La gran aposta pel jazz de casa nostra i el jazz local del Festival de Jazz de Girona ha impulsat en diverses edicions una producció pròpia: la col·laboració entre la Girona Jazz Project i un compositor i músic de jazz contemporani. Alguns d’aquests còmplices han estat Vicens Martín, Perico Sambeat o Carles Margarit, que han aportat les seves obres perquè la Big band, que compta amb alguns dels músics de jazz més inquiets de l’escena gironina i de la resta del país, les interpreti. La plataforma no ha parat de fer camí, des que va néixer l’any 2007. Ara recull un reconeixement a aquest treball constant, amb el premi al millor grup de jazz de l’any, segons la revista Enderrock, per la seva col·laboració amb el músic argentí Guillermo Klein. L’entrega serà demà, durant la gala que tindrà lloc a la Sala Bikini de Barcelona a partir de les 21h. Aquest mes de març, a més, la Girona Jazz Project (que compta amb un conveni amb la Fundació Privada Miquel, i un ampli suport per part de l’Auditori de Girona) presentarà el disc enregistrat el passat mes de juny al costat del mateix Guillermo Klein.
La creativitat del festival no només es nota a nivell musical, a través dels artistes que hi participen, sinó també amb una imatge gràfica innovadora, arriscada i que aposta per un concepte ben lligat amb el jazz: la improvisació. Si l’any 2008 havia estat la tinta blava d’un bolígraf la que experimentava la creació instantània sobre paper amb total llibertat, en aquesta ocasió, els creatius de Nifava (Miquel Amela i Ferran Rodríguez) van treballar a partir del teclat de l’ordinador, que tot de cop s’escapava dels convencionalismes i de les normes ortotipogràfiques. D’aquesta manera, a través de tonalitats fúcsies que ens transportaven a les llum de neó dels clubs de jazz, l’escriptura s’iniciava ordenadament, per actuar de sobte de manera arbitrària -i fins i tot caòtica-, tornant cap al final a l’ordre establert, dotant la paraula jazz d’una “sonoritat visual” única i irreverent. La imatge, que apareix en cartells, tríptics i al diari del festival, ha quedat finalista en els prestigiosos premis Laus, organitzats per l’ADG-FAD conjuntament amb la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en l’apartat “Gràfica i comunicació d’administracions públiques”. Els premiats d’aquesta 40a edició se sabran el proper mes de maig.
El Festival de Jazz de Girona està organitzat per l’Ajuntament de Girona, la Fundació Auditori Palau de Congressos i Produccions Fila 6 Girona, i compta amb el suport de l’ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya), així com el d’empreses privades (Frillémena i Adroher Germans).
La creativitat del festival no només es nota a nivell musical, a través dels artistes que hi participen, sinó també amb una imatge gràfica innovadora, arriscada i que aposta per un concepte ben lligat amb el jazz: la improvisació. Si l’any 2008 havia estat la tinta blava d’un bolígraf la que experimentava la creació instantània sobre paper amb total llibertat, en aquesta ocasió, els creatius de Nifava (Miquel Amela i Ferran Rodríguez) van treballar a partir del teclat de l’ordinador, que tot de cop s’escapava dels convencionalismes i de les normes ortotipogràfiques. D’aquesta manera, a través de tonalitats fúcsies que ens transportaven a les llum de neó dels clubs de jazz, l’escriptura s’iniciava ordenadament, per actuar de sobte de manera arbitrària -i fins i tot caòtica-, tornant cap al final a l’ordre establert, dotant la paraula jazz d’una “sonoritat visual” única i irreverent. La imatge, que apareix en cartells, tríptics i al diari del festival, ha quedat finalista en els prestigiosos premis Laus, organitzats per l’ADG-FAD conjuntament amb la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en l’apartat “Gràfica i comunicació d’administracions públiques”. Els premiats d’aquesta 40a edició se sabran el proper mes de maig.
El Festival de Jazz de Girona està organitzat per l’Ajuntament de Girona, la Fundació Auditori Palau de Congressos i Produccions Fila 6 Girona, i compta amb el suport de l’ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya), així com el d’empreses privades (Frillémena i Adroher Germans).
