Molts municipis del litoral de la Costa Brava van patir les conseqüències del temporal Gloria. La fúria del temporal marítim es va endur platges i va malmetre passejos i altres instal·lacions. Un any després, la majoria de les poblacions afectades han recuperat pràcticament en la seva totalitat la façana marítima. Alguns han comptat amb ajudes de la Generalitat, la Diputació i de Costes de l'Estat però molts critiquen que han hagut d'utilitzar recursos públics propis per aconseguir tenir els espais en condicions el més aviat possible. A Platja d'Aro (Baix Empordà), el temporal va destrossar uns 500 metres del passeig.
També es va endur part de passeig de Llafranc, a Palafrugell, va provocar un esvoranc al passeig de Sant Antoni de Calonge i a Blanes, a banda, de l'ensorrament del pont de l'antiga carretera de Blanes a Malgrat i de la via del tren, també va malmetre el dic de recer del Port.
A Palafrugell la fúria del mar es va endur una part del passeig de Llafranc i va malmetre la platja del Golfet. Totes dues actuacions les ha assumit l'Ajuntament, amb un cost d'uns 140.000 euros, tot i que la competència era de Costes de l'Estat. Segons l'alcalde, Josep Piferrer, Costes plantejava reduir el passeig si es feia càrrec de l'actuació i no contemplava actuar al Golfet fins aquest any. "Volíem tenir-ho acabat per l'estiu i no es podia esperar a que ho incorporessin als pressupostos del 2021", diu.
En aquest cas, diu que han rebut petites aportacions per part de la Diputació i de la Generalitat però que "la patacada grossa" l'han hagut d'assumir ells.
Blanes, dels més afectats
A Blanes (Selva), el Gloria també hi va fer importants estralls. El temporal va enfonsar parcialment el pont ferroviari sobre el riu per la crescuda del cabal de la Tordera i la circulació per aquesta línia no es va reprendre fins a principis de desembre, després de la reconstrucció que va dur a terme Adif per valor de 8,6 MEUR.
Només un mes abans, es va reobrir al trànsit el nou pont sobre el riu, entre Blanes i Malgrat. En aquest cas, l'actuació la va assumir Territori, amb una inversió de 4,6 MEUR. La infraestructura també va quedar arrassada pel temporal i l'actuació va permetre per millorar-la.
Però el municipi també va patir destrosses a la zona portuària, especialment al dic de recer, on s'ha previst una inversió de més de 2 MEUR. "Sembla que estarà acabat a finals de febrer", explica l'alcalde, Ángel Canosa. A banda d'això, l'Ajuntament també va haver de fer front a diverses destrosses a la façana marítima i en infraestructures de subministrament d'aigua. "Entre una cosa i l'altra, uns 1,6 MEUR", diu Canosa.
Per fer-hi front, només han aconseguit un ajut d'uns 30.000 euros de la Diputació. "Vam demanar ajuts per l'import total però no ha arribat res i no sabem si arribarà ni la quantitat que arribarà", explica.
El Gloria també va provocar un esvoranc al passeig de Sant Antoni de Calonge, va malmetre els espigons i va descalçar la plaça d'un mirador. En aquest cas, l'Estat s'ha fet cas de les obres de reparació, que ja estan enllestides, excepte al mirador però, segons l'Ajuntament, Costes hi està actuant. A les obres del passeig, s'hi van destinar uns 240.000 euros.
En el cas de l'Escala, el temporal va malmetre el passeig d'Empúries –a l'alçada de la platja del Portitxol- i Costes ho va reparar abans de l'estiu. També es van aixecar peces del passeig entre Jesús Maria Isern i la platja del Port d'en Perris, que s'ha assumit amb ajuts de la Diputació i la intervenció de Costes. En total, els danys estaven valorats en uns 400.000 euros. L'alcalde, Víctor Puga, diu que estan contents amb el resultat i que les reparacions es van fer amb celeritat.
Malgrat això, estan en converses amb el Ministeri per intentar trobar una solució al retrocés que les platges del litoral d'Empúries experimenten any rere any, possiblement per l'efecte de l'espigó que es va construir l'any 1992 a Sant Martí d'Empúries. El consistori creu que actua de fre i evita que la sorra hi arribi de forma natural.
