Els dos informes que ha emès la Sindicatura de Comptes analitzen adjudicacions d'obres per part de l'empresa pública GISA. En el primer cas, la Sindicatura se centra específicament en dotze contractes que es van atorgar l'any 2007, i que fan referència només a carreteres de les comarques gironines.
El segon informe comprèn els anys 2008 i 2009, i fiscalitza tota la gestió de l'empresa pública. A més d'analitzar els comptes i el pressupost de GISA, la Sindicatura escull 45 contractes adjudicats arreu de Catalunya durant aquest bienni. D'aquests, però, hi ha vuit projectes de carreteres de la demarcació de Girona als quals l'informe dedica un apartat especial.
Posar la lupa damunt d'aquestes obres viàries gironines té una raó de ser: determinar si en alguna adjudicació s'haurien comès irregularitats per part dels responsables de GISA. I és que, com recull la Sindicatura als seus informes, un dels objectius és veure si es detecten "evidències sobre els presumptes delictes comesos en el si de l'empresa".
Aquests suposats delictes són els que, a principis del 2011, van motivar la quinzena de detencions dins el que ja s'ha batejat com a 'cas GISA'. L'afer, que s'està instruint als jutjats, va destapar l'existència d'un entramat d'empreses que es repartien els concursos d'obres públiques a Girona. Entre els detinguts hi havia, precisament, l'aleshores gerent de carreteres de GISA a la demarcació, Jordi Vergé.
Vint contractes
En total, doncs, la Sindicatura de Comptes analitza vint adjudicacions d'obres viàries fetes per part de GISA entre els anys 2007, 2008 i 2009 a les comarques gironines. Entre aquests projectes es troben, per exemple, una rotonda a la GI-623 a l'Escala (Alt Empordà), el condicionament de la C-66 a la Bisbal d'Empordà, la millora de la C-38 a Camprodon (Ripollès) o el desdoblament de la C-31 entre Platja d'Aro i Palamós (Baix Empordà).
Molts d'aquests projectes, precisament, tenen com a adjudicatàries les constructores a qui la investigació assenyala com a integrants del càrtel (Rubau Tarrés S.A., AMSA, Aglomerats Girona S.A., Xavier Alsina S.A., Construccions Rubau S.A. o Construccions Fusté S.A.).
L'informe de la Sindicatura detecta diverses irregularitats en els processos d'adjudicació. D'entrada, la Sindicatura destaca que, en nou d'aquests contractes, l'empresa adjudicatària "no ha estat el licitador que millor puntuació va obtenir en els criteris que es valoren mitjançant fórmula" (és a dir, aquells com la proposta econòmica).
En aquests casos, la Sindicatura també posa de relleu que els informes d'adjudicació, emesos per la Comissió tècnica, "no inclouen cap comentari ni explicació motivant la puntuació atorgada". Aquest fet, com recullen els documents, pot posar en entredit "els principis de transparència i d'igualtat de tracte" entre les constructores que es van presentar al concurs.
D'altra banda, la Sindicatura també alerta que, gairebé en la meitat de les vint adjudicacions, a l'hora de valorar les propostes de cada constructora, els criteris numèrics no van tenir prou pes. "Per donar una major seguretat a l'hora de valorar quina és l'oferta més avantatjosa, els plecs de bases haurien de donar preponderància als criteris de valoració que es poden quantificar mitjançant l'aplicació d'una fórmula i d'un càlcul", recullen els informes.
Garanties massa altes
Per últim, la Sindicatura de Comptes també posa damunt la taula un altre extrem que impedia a les constructores que es presentaven als concursos competir en igualtat de condicions. En concret, es tracta del què es coneix com a 'garantia definitiva' (aquells diners que les adjudicatàries han de consignar com a aval per a l'obra).
La Sindicatura recull que, en divuit dels casos, aquesta garantia es va fixar entre el 15 i el 20% del preu d'adjudicació. Segons la Sindicatura de Comptes, si aquest percentatge supera el 10% (la llei marca que el mínim es mogui entre el 4 i el 5%), això "pot dificultar el compliment del principi de concurrència" i evitar que hi hagi constructores que es presentin al concurs, per no poder fer front a aquesta quantitat.
