Una de les conseqüències clares de la reducció dels pressupostos municipals és la baixada en les contractacions teatrals i musicals de les festes majors. Aquest estiu aquesta tendència s'ha vist clarament incrementada. "Aquesta reducció passa perquè hi ha menys 'bolos' contractats i ha canviat molt la modalitat de contractació", ha explicat Jordi Basomba. De fet, ha assegurat que abans pagaven sense problemes les actuacions i que ara només garanteixen els diners de la taquilla. Gratacós ha dit que les reduccions aquest any s'han notat molt.
"Quan va començar la crisi el sector no ho va notar gaire, però la ressaca és el que s'està notant", ha assegurat Gratacós, qui ha explicat que molts ajuntaments "no volen ni acceptar coproduccions. Estan desbordats i no es comprometen a riscos que no poden assumir i n'assumeixen pocs".
En el cas del teatre a les festes majors, un dels que ha triomfat ha estat el de 'Joan Pera, Capri'. Basomba ha explicat que han funcionat espectacles com aquest que són de monòleg i que tenen una cara coneguda com la de Joan Pera. En canvi, ha afegit, muntatges de més de quatre actors només se n'han fet dos 'bolos'. "Amb festa major es busca comercialitat, que la gent rigui i per això la gent demana les comèdies de la temporada". Basomba ha destacat que l'any passat no van tenir una obra que fes tantes sortides com la de 'Capri'.
En el cas dels concerts, Gratacós ha apuntat que els ajuntaments vetllen més per tenir grans caps de cartell i tenir un mínim risc. "El vici és que se segueix amb una tònica: hi ha menys pressupostos, però volen tenir els grups reconeguts amb un catxet (retribució estipulada per l'actuació d'un artista o grup, especialment musical) més inferior". En aquest sentit, ha apuntat que els grups coneguts segueixen tenint feina i els que no en tenien molta encara en tenen menys. "Els terminis de pagament s'ho salten i acabes d'alguna manera com a mànager finançant la festa major", ha afegit.
Pel que fa al risc, en el cas del teatre, el cap del departament de Distribució de Focus ha assenyalat que un ajuntament s'arrisca quan el cost és el menys possible i creu que a la taquilla ho amortitzarà. "Això passa a les festes majors, però també es pot extrapolar a la temporada regular dels teatres municipals", ha assegurat. "Tots abans et pagaven abans un catxet i ara fins i tot t'ofereixen les claus del teatre perquè ens quedem amb la taquilla, fins i tot no poden gairebé fer la comunicació", ha afegit Basomba.
Un del punt en el què fan èmfasi els dos i que passa tant en teatre com en el terreny musical és que fins ara la gent s'havia acostumat a no pagar o pagar menys cinc euros per anar als concerts de festa major del seu municipi. Gratacós ha destacat que un cop el règim franquista va caure, la nova democràcia va dir que el carrer seria dels ciutadans per celebrar que s'havia acabat amb la dictadura i per tant es faria festa al carrer gratuïta per tothom.
"Aquesta festa porta més de 30 anys gratuïtament pel públic i ha comportat un mal hàbit per tots els diferents segments des de les administracions que compren vots perquè cada vegada que hi ha eleccions hi ha pressupost per fer una festa major més grossa i ha portat un mal hàbit als consumidors". "Per què he de pagar jo per anar a veure un concert si pot ser en dos mesos el tindré gratuït a la festa major?", ha preguntat. Ha considerat que toca reconvertir la situació. Gratacós aposta per reeducar a més dels públics, les empreses i les institucions.
Basomba ha dit que molts municipis posaven les entrades dels espectacles teatrals de festa major a quatre euros, però si s'apugen a 15 "la gent s'enfada i no hi va perquè abans valia quatre euros". Per això creu que s'ha de reeducar al públic. "S'ha de veure que no es pot pagar sis euros perquè no s'ho val. Sis euros és un preu clarament subvencionat perquè aquest espectacle a Barcelona valdrà 22 euros".
Basomba ha destacat que fins ara la programació estava subvencionada a molts llocs per part de l'ajuntament i això "s'ha acabat en sec i el gestor del teatre ha de contractar un espectacle i pagar de la taquilla". No obstant això, aquesta fórmula també és un risc per la productora perquè depenen de l'èxit del muntatge. En aquest punt, és quan molts municipis decideixen programar muntatges de teatre amateur.
El futur
Segons Basomba, el futur passa per mantenir els teatre que funcionen, per reeducar al públic ja que el teatre no val 10 euros sinó 18 i per privatitzar els teatres municipals. Gratacós ha alertat que de cara el pròxim any la cosa pinta pitjor. "No creiem que es pugui solucionar tal com funciona fins a dia d'avui i a més tenint en compte la clatellada de l'IVA i ens col·loquem al 21%". Gratacós creu que això portarà al tancament de forces empreses i no és només que tanqui una empresa que sigui promotora o una agència de management, sinó que darrera hi ha molts més agents.