Platja d'Aro planteja una reforma integral del passeig
Platja d'Aro també va patir les conseqüències del temporal. En el seu cas, va destrossar un tram de 500 metres del passeig –a la banda sud- i també va "trinxar" la instal·lació elèctrica perquè els tubs passaven per la banda de la platja. L'Estat es va fer càrrec de les obres de reparació, valorades en més d'1 milió d'euros, i el passeig ja és totalment transitable. L'Ajuntament, que va haver d'adoptar una solució d'urgència de no deixar sense llum tota la façana marítima, ara invertirà 800.000 euros en soterrar la línia de punta a punta, per la banda interior del passeig.
Per a Platja d'Aro, la destrossa s'ha convertit, en certa manera, en una oportunitat. I és que l'Ajuntament es planteja ara fer un conveni amb Costes per remodelar la resta del passeig –de 2,2 quilòmetres- per fases i en un termini de cinc o sis anys.
El tram intervingut s'ha reforçat amb roca a la base i s'ha pavimentat diferent de la resta del passeig. La regidora d'Urbanisme, Montse Rovira, explica que la voluntat es implementar el model aplicat per Costes i, de passada, millorar el paviment de la resta de trams, que en alguns punts estan molt malmesos. "Creiem que, tenint en compte el que han costat 500 metres, caldria invertir-hi entre 500.000 i 600.000 euros per fase", explica.
De temporals "n'hi haurà sempre"
Rovira admet que "de temporals sempre n'hi haurà" i que la sorra, de nou, tornarà a envair el passeig però que el reforç de rocall impedirà que l'aigua es filtri i es repeteixi la situació que es va viure fa un any. Malgrat això, també es plantegen construir un petit mur discontinu de punta a punta i a la banda de la platja, que serveixi de banc però també actuï de barrera.
Hostalric, amb tres carrers pendents
A Hostalric, el temporal va deixar el poble incomunicat pel desbordament de la Tordera. L'ACA va assumir la reparació de la llera del riu i dels espais contigus i l'Ajuntament es va fer càrrec de diverses intervencions d'urgència, com la reparació del pont de la riera. L'alcalde, Nil Papiol, explica, però, que els van quedar pendents les actuacions a la via pública amb un cost "elevadíssim".
L'Ajuntament va demanar ajuts per fer front a la reparació de tres carrers, que es van esllavissar i que continuen tallats. "Fa poc es va resoldre una primera ajuda de 300.000 euros. Amb això i un crèdit podrem reparar-los", diu. I és que el cost total s'enfila fins als 600.000 euros. "No era assumible plantejar un crèdit de 600.000 euros i també crèiem que era coresponsabilitat de la resta d'administracions. La Generalitat ho ha fet i ara estem a l'espera de si l'Estat posa alguna ajuda en marxa", remarca.
Platges brutes un any després
El temporal no només va causar estralls a passejos marítims del litoral gironí, la riuada va arrossegar tones de sediments, sobretot arbres arrancats, que han acabat anant a parar a les platges més properes a la desembocadura del Ter. "Vam intentar solucionar-ho abans de l'estiu i vam fer dues neteges, però no hi vam ser a temps", ha explicat l'alcalde de Torroella de Montgrí-L'Estartit (Baix Empordà), Jordi Colomí, que lamenta que "no es va trobar la manera d'aconseguir que les administracions superiors s'impliquessin de veritat en la neteja" i van haver d'assumir-ne el cost des de l'ajuntament.
Un any després, les platges de l'Estartit, el Mas Pinell i la Gola del Ter continuen acumulant troncs i socs que fins i tot s'han convertit en cabanes en alguns punts. Colomí concreta que després del pas del Gloria hi ha hagut una dotzena de temporals de llevant i "tota la brutícia que va baixar pel riu va acabar a les platges". "I amb l'últim temporal s'ha acabat d'agreujar", afegeix.
Ara, l'alcalde celebra que hagin arribat a un acord a través del parc natural per abordar una neteja integral que es preveu que s'allargui un mes i mig, al llarg del febrer i mig març.
Tot i això, sosté que de cara al futur caldria articular una solució "més automàtica" per poder afrontar situacions com la causada pel Gloria: "La brutícia a aquestes platges no la generen els veïns de l'Estartit i de Torroella, sinó que tota la conca del Ter, i hi hauria d'haver un pla definitiu de neteja de desembocadures del Ter i del Fluvià perquè, tot i que tenim la sort de comptar amb personal, trobem totalment injust que ho haguem d'assumir des de l'ajuntament".
