Després de tres setmanes de judici i multitud de testimonis que han desfilat per la sala, el cas de l'anomenada 'Banda del Dandi' ha quedat vist per a sentència. El fiscal ha rebaixat la pena per als sis acusats, tot i que continua sostenint que tots ells formaven part d'un grup organitzat de lladres que es van dedicar a saquejar habitatges arreu del territori català.
Inicialment, els acusats -tots de nacionalitat georgiana- s'enfrontaven a penes d'entre 11 i 16 anys de presó. Ara, però, aquesta xifra s'ha reduït, sobretot per a dos dels lladres, entre els quals hi ha el suposat capitost de la banda (i a qui la policia va batejar com a 'Dandi').
Aquests acusats, Giorgi M. i Giorgi K., eren els qui afrontaven una estada a la presó més llarga (en concret, 16 anys). Però també van ser els únics que, davant el tribunal de l'Audiència, van reconèixer haver comès la trentena de saquejos que s'imputen al grup entre els anys 2008 i 2009.
Per això, el fiscal valora que li hagin "facilitat la tasca" i els rebaixa la demanda de pena fins als 5 anys i onze mesos de presó. A més, també sol·licita que paguin una multa de 2.160 euros cadascun i que, un cop surti la sentència, se'ls commuti la pena per l'expulsió del territori estatal durant deu anys.
Per als quatre acusats restants, el fiscal els demana penes que s'estenen entre els 8 anys i tres mesos (en dos casos) i els 13 anys i tres mesos de presó (en els altres dos). A més, l'acusació acompanya aquesta petició amb multes de 2.160 i 5.760 euros, respectivament.
Els delictes que s'imputen al grup són diversos: associació il·lícita, robatori amb força continuat, receptació i falsedat documental. El motiu que ha portat al fiscal a rebaixar les penes es deu, sobretot, a una qüestió processal.
En un primer moment, l'acusació sostenia que s'havia comès el que es coneix amb el nom de "delicte massa". És a dir, que el grup havia comès assalts a habitatges de manera indiscriminada. Però com que s'han pogut identificar amb noms i cognoms totes i cadascuna de les víctimes, la tipificació ha canviat i, en conseqüència, també s'ha reduït la petició de pena.
Segons sosté el fiscal, el radi d'actuació de la banda era extens. Entre els municipis que van rebre la seva visita hi ha Platja d'Aro, Sant Joan de les Abadesses, Rubí, Manresa, Sant Cugat del Vallès, Castellgalí, els Hostalets de Balenyà, Sant Quirze de Besora, Òdena, Polinyà o Caldes de Montbui.
Otogrames i indicis
A l'hora d'acusar els lladres, el fiscal es basa en dos grups de proves. D'entrada, les empremtes de les orelles que dos dels assaltants (el capitost i l'altre que van reconèixer els fets) van deixar marcades a la porta d'alguns habitatges, mentre escoltaven si hi havia algú a l'interior.
Apart d'aquestes marques, però, el fiscal també relaciona multitud d'indicis -fins a una vintena- que, segons ell, permeten imputar la resta de lladres i concloure que formaven part d'un grup organitzat.
Entre d'altres, que se'ls van trobar més de 200 objectes robats als domicilis, que als seus cotxes la policia hi va localitzar diverses eines amb les quals s'haurien comès els robatoris (com tornavisos o claus angleses), que els integrants de la banda parlaven entre ells per telèfon o que el modus operandi del grup solia ser el mateix: forçar els bombins de les portes per entrar als habitatges.
Les defenses demanen l'absolució
Per la seva banda, les defenses dels quatre lladres que no van reconèixer els fets han demanat l'absolució. Els seus advocats consideren que la petició del fiscal és del tot desproporcionada, i asseguren que amb indicis no n'hi ha prou per acusar els seus clients de tots els delictes que se'ls imputen.
"Trobar objectes robats en un domicili pot basar una acusació per receptació, però amb això no n'hi ha prou per acusar de la resta de delictes", ha ressaltat un dels advocats, Benet Salellas. I hi ha afegit: "Per tant, tot el gruix d'acusacions queden en entredit perquè es basen en indicis".