El segon informe comprèn els anys 2008 i 2009, i fiscalitza tota la gestió de l'empresa pública. A més d'analitzar els comptes i el pressupost de GISA, la Sindicatura escull 45 contractes adjudicats arreu de Catalunya durant aquest bienni. D'aquests, però, hi ha vuit projectes de carreteres de la demarcació de Girona als quals l'informe dedica un apartat especial.
Posar la lupa damunt d'aquestes obres viàries gironines té una raó de ser: determinar si en alguna adjudicació s'haurien comès irregularitats per part dels responsables de GISA. I és que, com recull la Sindicatura als seus informes, un dels objectius és veure si es detecten "evidències sobre els presumptes delictes comesos en el si de l'empresa".
Aquests suposats delictes són els que, a principis del 2011, van motivar la quinzena de detencions dins el que ja s'ha batejat com a 'cas GISA'. L'afer, que s'està instruint als jutjats, va destapar l'existència d'un entramat d'empreses que es repartien els concursos d'obres públiques a Girona. Entre els detinguts hi havia, precisament, l'aleshores gerent de carreteres de GISA a la demarcació, Jordi Vergé.
Vint contractes
En total, doncs, la Sindicatura de Comptes analitza vint adjudicacions d'obres viàries fetes per part de GISA entre els anys 2007, 2008 i 2009 a les comarques gironines. Entre aquests projectes es troben, per exemple, una rotonda a la GI-623 a l'Escala (Alt Empordà), el condicionament de la C-66 a la Bisbal d'Empordà, la millora de la C-38 a Camprodon (Ripollès) o el desdoblament de la C-31 entre Platja d'Aro i Palamós (Baix Empordà).
Molts d'aquests projectes, precisament, tenen com a adjudicatàries les constructores a qui la investigació assenyala com a integrants del càrtel (Rubau Tarrés S.A., AMSA, Aglomerats Girona S.A., Xavier Alsina S.A., Construccions Rubau S.A. o Construccions Fusté S.A.).
L'informe de la Sindicatura detecta diverses irregularitats en els processos d'adjudicació. D'entrada, la Sindicatura destaca que, en nou d'aquests contractes, l'empresa adjudicatària "no ha estat el licitador que millor puntuació va obtenir en els criteris que es valoren mitjançant fórmula" (és a dir, aquells com la proposta econòmica).
En aquests casos, la Sindicatura també posa de relleu que els informes d'adjudicació, emesos per la Comissió tècnica, "no inclouen cap comentari ni explicació motivant la puntuació atorgada". Aquest fet, com recullen els documents, pot posar en entredit "els principis de transparència i d'igualtat de tracte" entre les constructores que es van presentar al concurs.
D'altra banda, la Sindicatura també alerta que, gairebé en la meitat de les vint adjudicacions, a l'hora de valorar les propostes de cada constructora, els criteris numèrics no van tenir prou pes. "Per donar una major seguretat a l'hora de valorar quina és l'oferta més avantatjosa, els plecs de bases haurien de donar preponderància als criteris de valoració que es poden quantificar mitjançant l'aplicació d'una fórmula i d'un càlcul", recullen els informes.
Garanties massa altes
Per últim, la Sindicatura de Comptes també posa damunt la taula un altre extrem que impedia a les constructores que es presentaven als concursos competir en igualtat de condicions. En concret, es tracta del què es coneix com a 'garantia definitiva' (aquells diners que les adjudicatàries han de consignar com a aval per a l'obra).
La Sindicatura recull que, en divuit dels casos, aquesta garantia es va fixar entre el 15 i el 20% del preu d'adjudicació. Segons la Sindicatura de Comptes, si aquest percentatge supera el 10% (la llei marca que el mínim es mogui entre el 4 i el 5%), això "pot dificultar el compliment del principi de concurrència" i evitar que hi hagi constructores que es presentin al concurs, per no poder fer front a aquesta quantitat.
