota les estructures que configuren l’hàbitat visigot del segle VI-VII. La més antiga correspon a una ocupació del segle V dC i la següent, intermèdia, destaca per ser construïda amb murs que defineixen diferents espais amb les seves llars però que es presenten gairebé arrasats per la construcció de la darrera fase visigoda. Aquestes dues fases precedents permeten completar la seqüència cronològica de Vilauba tot enllaçant l’ocupació del final de la vil·la baix-imperial del segle V dC fins a l’hàbitat visigot conservat del segle VI-VII dC.
Els treballs d’aquestes darrers tres anys també s’han centrat al Camp Baix, a l’altra banda de la carretera. L’any 2010 es va dur a terme una prospecció magnètica i amb georadar que va permetre elaborar uns mapes preliminars per a la identificació de restes arqueològiques. A partir d’aquests mapes s’ha descobert una àrea artesanal d’època alt-imperial encapçalada per un forn que s’utilitzava per a coure ceràmica i material constructiu. Durant l’excavació d’aquest any també s’ha descobert una fondalada d’extracció d’argila que proporcionaria matèria primera a les diferents activitats de la vil·la.
Enguany s’ha descobert el sisè enterrament de la necròpolis de finals de l’època de l’alt imperi (II-III dC). Com la resta dels enterraments localitzats, s’havia enterrat en una caixa formada per teules i presentava un aixovar funerari pobre composat d’un vas ceràmic. També s’han realitzat estudis antropològics i aquests destaquen que es tracta d’una població relativament jove que havia patit unes dures condicions de treball.
L’execució d’aquests convenis entre les institucions copropietàries i la Diputació de Girona han permès endegar també les actuacions necessàries per consolidar, restaurar i adequar totes les restes descobertes de l’hàbitat visigot. Aquesta adequació i preparació per a la visita ha comportat la consolidació i restauració dels murs de les cases, així com la recuperació de les cotes originals dels paviments. Destaca també la instal·lació d’uns plafons i rètols explicatius, que seguint el mateix model aplicat fa anys al jaciment, permeten als visitants comprendre les restes arqueològiques. D’aquesta manera s’ha facilitat la seva ràpida incorporació al circuit de visita general del jaciment que, recordem-ho, és una de les antenes que conformen el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i passa a ser, un dels pocs hàbitats visigots visitables de Catalunya.
La renovació de l’actual conveni, de les mateixes característiques que els anteriors, permetrà en els pròxims anys (2013-2015) impulsar, atesa la modificació prevista del traçat de la carretera que condueix a Pujarnol, connectar les restes arqueològiques avui dividides per aquest camí, així com també l’adequació definitiva del jaciment de Vilauba a partir de la museïtzació de les restes, la preparació d’un espai de rebuda de visitants i àrea d’aparcament, i la delimitació del jaciment a partir d’una tanca perimetral.
Fins ara en es coneixen dues àrees funcionals bàsiques com són les "residencials" i les "productives". L’àrea destinada als habitatges ocupa una superfície de gairebé 700 metres quadrats i es situa a la part sud del jaciment. Es tracta d’un petit vilatge format per tres petites unitats domèstiques que, segons la seva disposició i planta, sembla que segueixen un mateix model o patró d’organització. Cadascuna d’elles es composa d’un espai destinat a l'habitatge, d’uns 25 metres quadrats, d’un pati i d’un àmbit annex. La presència de sengles llars en algunes estances, delimitades per un cercle de pedres clavades al subsòl i amb senyals de foc a l’interior, ha fet possible identificar amb claredat els espais d’ús residencial. Avui es coneix que la formació d’aquest vilatge s’inicia a finals del segle V dC, moment en el qual s’abandonen i es transformen definitivament les estructures pertanyents a l’antiga vil·la romana. Amb el pas del temps, el nou nucli d’hàbitat, primer format amb unes cabanes molt senzilles, donarà pas a un petit vilatge o veïnat format per diverses cases.
Pertanyen a l’àrea productiva les edificacions de caire agrícola emplaçades a uns 40 metres més al nord, distribuïdes al voltant d’una premsa, probablement d’oli, i un pati annex identificats ja en les primeres excavacions dels anys 1979 i 1981.
La descoberta d’aquest nucli d’hàbitat permet relacionar d’una manera encara més clara el topònim Villa Alba, documentat al segle X i referit a un petit vilatge situat en aquest indret, amb el fundus de l’antiga vil·la romana i confirma que Vilauba és un dels pocs exemples coneguts a Catalunya on es possible estudiar l’evolució del món rural d’ençà els inicis de la romanització fins a les acaballes del Món Antic i el pas a l’època alt-medieval.
Durant la campanya d’aquest 2012 s’han documentat dues fases anteriors que es localitzen per sota les estructures que configuren l’hàbitat visigot del segle VI-VII. La més antiga correspon a una ocupació del segle V dC i la següent, intermèdia, destaca per ser construïda amb murs que defineixen diferents espais amb les seves llars però que es presenten gairebé arrasats per la construcció de la darrera fase visigoda. Aquestes dues fases precedents permeten completar la seqüència cronològica de Vilauba tot enllaçant l’ocupació del final de la vil·la baix-imperial del segle V dC fins a l’hàbitat visigot conservat del segle VI-VII dC.
Els treballs d’aquestes darrers tres anys també s’han centrat al Camp Baix, a l’altra banda de la carretera. L’any 2010 es va dur a terme una prospecció magnètica i amb georadar que va permetre elaborar uns mapes preliminars per a la identificació de restes arqueològiques. A partir d’aquests mapes s’ha descobert una àrea artesanal d’època alt-imperial encapçalada per un forn que s’utilitzava per a coure ceràmica i material constructiu. Durant l’excavació d’aquest any també s’ha descobert una fondalada d’extracció d’argila que proporcionaria matèria primera a les diferents activitats de la vil·la.
Enguany s’ha descobert el sisè enterrament de la necròpolis de finals de l’època de l’alt imperi (II-III dC). Com la resta dels enterraments localitzats, s’havia enterrat en una caixa formada per teules i presentava un aixovar funerari pobre composat d’un vas ceràmic. També s’han realitzat estudis antropològics i aquests destaquen que es tracta d’una població relativament jove que havia patit unes dures condicions de treball.
L’execució d’aquests convenis entre les institucions copropietàries i la Diputació de Girona han permès endegar també les actuacions necessàries per consolidar, restaurar i adequar totes les restes descobertes de l’hàbitat visigot. Aquesta adequació i preparació per a la visita ha comportat la consolidació i restauració dels murs de les cases, així com la recuperació de les cotes originals dels paviments. Destaca també la instal·lació d’uns plafons i rètols explicatius, que seguint el mateix model aplicat fa anys al jaciment, permeten als visitants comprendre les restes arqueològiques. D’aquesta manera s’ha facilitat la seva ràpida incorporació al circuit de visita general del jaciment que, recordem-ho, és una de les antenes que conformen el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i passa a ser, un dels pocs hàbitats visigots visitables de Catalunya.
La renovació de l’actual conveni, de les mateixes característiques que els anteriors, permetrà en els pròxims anys (2013-2015) impulsar, atesa la modificació prevista del traçat de la carretera que condueix a Pujarnol, connectar les restes arqueològiques avui dividides per aquest camí, així com també l’adequació definitiva del jaciment de Vilauba a partir de la museïtzació de les restes, la preparació d’un espai de rebuda de visitants i àrea d’aparcament, i la delimitació del jaciment a partir d’una tanca perimetral.
