"Sangria", "guerra" i "drama social" són alguns dels termes que ha utilitzat el Defensor de la Ciutadania, Ramon Llorente, en qualitat de portaveu de la Taula de Coordinació Local pel dret a l'habitatge de Girona, per alertar de les situacions límit que estan patint les famílies que no poden fer front a les quotes del préstec. Assegura que aquesta problemàtica ja no és estrictament "individual" sinó que afecta a tota la societat alhora que ha subratllat la necessitat d'abordar-ho de forma "urgent" des de la política.
Durant aquest any, els han arribat més de 700 casos de famílies afectades en els diferents organismes representats a la taula -Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Càritas, el Col·legi d'Advocats, els grups municipals, la fundació Ser.Gi i els Serveis Socials-. Aquesta xifra, però, no es correspon a la realitat ja que molts dels afectats encara ho viuen "en silenci" i "des de la vergonya", segons Llorente.
Davant aquest fet, han decidit editar una Guia d'Informació i Actuació per a les persones que es trobin en aquesta situació per tal que disposin de tota la informació necessària i també perquè sàpiguen a on cal adreçar-se. Se'n distribuiran 50.000 a les bústies de tots els domicilis de Girona, per tal de poder arribar al màxim de ciutadans. La portaveu de la PAH a Girona, Marta Afuera, ha fet una crida a altres ajuntaments perquè "aprofitin" la feina que s'ha fet des de la taula, creada el febrer d'aquest any.
Situacions i sortides molt diverses
Preguntats per quin tipus de situacions arriben a la taula, els seus membres han explicat que han vist com és una problemàtica "transversal" que no afecta només als més pobres, sinó que ja hi ha també famílies de classe mitja i alta. Defensen que la solució "òptima" és la dació en pagament per tal de liquidar el deute de les famílies però, com que no s'ha avançat prou en aquesta línia, han enumerat altres sortides, com ara negociar amb els bancs congelar al deute i pagar un lloguer social fins que no puguin reprendre el pagament. El que s'intenta evitar és que la família hagi de canviar de domicili, especialment si hi ha nens en edat escolar. Pel que fa al lloguer social, l'Ajuntament disposa de 200 habitatges, una xifra insuficient per atendre la demanda que hi ha.
A banda de les consultes, també han explicat que aquest any s'han impartit dos cursos de formació a treballadors socials i advocats per combatre la creença que, davant una ordre d'execució hipotecària, "no es podia fer res" i per tal de buscar les sortides més adequades per a cada cas.
Escepticisme davant la reforma legislativa per aturar desnonaments
Respecte el compromís que el PP i PSOE van donar a conèixer ahir per anunciar una reforma legislativa que freni els desnonaments, els membres de la taula s'han mostrat escèptics. Així per exemple, un dels membres de la junta del Col·legi d'Advocats de Girona, Martí Batllori, ha subratllat que cal abordar-ho des d'una reforma integral i no pas continuar fent "pedaços" que no resolen el problema de fons.
Per la seva banda, el Defensor de la Ciutadania ha lamentat que a dia d'avui sigui més difícil lluitar contra una escriptura notarial que no pas una sentència judicial, un fet "vergonyós" que cal canviar de forma immediata. Des de la PAH de Girona, acusen PP i PSOE de fer grans anuncis per després no fer res per frenar els desnonaments.
Durant aquest any, els han arribat més de 700 casos de famílies afectades en els diferents organismes representats a la taula -Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Càritas, el Col·legi d'Advocats, els grups municipals, la fundació Ser.Gi i els Serveis Socials-. Aquesta xifra, però, no es correspon a la realitat ja que molts dels afectats encara ho viuen "en silenci" i "des de la vergonya", segons Llorente.
Davant aquest fet, han decidit editar una Guia d'Informació i Actuació per a les persones que es trobin en aquesta situació per tal que disposin de tota la informació necessària i també perquè sàpiguen a on cal adreçar-se. Se'n distribuiran 50.000 a les bústies de tots els domicilis de Girona, per tal de poder arribar al màxim de ciutadans. La portaveu de la PAH a Girona, Marta Afuera, ha fet una crida a altres ajuntaments perquè "aprofitin" la feina que s'ha fet des de la taula, creada el febrer d'aquest any.
Situacions i sortides molt diverses
Preguntats per quin tipus de situacions arriben a la taula, els seus membres han explicat que han vist com és una problemàtica "transversal" que no afecta només als més pobres, sinó que ja hi ha també famílies de classe mitja i alta. Defensen que la solució "òptima" és la dació en pagament per tal de liquidar el deute de les famílies però, com que no s'ha avançat prou en aquesta línia, han enumerat altres sortides, com ara negociar amb els bancs congelar al deute i pagar un lloguer social fins que no puguin reprendre el pagament. El que s'intenta evitar és que la família hagi de canviar de domicili, especialment si hi ha nens en edat escolar. Pel que fa al lloguer social, l'Ajuntament disposa de 200 habitatges, una xifra insuficient per atendre la demanda que hi ha.
A banda de les consultes, també han explicat que aquest any s'han impartit dos cursos de formació a treballadors socials i advocats per combatre la creença que, davant una ordre d'execució hipotecària, "no es podia fer res" i per tal de buscar les sortides més adequades per a cada cas.
Escepticisme davant la reforma legislativa per aturar desnonaments
Respecte el compromís que el PP i PSOE van donar a conèixer ahir per anunciar una reforma legislativa que freni els desnonaments, els membres de la taula s'han mostrat escèptics. Així per exemple, un dels membres de la junta del Col·legi d'Advocats de Girona, Martí Batllori, ha subratllat que cal abordar-ho des d'una reforma integral i no pas continuar fent "pedaços" que no resolen el problema de fons.
Per la seva banda, el Defensor de la Ciutadania ha lamentat que a dia d'avui sigui més difícil lluitar contra una escriptura notarial que no pas una sentència judicial, un fet "vergonyós" que cal canviar de forma immediata. Des de la PAH de Girona, acusen PP i PSOE de fer grans anuncis per després no fer res per frenar els desnonaments.
