Un estudi de la UdG detecta una mobilitat ''molt elevada'' d'exemplars de gamba vermella

S'han analitzat diversos punts de la Costa Brava

La gamba vermella té una mobilitat "molt elevada" entre els set caladors que hi ha entre el golf de Lleó (al nord el Cap de Creus) fins a Santa Pola, al sud d'Alacant. Així ho determina un estudi elaborat per la Universitat de Girona (UdG) que ha analitzat l'ADN de les gambes que hi ha en els set punts de captura compresos entre França i el País Valencià.

Els trasllats d'aquesta espècie es fan en tots els estadis de la vida de la gamba (larves, joves i adults) i es produeixen a causa de les corrents marines i també de forma autònoma. L'estudi certifica que els caladors tenen una "bona salut genètica" perquè la població de la gamba és "molt estable", segons afirmat la directora de l'estudi, Marina Roldán. Això certifica que hi ha "una bona resposta natural a la pesca" en els caladors analitzats.

Alguns dels punts que s'han analitzat són Port de la Selva i Roses a l'Alt Empordà; Palamós (Baix Empordà), Blanes (Selva) i Vilanova i la Geltrú (Garraf).

A més, s'han analitzat les dades durant els anys 2016 i 2017, permetent que hi hagi una comparativa entre aquestes dues anualitats. La recerca ha permès garantir que "les poblacions són molt estables" i això fa pensar que els caladors analitzats tenen "una bona salut genètica". Roldán també apunta que hi ha "una bona resposta natural a la pesca" en aquests punts de captura.

L'objectiu d'aquesta recerca és analitzar més aquestes poblacions de gamba vermella i quins moviments fan per garantir la seva existència a mitjà i llarg termini. Ara, en base a aquesta elevada mobilitat que hi ha d'individus es podrà fer un pla de gestió integral en cada calador tenint en compte alguns aspectes que eren desconeguts fins a dia d'avui.

L’equip científic de la UdG, dirigit per Roldán, ha investigat els mecanismes genètics implicats en la connexió entre poblacions de la gamba vermella. S’han identificat i analitzat dotze marcadors moleculars altament variables en el genoma de la gamba, tant de mascles com de femelles.

L’estudi es fruit del treball en equip del Laboratori d’Ictiologia Genètica, amb seu al Campus Montilivi, i amb una llarga experiència en l’estudi de la base genètica de diferents aspectes biològics de la gamba vermella. L’estudi s’ha publicat recentment a Scientific Reports, del grup Nature. La recerca compta amb finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat, en el marc d’una línia de recerca aplicada per estudiar el genoma de la gamba vermella i les seves implicacions en la gestió d’una pesca sostenible.