L'objectiu de l'enquesta elaborada per l'ajuntament era poder tenir una radiografia el més àmplia possible del perfil de l'atur a la ciutat, i de les variables explicatives que el condicionen, per tal de poder incidir millor en les polítiques d'ocupació que promou l'Ajuntament de Girona.
"És una eina indispensable per poder prendre decisions i modular prioritats, de polítiques actives, de polítiques de barri, de polítiques de formació i d'equilibris entre barris, entre d'altres", ha remarcat l'alcalde, Carles Puigdemont, que valora que la fotografia que presenten els resultats de l'estudi és "pitjor" que les estadístiques mensuals de l'atur.
Els resultats de l'estudi
Segons l'enquesta encarregada per l'ajuntament, les persones de més de 30 anys són les que tenen un pes percentual major respecte al conjunt de la població en situació d'atur (un 73,7%). Concretament, els majors de 45 anys constitueixen el grup més vulnerable, tant per volum com per les càrregues familiars a les quals sovint ha de fer front i per les dificultats afegides que els representa reincorporar-se al mercat del treball a partir d'una certa edat.
Per contra, les persones joves menors de 25 anys a Girona amb càrregues familiars representen només un 3,5% del total de població aturada al municipi. Les persones joves amb nivells de formació d'estudis primaris o inferiors representen un 13,8% del total de la població aturada. Així doncs, l'ajuntament ha valorat -amb els resultats a la mà- que caldrà enfocar les polítiques d'ocupació adreçades a joves a fomentar el retorn al sistema educatiu reglat. "És absolutament determinant aconseguir que els nostres nois i noies aconsegueixin estudis de batxillerat o formació professional perquè puguin accedir al mercat del treball amb millors garanties d'èxit", ha valorat la regidora d'Empresa i Ocupació, Marta Madrenas.
Diferències entre barris
L'enquesta ha permès aflorar també diferències en l'aspecte socioeconòmic entre els principals barris de la ciutat. En aquest sentit, destaca especialment el barri de Santa Eugènia-Can Gibert, que és el segon barri amb més població d'entre 16 i 64 anys de la ciutat (darrere de l'Eixample) i compta amb una de les taxes d'atur més elevades (un 32%). Per la seva banda, el sector est té una taxa d'atur del 55%, el més alt de la ciutat, i el nivell d'instrucció al barri és el més baix de Girona, amb un 63,6% del total dels seus habitants amb nivells d'escolarització d'estudis primaris o menys. Tot i això, la població d'entre 16 i 64 anys representa només el 4,38% de la població de Girona d'aquest segment d'edat.
Per contra, la taxa d'atur no arriba al 20% a barris de la ciutat com el sector Centre -Mercadal, Barri Vell, Carme, amb un 14,54% d'atur-, l'Eixample (19,55%), Montjuïc (15,62%) i els barris de Palau-Avellaneda (17,64%). "Amb aquestes dades, veiem que té molt de sentit que la convocatòria de treball pels barris vagi destinada als barris amb més atur", ha ressaltat la regidora d'Empresa i Ocupació i, Marta Madrenas.
Una altra dada significativa de l'estudi és que un terç de les famílies de la ciutat viuen amb ingressos inferiors als 1.500 euros. Concretament, un 5,13% de les llars gironines ingressen menys de 500 euros, un 11,95% entre 500 i 1.000 i gairebé un 17% es queda entre els 1.000 i els 1.500 euros.
"És una eina indispensable per poder prendre decisions i modular prioritats, de polítiques actives, de polítiques de barri, de polítiques de formació i d'equilibris entre barris, entre d'altres", ha remarcat l'alcalde, Carles Puigdemont, que valora que la fotografia que presenten els resultats de l'estudi és "pitjor" que les estadístiques mensuals de l'atur.
Els resultats de l'estudi
Segons l'enquesta encarregada per l'ajuntament, les persones de més de 30 anys són les que tenen un pes percentual major respecte al conjunt de la població en situació d'atur (un 73,7%). Concretament, els majors de 45 anys constitueixen el grup més vulnerable, tant per volum com per les càrregues familiars a les quals sovint ha de fer front i per les dificultats afegides que els representa reincorporar-se al mercat del treball a partir d'una certa edat.
Per contra, les persones joves menors de 25 anys a Girona amb càrregues familiars representen només un 3,5% del total de població aturada al municipi. Les persones joves amb nivells de formació d'estudis primaris o inferiors representen un 13,8% del total de la població aturada. Així doncs, l'ajuntament ha valorat -amb els resultats a la mà- que caldrà enfocar les polítiques d'ocupació adreçades a joves a fomentar el retorn al sistema educatiu reglat. "És absolutament determinant aconseguir que els nostres nois i noies aconsegueixin estudis de batxillerat o formació professional perquè puguin accedir al mercat del treball amb millors garanties d'èxit", ha valorat la regidora d'Empresa i Ocupació, Marta Madrenas.
Diferències entre barris
L'enquesta ha permès aflorar també diferències en l'aspecte socioeconòmic entre els principals barris de la ciutat. En aquest sentit, destaca especialment el barri de Santa Eugènia-Can Gibert, que és el segon barri amb més població d'entre 16 i 64 anys de la ciutat (darrere de l'Eixample) i compta amb una de les taxes d'atur més elevades (un 32%). Per la seva banda, el sector est té una taxa d'atur del 55%, el més alt de la ciutat, i el nivell d'instrucció al barri és el més baix de Girona, amb un 63,6% del total dels seus habitants amb nivells d'escolarització d'estudis primaris o menys. Tot i això, la població d'entre 16 i 64 anys representa només el 4,38% de la població de Girona d'aquest segment d'edat.
Per contra, la taxa d'atur no arriba al 20% a barris de la ciutat com el sector Centre -Mercadal, Barri Vell, Carme, amb un 14,54% d'atur-, l'Eixample (19,55%), Montjuïc (15,62%) i els barris de Palau-Avellaneda (17,64%). "Amb aquestes dades, veiem que té molt de sentit que la convocatòria de treball pels barris vagi destinada als barris amb més atur", ha ressaltat la regidora d'Empresa i Ocupació i, Marta Madrenas.
Una altra dada significativa de l'estudi és que un terç de les famílies de la ciutat viuen amb ingressos inferiors als 1.500 euros. Concretament, un 5,13% de les llars gironines ingressen menys de 500 euros, un 11,95% entre 500 i 1.000 i gairebé un 17% es queda entre els 1.000 i els 1.500 euros.
