Hi ha propietaris de boscos que tenen arbres pràcticament centenaris sense saber-ho. Aquest és el cas d'en Josep Maria Vidal-Ribas. Ell és propietari de la finca del Vallac i el bosc de l'Ombert de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). Aquests terrenys comprenen unes 50 hectàrees. Fa uns quatre anys, en Josep Maria va contactar amb l'Associació Sèlvans per tal que valorés les diferents opcions que tenia per explotar la seva finca.
Després que l'associació en fes una diagnosi, li van explicar que els terrenys que posseïa eren de gran valor ecològic i era "molt interessant" preservar aquesta zona forestal. En Josep Maria Vidal-Ribas recorda que li van plantejar el fet de "trobar una manera de preservar el territori i aconseguir rendibilitat".
Vidal-Ribas afirma que l'associació va ajudar a "obrir-li els ulls". Després de la diagnosi, l'entitat va proposar al Josep Maria fer-ne una custòdia per garantir la preservació del patrimoni i a la seva família de seguida els va semblar "un projecte interessant".
Aquesta preservació implica alguns canvis, com ara "tenir un pla tècnic de la gestió del bosc". En Josep Maria afirma que "es podria explotar" traient llenya i mantenir el valor ecològic, però van descartar aquesta opció per la "reflexió" que els va portar la diagnosi de Sèlvans. "Havíem de buscar una altra orientació", afirma el propietari.
Per això el Josep Maria i la seva família va optar per reinserir bestiar als camps. La idea és recuperar "una part del patrimoni que donaven les antigues masies", en què el bestiar pasturava pel bosc i ajudava a mantenir l'equilibri.
"Fins els anys 50 el bosc estava buit perquè s'explotava, ara passa el contrari", recorda el propietari de la finca. Per això insisteix en la importància de "trobar un equilibri" per garantir la continuïtat dels boscos. I part d'aquest equilibri s'aconsegueix amb la reintroducció del pasturatge que ajuda a netejar el sotabosc i, per tant, mantenir el risc d'incendi a la baixa.
Al mateix temps es preserva que els arbres de més edat segueixin en vida i esdevinguin un pulmó. Tot i així cal evitar recollir part de les branques caigudes perquè aquests elements també formen el patrimoni natural que necessiten aquesta tipologia de boscos.
Propietats terapèutiques
Des de l'Associació Sèlvans també plantegen altres fórmules d'explotació dels boscos madurs explotant la vessant terapèutica que poden tenir els arbres centenaris. El president de Sèlvans, Jaume Hidalgo, assegura que cal plantejar una gestió "des d'una òptica plurifuncional". En aquest sentit, Hidalgo ha recordat que més enllà de l'explotació ramadera també hi ha la part terapèutica pels beneficis que comporta estar envoltat d'arbres madurs.
En Josep Maria afirma que quan ell passeja pel bosc l'omple "una sensació de pau i de benestar". Per això desconeix específicament els criteris terapèutics que pot tenir un bosc madur, però assegura que li aporta un benestar inexplicable que "per força" ha de tenir beneficis en la salut.
Objectiu del 2030: preservar un 5% dels boscos
L'associació ha gestionat 8.000 hectàrees de boscos d'arreu de Catalunya. Actualment està en contacte amb una trentena de propietaris per preservar zones forestals madures. A més, la diagnosi feta per l'entitat estipula que en tot Catalunya hi ha un 1,42% dels boscos protegits Malgrat tot, l'objectiu de l'entitat és arribar al 5% el 2030, un nivell similar a altres països d'Europa.
Per tal de categoritzar un bosc com a un d'alt valor ecològic, l'Associació Sèlvans té en compte "essencialment el diàmetre dels arbres" que ajuda a saber si són d'edat avançada o no. Els arbres madurs impliquen molts beneficis però també ajuden a la diversitat de la flora i la fauna. Per exemple, un arbre madur té cavitats o branques en descomposició permet que hi hagi "una biodiversitat que no hi seria".
Per aconseguir l'objectiu marcat pel 2030, des de Sèlvans contacten amb alguns boscos que tenen detectats, però també hi ha propietaris forestals que els demanen la cautela de les seves finques. Entremig d'aquesta xarxa que es va estenent hi ha els ajuntaments. Per a Jaume Hidalgo, els consistoris són un element "molt important" a l'hora de donar a conèixer l'entitat entre propietaris de finques.
Tot i així, Jaume Hidalgo destaca que "hi ha un canvi" per part dels propietaris sobre la concepció de preservar els boscos en els darrers anys. "La gent cada vegada és més conscient sobretot quan sap que té un valor", assegura el president de l'entitat. Si a sobre s'hi afegeix una propietat terapèutica, encara es valora més. "El que és molt important és que totes les parts vegin que hi guanyem", destaca Jaume Hidalgo.
L'Ajuntament de Sant Feliu signa un conveni
L'Associació Sèlvans ja ha signat un conveni amb l'Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols per establir un marc de col·laboració. L'alcalde del municipi, Artur Colomer, afirma que es tracta d'un "projecte molt ambiciós" i per això es mostra satisfet que l'entitat hagi escollit el municipi garrotxí per establir la seu de l'associació.
Aquest conveni estipula que el consistori facilitarà el contacte entre propietaris forestals i l'entitat per garantir la custòdia de la massa forestals i també donar "facilitats" a la creació de postgraus formatius sobre conservació del patrimoni natural. Colomer avança que també estan en converses amb altres ajuntaments i el Consell Comarcal de la Garrotxa per concretar una col·laboració conjunta amb Sèlvans.
