L'Audiència Nacional (AN) obliga Nestlé a pagar la prima promesa de 500 euros mensuals per treballador fins a la fi del primer estat d'alarma. El març de l'any passat, la multinacional va anunciar a la plantilla que els començaria a abonar aquest plus i es va comprometre a fer-ho fins que el govern espanyol aixequés la mesura extraordinària decretada arran de la pandèmia.
Però a finals de maig, Nestlé va deixar de pagar la prima. Ara la sentència de l'AN obliga Nestlé a complir el compromís i li critica haver actuat "de manera arbitrària" a l'hora de decidir incomplir el pacte amb els treballadors. La decisió afecta totes les fàbriques que la multinacional té a l'Estat, entre les quals la de Girona (que produeix cafè soluble i en càpsules).
El 30 de març de l'any passat, en ple confinament per la covid-19, Nestlé va comunicar a la seva plantilla que els abonaria una prima de 500 euros mensuals mentre durés l'estat d'alarma. La circular que la multinacional va remetre als treballadors de totes les seves plantes els agraïa "la resposta, el compromís i la dedicació" com a col·lectiu essencial "davant el repte de subministrar aliments i begudes" després de l'esclat de la pandèmia.
L'empresa va començar a pagar la prima aquell mateix mes amb efectes retroactius (l'estat d'alarma havia entrat en vigor el 15 de març). Però un mes i mig després, el 15 de maig, Nestlé va enviar una altra comunicació a la plantilla, on els deia que deixaria sense efecte l'assignació a partir del 24 de maig. A l'escrit, justificava deixar d'abonar la prima emparant-se en la desescalada.
"Per part de les autoritats s'han posat en marxa mesures dirigides a recuperar paulatinament la vida quotidiana i l'activitat econòmica; i per tant, la companyia ha començat a tornar a la normalitat", recollia la circular. La decisió no va agradar els sindicats dels diferents comitès d'empresa, que van decidir portar l'incompliment als tribunals.
Decisió "manifestament arbitrària"
Els sindicats UGT, CCOO i CSIF van interposar un conflicte col·lectiu davant l'Audiència Nacional, i ara una sentència de la Sala Social de l'alt tribunal espanyol els ha donat la raó. La sentència subratlla que la multinacional va cometre "temeritat" a l'hora de prendre una decisió "manifestament arbitrària" i deixar d'abonar la prima, tot i que l'estat d'alarma per la covid-19 encara seguís vigent.
Segons l'AN, els motius que va esgrimir Nestlé durant el judici només responen a un "encaparrament empresarial per negar-se a assumir un compromís que havia adquirit", cosa que va abocar els sindicats a obrir un procediment judicial "de manera innecessària". De fet, la sentència retreu a la multinacional haver permès que el cas hagi arribat als tribunals, que ja arrosseguen "una situació evident de col·lapse després de gairebé tres mesos d'inoperativitat, a la qual s'hi afegeix l'alt volum de casos ocasionats per la situació d'emergència sanitària mundial".
Per això, el Jutjat Social de l'AN estima íntegrament la demanda interposada pels tres sindicats i obliga Nestlé a abonar la prima íntegra fins al 21 de juny del 2020 (dia en què es va acabar el primer estat d'alarma). A més, imposa a la multinacional una sanció de 500 euros. La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs de cassació davant l'AN en un termini de cinc dies.
Un "reconeixement"
La sentència afecta totes les plantes de producció que Nestlé té arreu de l'Estat, entre les quals hi ha la de Girona (que es dedica a produir cafè soluble i en càpsules). El president del seu comitè d'empresa i membre de la UGT, Lluís Parra, diu que la decisió de l'AN suposa "un reconeixement" a tot l'esforç que va assumir la plantilla arran de l'esclat de la covid-19. "Estem molt contents", precisa.
En paral·lel, i en aquest cas sí que només referit a Girona, la UGT té interposada una altra demanda. També, referida a la prima de 500 euros. En aquest cas, el sindicat reclama que Nestlé pagui aquest plus íntegre també als treballadors que estan en reducció de jornada. "La prima se'ls va reduir de manera proporcional, però això no passa amb els altres plusos que es cobren, com els de treballar de nits o en cap de setmana", concreta Parra.