'Pàtria' s'endinsa en una Catalunya esperonada per un inesperat líder independentista

L'obra de Jordi Casanovas s'estrena el 12 d'octubre a la nova seu d'El Canal, al Temporada Alta

'Pàtria' s'estrenarà a la seu d'El Canal aquest divendres 12 d'octubre, una data escollida expressament per Casanovas, segons ha rebel·lat el director del Teatre Lliure, Lluís Pascual, aquest dimecres. La presentació de l'obra s'ha fet a la seu del teatre barceloní, perquè el segon destí del muntatge serà el Teatre Lliure de Gràcia, del 18 d'octubre a l'11 de novembre.

El protagonista de 'Pàtria' (Francesc Orella) és el primer candidat independentista amb possibilitats reals d'aconseguir majoria a les pròximes eleccions a la presidència de Catalunya. És un líder inusual, que no prové de la política sinó del món de la comunicació i que ,d'alguna manera, és erigit per la població tot just sis mesos abans de les eleccions, després que enmig d'un debat polític conduit per ell mateix, el periodista "esclata i esdevé la veu del poble", en paraules de Casanovas.

Però aquest escenari no és el que donarà la benvinguda al públic. La trama comença dos dies abans de les eleccions, amb el candidat desaparegut per motius que es desconeixen, però que fàcilment es poden lligar a un ambient hostil, tant dins del seu partit (que "el vol eliminar") com en els detractors més ultres de la resta de l'Estat. Casanovas transportarà aleshores els espectadors sis mesos enrere, a l'origen de la cursa electoral d'aquest candidat inesperat, fins a tornar al present i plantejar el desenllaç personal del protagonista i, en conseqüència, el del destí del país. Un destí que el dramaturg no vol avançar però que "vol posar en dubte els molts llocs comuns que es plantegen al voltant d'aquest tema".

Ficció i realitat

Les similituds entre l'argument de l'obra i l'actualitat política catalana són, salvant les distàncies, perceptibles. Però 'Pàtria' no és en cap cas un retrat de la situació política a Catalunya. I és que Casanovas va esbossar la trama ara fa cinc anys, quan el sentiment independentista o el debat sobre un referèndum independentista no ocupaven el centre del debat polític.

Ho va fer, explica, intentant resoldre per a ell mateix quina era la seva opinió sobre l'independentisme. Aquesta reflexió s'ha d'incloure en la voluntat de l'autor de "plantejar-se temes al voltant de la identitat catalana". Voluntat que el va dur a escriure una trilogia sobre aquesta qüestió, que va començar amb 'Una història catalana', "relacionada amb les arrels i la fe", i que ara segueix amb 'Pàtria', més vinculada a "la història, la política i la memòria". La tercera part, "si pot arribar", serà 'Vilafranca', una història centrada en la família , ha avançat el dramaturg.

Un "drama personal"

Tot i les comparacions inevitables entre argument i realitat, Casanovas ha subratllat que l'obra és "en el fons un drama personal" i que la situació social és "un embolcall per parlar del que realment és important i que emocionarà, que és el que els hi passa als personatges". "Podria estar ambientada fa cent anys", ha indicat, tot i admetre que, en aquest context, "l'obra serveix per fer-nos preguntes sobre el que està passant".

L'equip d'actors de 'Pàtria', encapçalats per Francesc Orella i amb Àlex Casanovas, Lluïsa Castell, Fermí Reixach, Rosa Vila i Marcel Borràs, tots han coincidit a defensar entusiàsticament la tasca de direcció de Jordi Casanovas. La seva "manera vilafranquina", segons l'anomenen ells i explica el mateix autor, consisteix en fer participar molt els actors perquè ajudin a "fer grans els personatges". "És una de les virtuts de l'obra, jo segueixo amb la trama que tenia plantejada però afegint aquests matisos de cada personatge", explica Casanovas.

El Lliure, membre de la xarxa Mitos21

El Teatre Lliure forma part de la recentment constituïda xarxa Mitos21, formada per teatres associats constituïda oficialment el 9 de setembre, que agrupa professionals del teatre associats a diverses institucions teatrals públiques d'Europa. De fet, el director del Teatre Lliure, Lluís Pascual, exerceix el càrrec de vicepresident de l'entitat, acompanyant el director Saffan Valdemar Holm, de la Düsseldorfer Schauspielhaus.

El Teatre Lliure és l'únic teatre del sud d'Europa que en forma part, i això, per Pascual, és una bona notícia "perquè cada dia hi ha més tempestes i meteorits, en forma de retallades".

Mitos21 posarà l'èmfasi en l'intercanvi entre professionals dels teatres "disposats a qüestionar i reconsiderar el paper, la funció i la utilitat de les grans institucions públiques de teatre en el marc de la societat contemporània". En essència, la xarxa permetrà permet conèixer la feina mútua de tots els camp de la producció i la gestió teatral, participar en projectes comuns i treballar junts.