Una novel·la infantil versiona les llegendes del Tarlà i la Majordoma de Sant Narcís de Girona

'Sopa de menta amb picarols' està escrita per Anna Fité

La novel·la infantil 'Sopa de menta amb picarols' revisa les llegendes del Tarlà i la Majordoma de Sant Narcís de Girona i les combina per crear un nou relat de ficció. Es tracta d'un llibre que transcorre durant la pandèmia de la pesta a la ciutat (a mitjans del segle XIV) i en què el Tarlà va esdevenir un joglar que entretenia els més malalts.

Per altra banda, en aquest llibre, escrit per Anna Fité, la Majordoma de Sant Narcís es converteix amb l'amor incondicional del joglar i també la remeiera que troba una recepta per ajudar a superar la malaltia a tots els afectats. La història s'explica de la mà de la Sisa, una nena que va patir la pesta. 'Sopa de menta amb picarols' arriba aquest dijous a les llibreries catalanes.

La relació entre Anna Fité i el Tarlà de Girona va néixer "fa més de trenta anys", tal com explica la mateixa autora, quan una seva amiga li va dir que havia de conèixer la llegenda i li fascinaria. Va ser en una excursió a Girona que va descobrir la seva figura penjada al mig de la Rambla i en veure'l i des d'aquell moment es va posar a investigar. Arran de la sortida va saber que aquest joglar va animar als gironins durant la pandèmia de la pesta que hi va haver al Barri Vell de Girona a mitjans del segle XIV. Mentre tothom havia de quedar-se confinat a casa, el joglar animava amb acrobàcies als veïns de la ciutat.

A través del Tarlà, Anna Fité va conèixer la llegenda de la Majordoma de Sant Narcís, una dona remeiera que tenia visions i vestia amb peces similars al Tarlà de Girona. Deu anys després, va escriure una lectura dramatitzada en una fira d'Alemanya en què ja va presentar la figura d'un Tarlà enamorat de la Majordoma de Sant Narcís.

Més endavant, però, l'autora va voler anar més enllà i crear una novel·la de ficció a partir de les dues llegendes. D'aquí surt 'Sopa de menta amb picarols', una novel·la pensada per a infants de deu anys que coneixeran la Sisa, una nena que viu a la plaça de la Palla de Girona i que pateix la pesta.

Arran d'aquesta pandèmia s'hi involucrarà la Majoma (la versió de Fité sobre la Majordoma de Sant Narcís). Entre mig d'aquesta tragèdia històrica naixerà una història d'amor. La Majoma i el Tarlà es veuen i s'enamoren a primera vista. Mentrestant, els veïns de la plaça de la Palla quedaran confinats i el batlle reial es tancarà amb metges i apotecaris per decidir com combatre la plaga.

Però des del carrer, la plaga ja afecta a molta gent i per això la tia de la Sisa optarà per passar a l'acció i conjuntament amb l'ajuda d'altres veïns atendran als ciutadans malalts. I entremig d'aquesta desastrosa situació arribarà la Majoma per preparar un remei a base d'una sopa de menta. Poc després, el Tarlà entretindrà als malalts amb acrobàcies i altres peripècies.

Una pandèmia explicada en època de pandèmia

'Sopa de menta amb picarols' arriba al mercat just en plena pandèmia pel coronavirus, però basat en la pandèmia de la pesta que es va patir al segle XIV. Anna Fité ha remarcat que en cap moment ha estat intencionat que la publicació de la novel·la coincidís amb la pandèmia, perquè el projecte ja venia de lluny. De fet, tenien preparat un glossari "amb tot el vocabulari relacionat amb la plaga per explicar als lectors què volia dir un confinament i altres paraules". Ara, aquest glossari ja no cal.

De tota manera, Fité ha assegurat que potser hagués preferit publicar la novel·la abans que la covid-19 arribés a Catalunya. "Hagués preferit que els infants s'imaginessin el context, que aprenguessin què volia dir tot a través del relat", ha afegit l'autora.

La novel·la també té il·lustracions fetes per la gironina Laia Berloso. En els dibuixos es pot veure algunes de les acrobàcies del Tarlà entre els balcons del cor del Barri Vell de Girona o també com la Majoma prepara la seva recepta miraculosa de sopa de menta amb un picarol.

Crítica social

Més enllà de la trama principal, la novel·la infantil també compta amb una altra trama en què es critica la "desconnexió del poder amb el poble". Anna Fité ha afirmat que "hi ha moltes capes de lectura" pels nens, però confia que alguns d'ells vegin amb en Malvot (el cap de la guàrdia del batlle) un exemple de persona disciplinada que compleix ordres sense preguntar-se per què. Finalment, però, en Malvot "veu que la realitat t'enfronta amb decisions inesperades" i al final opta per "seguir el que li dicta el cor".

Amb aquest exemple, Anna Fité vol transmetre la seva "visió personal" sobre la societat. "Sempre he pensat que el sistema té una manera de funcionar que queda enrere", ha afegit l'escriptora. Aquesta crítica l'exposa a través del batlle reial, en Malvot i la Madrona Francesca (la tia de la Sisa). En el moment en què esclata la plaga, la tia Francesca opta per començar a ajudar a la població mentre que el batlle reial decideix aïllar-se de la realitat per analitzar la situació amb experts. I entremig hi ha en Malvot que acaba decidint desobeir les ordres del batlle.