El proper 1 de setembre s'acaba la concessió de l'AP-7 i l'autopista ja serà lliure de peatges des de la Jonquera (Alt Empordà) fins a Tarragona a partir d'aquell dia. Davant aquesta "fita històrica" -com l'ha definida el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer- el territori ha volgut tenir una veu única a l'hora de repensar el model de mobilitat. "Hem volgut fer una reflexió des del territori per veure tant els reptes com les oportunitats que suposa l'aixecament de barreres", ha explicat el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega.
Totes aquestes reflexions s'han plasmat en un estudi, redactat per la consultoria Eficiència Locacional, del qual avui se n'han presentat les conclusions més rellevants. El detall es donarà a conèixer a finals de mes. L'han encarregat la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç, i hi han pres part també la patronal FOEG i l'associació de transportistes, l'Asetrans.
D'entrada, l'informe fa una projecció sobre com canviaran els fluxos de trànsit un cop s'acabi la concessió de l'AP-7. I estima que la fi dels peatges incrementarà un 15% la circulació al tram gironí de l'autopista. Aquest percentatge, recull l'estudi, és més baix que en altres llocs de l'Estat on ja s'aplica la gratuïtat (a l'AP-7 entre València i Alacant, per exemple, l'increment ha estat del 40,3%; o a l'AP-1 entre Burgos i Armiñon, del 32,2%).
Un dels autors de l'estudi, Pere Macias, explica que això és així perquè a la demarcació "part dels efectes" d'aquest canvi de fluxos ja s'han produït. D'entrada, per la circumval·lació gratuïta de Girona (on l'AP-7 té quatre carrils). Però també per les restriccions al pas de tràilers per l'N-II que es van començar a aplicar el 2014, i l'obligació que tenen de desviar-se per l'autopista.
Macias també concreta, a més, que l'increment d'aquest 15% de trànsit no serà homogeni "sinó molt desigual", i que anirà en funció dels trams. Es notarà, sobretot, allà on l'N-II no transcorre desdoblada en paral·lel a l'autopista.
Que no serveixi "d'excusa"
Sigui com sigui, l'acabament de la concessió es traduirà en més trànsit a l'AP-7 i menys a l'N-II. I per això, tant l'empresariat gironí com la Diputació fan un crit d'alerta i reclamen a l'Estat que la fi dels peatges en cap cas serveixi "d'excusa" per oblidar la nacional i en paralitzi els projectes que hi ha pendents.
"El corredor viari a l'àmbit de Girona només pot funcionar correctament amb dues vies de gran capacitat", subratlla l'estudi. Per això, el president d'Ordenació del Territori de la Cambra, i també de l'Asetrans, Àlex Gilabert, reclama que l'N-II s'adapti "en funció de les necessitats de cada tram".
Gilabert assegura que els pressupostos estatals per a l'any vinent han d'incloure més partides per a l'N-II. Subratlla, per exemple, que cal desdoblar la ronda de Figueres, perquè ja està "col·lapsada" i la fi dels peatges incrementarà la problemàtica. A més, com a president de l'Asetrans, també assegura que, un cop l'AP-7 passi a ser gratuïta, caldrà reformular les restriccions al pas de camions per la nacional.
Impacte al teixit productiu
L'estudi també dedica un apartat a analitzar l'impacte que la fi de la concessió pot tenir damunt els negocis que se situen dins l'àmbit d'influència de l'AP-7 i al llarg de la traça de l'N-II. De nord a sud de la demarcació, n'hi ha fins a 649 (comptant bars, restaurants, serveis als transportistes i comerços).
Sobretot, allà on n'hi ha més és a la Jonquera (138), a Sils (105) i a Riudellots de la Selva (96). "Caldrà estar amatents per veure com el nou model de mobilitat que generarà la fi dels peatges pot incidir damunt aquest teixit productiu", precisa Gilabert.
Millorar enllaços i noves sortides
L'informe encarregat per la Diputació i la Cambra de Comerç es focalitza, sobretot, a analitzar com canviarà la mobilitat al territori amb la fi dels peatges. I per millorar-la, fa diferents propostes. Entre aquestes, l'estudi planteja crear fins a cinc noves sortides a l'AP-7 (entre les quals, una a Capmany i una altra a Figueres Oest, que entronqui amb Vilafant).
