La dent es va trobar a l'anomenat 'estrat 5' de la cova -a un metre sota terra- i fins ara s'havia datat en base a una cronologia imprecisa dels grans mamífers descoberts i del context arqueològic i estratigràfic de les excavacions inicials. Quaranta anys després, s'ha aconseguit datar amb "exactitud" després que es decidís tornar a estudiar sobre el terreny i excavar des de l'any 2001 i fins al 2011 en dues fases. Segons explica el prehistoriador de la UdG i codirector del jaciment, Julià Maroto, "la datació s'havia fet per mètodes indirectes però ara s'ha pogut assegurar amb la datació numèrica, radiomètrica i amb anàlisis de petits rosegadors que ho verifiquen i que per tant està ben acotat".
Els investigadors han associat les restes de grans mamífers trobats a la cova -cérvol, daina, cabirol, rinoceront- com a les preses que les hienes portaven fins allà, donat que utilitzaven aquest espai com a cau. En aquest estrat, però, no s'han trobat proves que demostrin una ocupació humana, de manera que la dent podria pertànyer a un nen que també va ser víctima d'aquests animals carnívors.
Els resultats de la investigació s'han publicat a la revista 'Journal Human of Evolution', la publicació més prestigiosa especialitzada en l'evolució humana. El treball, que es pot consultar per Internet des de mitjans d'aquest any, presenta la "datació absoluta" de l'estrat 5, així com la reconstrucció del seu paisatge i clima. Les restes trobades suggereixen un entorn format per un bosc obert i humit, molt adequat per les hienes com pels grups humans.
"Era un lloc privilegiat per viure-hi", explica la responsable del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, Alba Solés. A tocar hi havia un riu, el Pla de Martís amb una rica fauna com ara visons, i l'Estany de Banyoles.
Les datacions s'han fet al laboratori de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera de Barcelona del CSIC, que dirigeix l'investigador Ramon Julià. El seu nom, juntament amb el de Julià Maroto, apareixen com a autors de la investigació, juntament amb Juan Manuel López-García i Hugues-Alexandre Blain, de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Actualment la dent es troba al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, on es porten les restes un cop analitzades i estudiades.
S'excava a un nou espai poc conegut
Una de les novetats d'enguany és que durant aquesta tardor s'han iniciat de nou les excavacions a l'anomenat cau del Roure, un jaciment molt desconegut encara ja que només s'havia fet un sondeig l'any 1973 per part de Josep Maria Corominas. Ja en aquell moment es va veure que hauria estat utilitzat com a lloc d'enterrament múltiple per les restes humanes localitzades i datades al voltant dels 4.000 anys.
Els treballs es van fer des del 17 de setembre fins al 5 d'octubre i s'ha pogut constatar que la datació era afinada. La campanya també es va centrar a l'exterior del cau, que caldrà completar en els pròxims anys ja que s'hi ha trobat fauna del paleolític.
La cova de l'Arbreda, la més gran i variada
Un dels espais més rellevants del jaciment és la cova de l'Arbreda, que s'excava de forma anual des de fa quinze anys. Fa uns 25 metres quadrats i té una profunditat de 9 metres. S'hi acumulen sediments i restes de fa milers d'anys, com ara eines fetes per l'home i fauna. Els experts creuen que va ser ocupada durant 125.000 anys, durant gairebé tota la glaciació. Primer per l'home de Neandertal i des de fa 40.000 anys per l'home modern o de Cromanyó.
Juntament amb la cova del Reclau Viver d'aquest mateix recinte, són les úniques a Catalunya que tenen representades les diferents civilitzacions dels grans caçadors paleolítics cromanyons o del paleolític superior. Aquest fet les converteix en una de les zones més riques a nivell europeu, ja que conté restes de gairebé totes les edats de la prehistòria. Això no passa en altres jaciments, que només se centren en un únic període.
El codirector del jaciment, Narcís Soler, explica que també han trobat milers de dents de llet de les cries d'óssos de les cavernes que hi van viure. En els últims anys s'ha excavat el nivell més antic i profund de l'Arbreda, on s'ha vist una major activitat tal com demostra la "immensa acumulació d'ossos i eines tallades per part de neandertals", unes "quantitats astronòmiques", reconeix Soler, que dificulten i alenteixen el procés d'investigació però que aportaran una informació molt valuosa a nivell de fauna, caça i forma de vida. Entre les restes, destaquen quatre dents que pertanyen a éssers del Neandertal, algunes molt ben conservades i que donen un interès especial donat que és difícil la seva conservació.
Un total de 250.000 visitants en 15 anys
Declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) l'any 2009, el paratge està gestionat pel Consell Comarcal del Pla de l'Estany, que n'és el propietari majoritari amb un 75% de la titularitat. Aquest 2012 se celebra el quinze aniversari de l'obertura al públic del parc. Des de llavors, hi han passat 250.000 visitants, una xifra "important", segons paraules del seu president, Jordi Xargay, que ha reconegut la "bona feina" que s'ha fet a nivell de conservació, investigació i difusió del jaciment.