"Quan va començar la crisi el sector no ho va notar gaire, però la ressaca és el que s'està notant", ha assegurat Gratacós, qui ha explicat que molts ajuntaments "no volen ni acceptar coproduccions. Estan desbordats i no es comprometen a riscos que no poden assumir i n'assumeixen pocs".
En el cas del teatre a les festes majors, un dels que ha triomfat ha estat el de 'Joan Pera, Capri'. Basomba ha explicat que han funcionat espectacles com aquest que són de monòleg i que tenen una cara coneguda com la de Joan Pera. En canvi, ha afegit, muntatges de més de quatre actors només se n'han fet dos 'bolos'. "Amb festa major es busca comercialitat, que la gent rigui i per això la gent demana les comèdies de la temporada". Basomba ha destacat que l'any passat no van tenir una obra que fes tantes sortides com la de 'Capri'.
En el cas dels concerts, Gratacós ha apuntat que els ajuntaments vetllen més per tenir grans caps de cartell i tenir un mínim risc. "El vici és que se segueix amb una tònica: hi ha menys pressupostos, però volen tenir els grups reconeguts amb un catxet (retribució estipulada per l'actuació d'un artista o grup, especialment musical) més inferior". En aquest sentit, ha apuntat que els grups coneguts segueixen tenint feina i els que no en tenien molta encara en tenen menys. "Els terminis de pagament s'ho salten i acabes d'alguna manera com a mànager finançant la festa major", ha afegit.
Pel que fa al risc, en el cas del teatre, el cap del departament de Distribució de Focus ha assenyalat que un ajuntament s'arrisca quan el cost és el menys possible i creu que a la taquilla ho amortitzarà. "Això passa a les festes majors, però també es pot extrapolar a la temporada regular dels teatres municipals", ha assegurat. "Tots abans et pagaven abans un catxet i ara fins i tot t'ofereixen les claus del teatre perquè ens quedem amb la taquilla, fins i tot no poden gairebé fer la comunicació", ha afegit Basomba.
Un del punt en el què fan èmfasi els dos i que passa tant en teatre com en el terreny musical és que fins ara la gent s'havia acostumat a no pagar o pagar menys cinc euros per anar als concerts de festa major del seu municipi. Gratacós ha destacat que un cop el règim franquista va caure, la nova democràcia va dir que el carrer seria dels ciutadans per celebrar que s'havia acabat amb la dictadura i per tant es faria festa al carrer gratuïta per tothom.
"Aquesta festa porta més de 30 anys gratuïtament pel públic i ha comportat un mal hàbit per tots els diferents segments des de les administracions que compren vots perquè cada vegada que hi ha eleccions hi ha pressupost per fer una festa major més grossa i ha portat un mal hàbit als consumidors". "Per què he de pagar jo per anar a veure un concert si pot ser en dos mesos el tindré gratuït a la festa major?", ha preguntat. Ha considerat que toca reconvertir la situació. Gratacós aposta per reeducar a més dels públics, les empreses i les institucions.
Basomba ha dit que molts municipis posaven les entrades dels espectacles teatrals de festa major a quatre euros, però si s'apugen a 15 "la gent s'enfada i no hi va perquè abans valia quatre euros". Per això creu que s'ha de reeducar al públic. "S'ha de veure que no es pot pagar sis euros perquè no s'ho val. Sis euros és un preu clarament subvencionat perquè aquest espectacle a Barcelona valdrà 22 euros".
Basomba ha destacat que fins ara la programació estava subvencionada a molts llocs per part de l'ajuntament i això "s'ha acabat en sec i el gestor del teatre ha de contractar un espectacle i pagar de la taquilla". No obstant això, aquesta fórmula també és un risc per la productora perquè depenen de l'èxit del muntatge. En aquest punt, és quan molts municipis decideixen programar muntatges de teatre amateur.
El futur
Segons Basomba, el futur passa per mantenir els teatre que funcionen, per reeducar al públic ja que el teatre no val 10 euros sinó 18 i per privatitzar els teatres municipals. Gratacós ha alertat que de cara el pròxim any la cosa pinta pitjor. "No creiem que es pugui solucionar tal com funciona fins a dia d'avui i a més tenint en compte la clatellada de l'IVA i ens col·loquem al 21%". Gratacós creu que això portarà al tancament de forces empreses i no és només que tanqui una empresa que sigui promotora o una agència de management, sinó que darrera hi ha molts més agents.