"A Barcelona, de mitjana, l'autopista té una sortida cada 5,4 quilòmetres; a les comarques gironines, aquesta distància augmenta fins als 7", ha concretat un dels altres autors de l'estudi, Francesc Ventura. En paral·lel a crear nous enllaços, l'informe també reclama que se'n millorin i completin d'altres, perquè n'hi ha que tenen "deficiències notables", precisa Ventura. Aquí s'hi troben, per exemple, la sortida 1 de la Jonquera –que està incomplerta- o la de Girona Sud a Salt (que l'estudi reclamar replantejar).
Més enllà de l'AP-7 i l'N-II, l'informe també va més enllà i proposa que la fi de la concessió serveixi per redistribuir els fluxos a tota la xarxa viària gironina. "I això s'ha de fer prioritzant els destins i no els tipus de carretera", concreta Ventura.
"Sempre s'ha pensat que l'AP-7 no era una via per moure's per dins de les comarques gironines, i ara aquesta concepció ha de canviar", afirma l'autor de l'estudi. Per això, l'informe proposa que l'aixecament de barreres no serveixi tan sols per millorar la mobilitat de nord a sud de la demarcació, sinó també en aquelles carreteres que no passen paral·leles a l'AP-7 (com ara l'eix transversal).
Mobilitat sostenible i transport públic
L'estudi també analitza solucions per impulsar la mobilitat sostenible davant l'increment del trànsit que suposarà la fi dels peatges de l'AP-7. Proposa, per exemple, impulsar el transport de mercaderies per ferrocarril, instal·lar plaques solars als espais lliures de l'autopista i punts de recàrrega de vehicles elèctrics o crear un itinerari per a bicicletes que ressegueixi el corredor de l'AP-7.
L'informe també demana estudiar la viabilitat de crear un servei d'autobús ràpid que tingui parades a les diferents àrees de servei de l'autopista. I que des d'aquí, hi hagi punts de connexió amb altres línies de transport públic (regionals o internacionals).
I pel que fa als serveis als transportistes, l'informe proposa potenciar l'accessibilitat a tres àrees logístiques que considera "estratègiques" (la Jonquera Sud, Figueres-Llers i l'entorn de l'aeroport de Girona). Arran de la fi de la concessió a l'AP-7, Diputació de Girona i Cambra de Comerç també asseguren que caldrà revisar planejaments urbanístics vigents per adaptar-los a les noves necessitats del territori.
Pagament per ús "homogeni"
L'estudi veu l'alliberament dels peatges com una "gran oportunitat" però també identifica reptes i alguna incògnita. Una d'aquestes és com es traduirà el compromís del govern espanyol amb la UE de desenvolupar un sistema de pagament per ús de la xarxa viària d'alta capacitat i que, a la pràctica, podria implicar tornar a pagar per fer servir l'autopista.
Pere Macias ha destacat que avui dia encara ningú sap com es traduirà aquest compromís i que podria adoptar diferents fórmules, des d'una vinyeta, a un nou impost o un cobrament per vies concretes. Sí que alerten, però, que en cap cas hauria de suposar que les comarques gironines "tornin a quedar perjudicades" i que sigui un dels pocs territoris on s'apliqui el pagament.
"S'hauria d'aplicar un model que fos homogeni i que no discriminés per tipus de via ni per territori, com ha passat fins ara", ha afirmat Fàbrega. En aquest sentit, empresaris i Diputació alerten que no es pot tornar a repetir que hi hagi territoris on no es pagui per l'ús de les carreteres i que, per contra, la demarcació no se'n deslliuri.
"No podem permetre només tornar a pagar nosaltres. Probablement no ens n'escaparem si paguen tots però només pagar nosaltres no, que això ja portem molts anys fent-ho", ha subratllat el president de la Diputació de Girona. Al seu torn, tant Macias com Fàbrega també han reclamat que, si s'aplica un pagament per ús, no repercuteixi directament a les empreses de transport.
