Un equip d’investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) estudien el comportament que tenen els peixos que sobreviuen en rius que s’assequen de la zona de l’Alta Garrotxa. L’investigador que lidera el projecte ‘DRYFISH’, Jolle Jolles, fa uns tres anys que analitza poblacions de peixos la zona -especialment els barbs de muntanya- i com sobreviuen quan els rius s’assequen per la falta de pluja i la calor.
El projecte ha seleccionat les conques gironines perquè serveixen de model per rius intermitents a escala mundial. Això permet crear una pauta de comportament dels peixos que es podrà aplicar a altres punts del planeta quan els rius s’assequin i predir com canviaran les poblacions amb el canvi climàtic.
L’investigador Jolle Jolles va iniciar el projecte ara fa uns tres anys amb una beca internacional de National Geographic. En aquell moment, el biòleg va explorar molts rius per comprovar les diferències fluvials, ja que a Catalunya hi ha molts rius intermitents. És a dir, que s’assequen amb l’arribada d’una climatologia més càlida i mancada de pluges. De fet, alguns estudis apunten que la meitat dels rius que hi ha al món són intermitents.
Per això, Jolles va buscar-ne alguns a la demarcació de Girona que “servissin de model” per tal d’aplicar les condicions en altres punts del planeta. Entre els seleccionats el projecte es concentra en rius que hi ha a la zona de l’Alta Garrotxa. Són cursos fluvials “molt naturals amb poca influència humana i allunyats de pobles, agricultura i indústria”, assegura l’investigador.
El membre del CEAB detalla que el fet de ser tan aïllats li permet “investigar com els rius s’assequen i, una vegada hi ha poca aigua, veure com els peixos combaten la sequera”. La investigació va coincidir amb el període de sequera que va patir Catalunya en els últims anys. Això va fer que els investigadors analitzessin rius on el mes del 90% dels trams s’havien assecat. Aquest any, però, la situació ha canviat substancialment per la pluja abundant de la primavera. “Actualment, hi ha molts refugis de peixos que encara tenen bastant aigua i les dinàmiques entre les poblacions són molt diferents”, detalla Jolle Jolles.
Treball de camp
Per tirar endavant el projecte, l’equip de recerca comença el treball de camp abans dels mesos més calorosos. Això els permet “veure com s’assequen els rius, quan ho fan i on són els peixos quan es queden sense aigua”. La recollida de dades és quinzenal.
En els rius, els membres de l’equip de recerca analitzen les dades que recullen sensors de temperatura, geolocalitzen les basses d’aigua que hi ha per comprovar si es redueix l’extensió i també comproven la profunditat d’aquests punts. A més, amb un dron capten imatges d’alta qualitat i creen una quadrícula de cada bassa d’aigua. Això els permet “recrear en 3D” els refugis on habiten els peixos. També disposen de càmeres parany per comprovar el paper que tenen depredadors com serps, ocells, i mamífers.
Comportament dels peixos
Malgrat que la recerca es troba a l’equador, l’investigador avança que han comprovat com hi ha peixos de més edat que “són molt més tímids” i es queden en la profunditat dels refugis. Per contra, els exemplars més joves s’aventuren a descobrir més el medi tot i que “molts d’aquests peixos també es moren”. D’aquesta manera, es vol comprovar quins patrons hi ha en funció de l’edat, la mida dels exemplars, les tendències socials o les dinàmiques dels bancs de peixos que incideixen en la presa de decisions del seu comportament, que acaba determinant la supervivència dels exemplars.
A més, Jolle Jolles afirma que els peixos fa “milers d’anys” que viuen en aquests rius amb períodes extrems amb aigües càlides, manca d’oxigen i els riscs de depredadors. Això fa que ja tinguin “algunes adaptacions per sobreviure”. El projecte ha permès veure com els peixos salten per moure’s en zones sense aigua per buscar nous refugis aquàtics o com han après a nedar amb pocs centímetres d’aigua per escapar a una zona més profunda.
La recerca que es fa en els rius gironins es complementa amb experiments en el laboratori del Centre d’Estudis Avançats de Blanes. Allà hi ha alguns exemplars de barbs de muntanya que s’han capturat dels rius i s’analitza un comportament més detallat. Entre altres coses, hi ha peixeres que compten amb un sistema informàtic que dibuixa la trajectòria que fan els peixos i es monotoritza el seu comportament. Aquest treball permet determinar quins mecanismes segueixen els peixos i detallar el seu comportament en casos de sequera.
De cara a l’any vinent, Jolles afirma que demanaran un segon projecte per continuar la recerca i combinar-la amb investigacions genètiques per investigar més a fons l’adaptació i l’estructura poblacional.
