L'Audiència de Girona ha imposat penes d'entre 3 mesos i 3 anys de presó a dotze traficants d'armes de les comarques gironines. La Guàrdia Civil va desplegar un operatiu a finals del 2010 i principis del 2011 després de descobrir que els processats substituïen canons d'armes en bon ús per altres d'inutilitzats per aconseguir el certificat de la intervenció d'armes.
Després, les rehabilitaven i les posaven en circulació al mercat negre. Els compradors, molts sense permís, pagaven entre 600 i 1.500 euros per les armes. El fiscal i les defenses han arribat a un acord per rebaixar les penes inicials (d'entre 10 mesos i 8 anys de presó) perquè el cas ha trigat deu anys en arribar a judici. Cap dels acusats haurà d'entrar a presó.
Entre els condemnats hi ha professionals del ram de les armeries, compradors, persones que s'encarregaven d'emmagatzemar munició, venedors i rehabilitadors de les armes. Els dotze acusats s'enfrontaven inicialment a penes d'entre 10 mesos i 8 anys de presó per delictes de tinença d'armes, dipòsit d'armes, tinença d'armes sense permís, dipòsit d'armes de foc i de municions.
El fiscal i les defenses han arribat a un acord perquè els acusats han reconegut els fets i, a més, el cas ha trigat deu anys en arribar a judici. Això ha permès rebaixar considerablement les penes, aplicant una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes. La majoria de condemnes van dels 3 mesos a l'any de presó. La pena més alta, de 3 anys, és per a l'acusat que n'afrontava inicialment 8, defensat pel lletrat Carles Monguilod.
Cap d'ells haurà d'entrar a presó amb la condició de no tornar a delinquir entre 2 i 5 anys (en funció de la condemna). La secció quart de l'Audiència de Girona també els hi ha imposat, de viva veu, la prohibició de tenir armes d'entre 3 anys i 3 mesos i 6 anys.
El cas que ha arribat aquest divendres a judici es remunta a finals del 2010 i principis del 2011 quan la Guàrdia Civil va descobrir una xarxa ubicada a les comarques gironines dedicada a traficar amb armes. En concret, es dedicaven a substituir canons de les armes en bon estat per alguns d'inutilitzats. D'aquesta manera, "induïen a error" la intervenció d'armes i aconseguien el certificat que acreditava que eren armes "no aptes per al foc".
Després, tornaven a reemplaçar el canó o bé el rehabilitaven i posaven les armes en circulació al mercat negre: "La realitat era diferent perquè eren armes aptes per fer foc". "El pas següent consistia en fer ús de les certificacions falses i vendre les armes en perfecte estat de funcionament a tercers, que no tenien llicència per la tinença o ús", recull l'escrit de la fiscalia que els processats han subscrit.
La Guàrdia Civil va fer entrades i escorcolls a negocis i domicilis de Figueres, L'Escala, Girona, Torroella de Montgrí o Riudellots de la Selva. Van intervenir més d'un centenar d'armes, entre armes curtes, fusells, escopetes o, fins i tot, bolígrafs-pistola. La majoria de les armes tenien el número de sèrie esborrat. També van comissar més de 30.000 cartutxos i més de 22 quilos de pólvora. A més, van descobrir maquinària utilitzada per a la inutilització i posterior rehabilitació de les armes i nombrosos canons que feien servir per passar el control de la intervenció d'armes.
El fiscal i les defenses han renunciat a presentar recurs i la sentència ja és ferma.