Per altra banda, ha reconegut que gestionar aquest espai "no és gens fàcil" i ha agraït l'esforç de les administracions que han permès la seva continuïtat. Unes paraules que ha subscrit l'alcalde de Serinyà, Josep Antoni Ramon, que ha reivindicat el potencial de la zona. "Molts pobles desitjarien tenir aquest important patrimoni", ha dit i ha afegit que encara no és prou conegut. També ha recordat que recentment s'ha inaugurat una exposició al municipi on es recull els 150 anys d'història de les diferents excavacions.
Els investigadors han associat les restes de grans mamífers trobats a la cova -cérvol, daina, cabirol, rinoceront- com a les preses que les hienes portaven fins allà, donat que utilitzaven aquest espai com a cau. En aquest estrat, però, no s'han trobat proves que demostrin una ocupació humana, de manera que la dent podria pertànyer a un nen que també va ser víctima d'aquests animals carnívors.
Els resultats de la investigació s'han publicat a la revista 'Journal Human of Evolution', la publicació més prestigiosa especialitzada en l'evolució humana. El treball, que es pot consultar per Internet des de mitjans d'aquest any, presenta la "datació absoluta" de l'estrat 5, així com la reconstrucció del seu paisatge i clima. Les restes trobades suggereixen un entorn format per un bosc obert i humit, molt adequat per les hienes com pels grups humans.
"Era un lloc privilegiat per viure-hi", explica la responsable del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, Alba Solés. A tocar hi havia un riu, el Pla de Martís amb una rica fauna com ara visons, i l'Estany de Banyoles.
Les datacions s'han fet al laboratori de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera de Barcelona del CSIC, que dirigeix l'investigador Ramon Julià. El seu nom, juntament amb el de Julià Maroto, apareixen com a autors de la investigació, juntament amb Juan Manuel López-García i Hugues-Alexandre Blain, de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Actualment la dent es troba al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, on es porten les restes un cop analitzades i estudiades.
S'excava a un nou espai poc conegut
Una de les novetats d'enguany és que durant aquesta tardor s'han iniciat de nou les excavacions a l'anomenat cau del Roure, un jaciment molt desconegut encara ja que només s'havia fet un sondeig l'any 1973 per part de Josep Maria Corominas. Ja en aquell moment es va veure que hauria estat utilitzat com a lloc d'enterrament múltiple per les restes humanes localitzades i datades al voltant dels 4.000 anys.
Els treballs es van fer des del 17 de setembre fins al 5 d'octubre i s'ha pogut constatar que la datació era afinada. La campanya també es va centrar a l'exterior del cau, que caldrà completar en els pròxims anys ja que s'hi ha trobat fauna del paleolític.
La cova de l'Arbreda, la més gran i variada
Un dels espais més rellevants del jaciment és la cova de l'Arbreda, que s'excava de forma anual des de fa quinze anys. Fa uns 25 metres quadrats i té una profunditat de 9 metres. S'hi acumulen sediments i restes de fa milers d'anys, com ara eines fetes per l'home i fauna. Els experts creuen que va ser ocupada durant 125.000 anys, durant gairebé tota la glaciació. Primer per l'home de Neandertal i des de fa 40.000 anys per l'home modern o de Cromanyó.
Juntament amb la cova del Reclau Viver d'aquest mateix recinte, són les úniques a Catalunya que tenen representades les diferents civilitzacions dels grans caçadors paleolítics cromanyons o del paleolític superior. Aquest fet les converteix en una de les zones més riques a nivell europeu, ja que conté restes de gairebé totes les edats de la prehistòria. Això no passa en altres jaciments, que només se centren en un únic període.
El codirector del jaciment, Narcís Soler, explica que també han trobat milers de dents de llet de les cries d'óssos de les cavernes que hi van viure. En els últims anys s'ha excavat el nivell més antic i profund de l'Arbreda, on s'ha vist una major activitat tal com demostra la "immensa acumulació d'ossos i eines tallades per part de neandertals", unes "quantitats astronòmiques", reconeix Soler, que dificulten i alenteixen el procés d'investigació però que aportaran una informació molt valuosa a nivell de fauna, caça i forma de vida. Entre les restes, destaquen quatre dents que pertanyen a éssers del Neandertal, algunes molt ben conservades i que donen un interès especial donat que és difícil la seva conservació.
Un total de 250.000 visitants en 15 anys
Declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) l'any 2009, el paratge està gestionat pel Consell Comarcal del Pla de l'Estany, que n'és el propietari majoritari amb un 75% de la titularitat. Aquest 2012 se celebra el quinze aniversari de l'obertura al públic del parc. Des de llavors, hi han passat 250.000 visitants, una xifra "important", segons paraules del seu president, Jordi Xargay, que ha reconegut la "bona feina" que s'ha fet a nivell de conservació, investigació i difusió del jaciment.
Per altra banda, ha reconegut que gestionar aquest espai "no és gens fàcil" i ha agraït l'esforç de les administracions que han permès la seva continuïtat. Unes paraules que ha subscrit l'alcalde de Serinyà, Josep Antoni Ramon, que ha reivindicat el potencial de la zona. "Molts pobles desitjarien tenir aquest important patrimoni", ha dit i ha afegit que encara no és prou conegut. També ha recordat que recentment s'ha inaugurat una exposició al municipi on es recull els 150 anys d'història de les diferents excavacions.
