Des del mes de gener i fins aquest desembre, el centre ha rebut uns 800 ingressos d'animals, gran part d'ells ocells com mussols, orenetes, esparvers o falciots que particulars i els agents rurals han trobat arreu de les comarques gironines. A més d'aquestes aus, el centre també rep mamífers com fures, amfibis i rèptils tals com iguanes, camaleons, serps o tortugues que han patit algun cop o han estat atropellades.
Aquest any, gran part dels ingressos - uns 400- han estat per pollets d'aus que els ciutadans i els agents rurals s'han trobat fora del niu, a terra o amb alguna ferida. L'any passat el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà va atendre 1.100 animals i ara fa dos anys van alertar que hi havia un augment molt considerable - d'entre el 10 i el 15%- del nombre d'aus ferides per perdigons a la zona de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l'Estany.
Enguany, però, aquesta situació ha canviat. L'encarregat del centre de recuperació ha explicat que només tenen confirmats uns 3 casos d'aus protegides que han rebut impactes de perdigons. "Aquestes xifres poden estar condicionades pel fet que hem fet menys radiografies però, no obstant això, la sensació que tenim és que ha disminuït bastant el nombre d'ocells amb perdigonades ja que, en total, altres anys rebíem una vintena d'aus ferides en aquestes circumstàncies", ha explicat Minobis. L'encarregat subratlla que els especialistes que treballen en aquestes instal·lacions tenen l'esperança que aquesta mena d'incidents desapareixien totalment de cara als propers anys.
Actualment, el centre té ingressat un xoriguer que va ser ferit amb un perdigó tot i que evoluciona favorablement. "Intentem que tots els animals sobrevisquin però depèn de com ha afectat el perdigó a l'animal, quins òrgans té ferits i des de quina altura ha caigut", ha assenyalat Minobis.
D'altra banda, enguany s'ha registrat una disminució de les poblacions d'òlibes i mussols comuns. "Anys endarrere podíem tenir una trentena de polls d'òliba que posteriorment alliberàvem. Ara no arribem a una tercera part d'això", ha apuntat l'encarregat del centre. Una situació que es repeteix respecte el número de mussols comuns que habiten els comarques gironines. "Aquests dues aus nocturnes no estan bé a la demarcació, en comparació amb altres anys han disminuït molt ja sigui per la manca d'aliment, la sequera dels boscos o els atropellaments", ha assegurat Minobis.
Aquest any, gran part dels ingressos - uns 400- han estat per pollets d'aus que els ciutadans i els agents rurals s'han trobat fora del niu, a terra o amb alguna ferida. L'any passat el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà va atendre 1.100 animals i ara fa dos anys van alertar que hi havia un augment molt considerable - d'entre el 10 i el 15%- del nombre d'aus ferides per perdigons a la zona de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l'Estany.
Enguany, però, aquesta situació ha canviat. L'encarregat del centre de recuperació ha explicat que només tenen confirmats uns 3 casos d'aus protegides que han rebut impactes de perdigons. "Aquestes xifres poden estar condicionades pel fet que hem fet menys radiografies però, no obstant això, la sensació que tenim és que ha disminuït bastant el nombre d'ocells amb perdigonades ja que, en total, altres anys rebíem una vintena d'aus ferides en aquestes circumstàncies", ha explicat Minobis. L'encarregat subratlla que els especialistes que treballen en aquestes instal·lacions tenen l'esperança que aquesta mena d'incidents desapareixien totalment de cara als propers anys.
Actualment, el centre té ingressat un xoriguer que va ser ferit amb un perdigó tot i que evoluciona favorablement. "Intentem que tots els animals sobrevisquin però depèn de com ha afectat el perdigó a l'animal, quins òrgans té ferits i des de quina altura ha caigut", ha assenyalat Minobis.
D'altra banda, enguany s'ha registrat una disminució de les poblacions d'òlibes i mussols comuns. "Anys endarrere podíem tenir una trentena de polls d'òliba que posteriorment alliberàvem. Ara no arribem a una tercera part d'això", ha apuntat l'encarregat del centre. Una situació que es repeteix respecte el número de mussols comuns que habiten els comarques gironines. "Aquests dues aus nocturnes no estan bé a la demarcació, en comparació amb altres anys han disminuït molt ja sigui per la manca d'aliment, la sequera dels boscos o els atropellaments", ha assegurat Minobis.
