Un gironí deixa en evidència a Federico Trillo en un article al Financial Times

El lector compara l'actitud dels britànics amb "l'oposició bel·ligerant a l'expressió democràtica dels seus homòlegs espanyols"

Agustí Codina compara la "llarga tradició democràtica i sòlida" del Regne Unit amb la història de l'estat espanyol. Codina diu que la democràcia britànica "és un exemple per a les democràcies emergents d'arreu del món", mentre que "Espanya només pot presumir d'haver tingut l'últim dictador feixista d'Europa, de tenir un rei designat per aquest dictador, que va jurar-li lleialtat, i de tenir una constitució que va ser votada sota l'atenta mirada de l'exèrcit d'aquest dictador". En referència a la situació política actual, l'autor de la carta diu que "avui no s'hauria de permetre limitar les aspiracions dels diferents territoris nacionals, que han vist el seu creixement natural atordit per estar encotillats al model artificial que és l'Espanya moderna".

La carta del català que publica aquest dilluns el 'Financial Times' denuncia "l'aparent indolència de facilitar el bon desenvolupament de les eleccions catalanes per part de les ambaixades espanyoles d'arreu del món" explicant que dels 156.617 catalans inscrits oficialment com a residents de l'estranger, "només podran votar 16.271 persones" perquè moltes d'elles no han rebut els papers per votar per correu.

A més, Agustí Codina replica l'afirmació que feia l'ambaixador espanyol a la carta anterior on afirmava que "Espanya ha donat més de 30 anys de riquesa i creixement i ha permès el major autogovern de les seves regions en tota la història" dient que aquest argument s'hauria de "poder votar ara, en les eleccions catalanes, i en un referèndum posterior sobre la qüestió de la sobirania".

L'autor de la carta 'Els catalans, menys lliures que els escocesos per expressar la seva voluntat' conclou destacant que el govern britànic permet que el poble expressi la seva voluntat "lliurement" malgrat aquest s'oposi "a allò que els promotors del referèndum escocès estan defensant" i en fa una comparativa amb "l'oposició bel·ligerant a l'expressió democràtica dels seus homòlegs espanyols". En aquest sentit, acaba donant la raó a l'ambaixador afirmant irònicament que "les comparacions poden ser odioses".