En aquest punt, l'advocat ha assegurat que les tesis del fiscal s'han "esfondrat" i s'ha mostrat confiat que, un cop surti la sentència, els acusats puguin sortir al carrer "perquè molts d'ells ja han complert tres anys i mig de presó".
Inicialment, els acusats -tots de nacionalitat georgiana- s'enfrontaven a penes d'entre 11 i 16 anys de presó. Ara, però, aquesta xifra s'ha reduït, sobretot per a dos dels lladres, entre els quals hi ha el suposat capitost de la banda (i a qui la policia va batejar com a 'Dandi').
Aquests acusats, Giorgi M. i Giorgi K., eren els qui afrontaven una estada a la presó més llarga (en concret, 16 anys). Però també van ser els únics que, davant el tribunal de l'Audiència, van reconèixer haver comès la trentena de saquejos que s'imputen al grup entre els anys 2008 i 2009.
Per això, el fiscal valora que li hagin "facilitat la tasca" i els rebaixa la demanda de pena fins als 5 anys i onze mesos de presó. A més, també sol·licita que paguin una multa de 2.160 euros cadascun i que, un cop surti la sentència, se'ls commuti la pena per l'expulsió del territori estatal durant deu anys.
Per als quatre acusats restants, el fiscal els demana penes que s'estenen entre els 8 anys i tres mesos (en dos casos) i els 13 anys i tres mesos de presó (en els altres dos). A més, l'acusació acompanya aquesta petició amb multes de 2.160 i 5.760 euros, respectivament.
Els delictes que s'imputen al grup són diversos: associació il·lícita, robatori amb força continuat, receptació i falsedat documental. El motiu que ha portat al fiscal a rebaixar les penes es deu, sobretot, a una qüestió processal.
En un primer moment, l'acusació sostenia que s'havia comès el que es coneix amb el nom de "delicte massa". És a dir, que el grup havia comès assalts a habitatges de manera indiscriminada. Però com que s'han pogut identificar amb noms i cognoms totes i cadascuna de les víctimes, la tipificació ha canviat i, en conseqüència, també s'ha reduït la petició de pena.
Segons sosté el fiscal, el radi d'actuació de la banda era extens. Entre els municipis que van rebre la seva visita hi ha Platja d'Aro, Sant Joan de les Abadesses, Rubí, Manresa, Sant Cugat del Vallès, Castellgalí, els Hostalets de Balenyà, Sant Quirze de Besora, Òdena, Polinyà o Caldes de Montbui.
Otogrames i indicis
A l'hora d'acusar els lladres, el fiscal es basa en dos grups de proves. D'entrada, les empremtes de les orelles que dos dels assaltants (el capitost i l'altre que van reconèixer els fets) van deixar marcades a la porta d'alguns habitatges, mentre escoltaven si hi havia algú a l'interior.
Apart d'aquestes marques, però, el fiscal també relaciona multitud d'indicis -fins a una vintena- que, segons ell, permeten imputar la resta de lladres i concloure que formaven part d'un grup organitzat.
Entre d'altres, que se'ls van trobar més de 200 objectes robats als domicilis, que als seus cotxes la policia hi va localitzar diverses eines amb les quals s'haurien comès els robatoris (com tornavisos o claus angleses), que els integrants de la banda parlaven entre ells per telèfon o que el modus operandi del grup solia ser el mateix: forçar els bombins de les portes per entrar als habitatges.
Les defenses demanen l'absolució
Per la seva banda, les defenses dels quatre lladres que no van reconèixer els fets han demanat l'absolució. Els seus advocats consideren que la petició del fiscal és del tot desproporcionada, i asseguren que amb indicis no n'hi ha prou per acusar els seus clients de tots els delictes que se'ls imputen.
"Trobar objectes robats en un domicili pot basar una acusació per receptació, però amb això no n'hi ha prou per acusar de la resta de delictes", ha ressaltat un dels advocats, Benet Salellas. I hi ha afegit: "Per tant, tot el gruix d'acusacions queden en entredit perquè es basen en indicis".
En aquest punt, l'advocat ha assegurat que les tesis del fiscal s'han "esfondrat" i s'ha mostrat confiat que, un cop surti la sentència, els acusats puguin sortir al carrer "perquè molts d'ells ja han complert tres anys i mig de presó".
