El mes d'abril passat, el Ministeri d'Indústria va donar el vistiplau a Red Eléctrica per construir la MAT aèria entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà). Una resolució, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que tancava les aspiracions dels alcaldes afectats per aquest tram, que reclamaven que el traçat se soterrés. En total, aquest tram dels 400 kV creuarà quinze municipis, a cavall del Gironès, el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà. El pressupost total està xifrat en prop de 44,55 MEUR. Per altra banda, el traçat també inclou la compactació amb les línies existents de 220 kV de Bescanó a Juià i de Juià a Figueres.
La llista definitiva, segons publica el DOGC, està formada pels següents municipis: Bescanó, Sant Gregori, Sant Martí de Llémena, Canet d'Adri, Palol de Revardit, Cornellà del Terri, Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Viladasens, Bàscara, Saus, Vilaür, Garrigàs, Borrassà i Santa Llogaia d'Alguema.
Alguns detalls del tram
Seran 44,2 quilòmetres al llarg dels quals les torres de la MAT -se'n preveuen construir un total de 106- creuaran rius com el Ter, el Fluvià, la Muga i també la riera del Llémena. Es tracta de l'últim tram on la línia serà aèria abans que es comenci a soterrar per creuar la frontera francesa. La interconnexió de la línia de 400 kV a través dels Pirineus està previst que estigui acabada la primera meitat del 2014, segons les previsions que fan tant l'estat espanyol com el francès.
La MAT arribarà soterrada fins a la frontera des de Santa Llogaia d'Àlguema i creuarà els Pirineus per un túnel que discorrerà en paral·lel al del TAV. La posada en servei del tram transfronterer de la línia de 400 kV va a càrrec de la societat Inelfe, integrada per Red Eléctrica i la francesa RTE.
A les comarques gironines, la MAT hi arriba des d'Osona creuant les Guilleries. Fins a Bescanó, els 400 kV ja han entrat en servei. Red Eléctrica va posar en tensió aquest tram de la línia a finals de juliol de l'any passat, coincidint amb la inauguració de la subestació que la companyia ha aixecat en aquest municipi gironí.
Els afectats i les possibles al·legacions
Amb la publicació del traçat definitiu, els afectats -propietaris i ajuntaments- coneixen en detall les afectacions sobre el terreny. El president de l'Associació de Municipis de la MAT (AMMAT) i alcalde de Crespià, Xavier Quer, ha explicat que ara s'obre un període en què caldrà estudiar-ho a fons alhora que tenen previst celebrar una reunió d'alcaldes en els pròxims dies. "El que farà tothom és intentar minimitzar les afectacions i després s'ha de veure com ho enfoquem en conjunt a l'hora de plantejar possibles modificacions davant de Red Eléctrica", assenyala.
Per altra banda, insisteix que el territori continua defensant que la millor opció era fer el tram soterrat però, ara que ja s'ha descartat, l'únic que els queda és treballar per buscar la menor afectació. Entre les principals preocupacions, explica Quer, hi ha uns cinc "punts calents" a municipis com ara Sant Gregori, Palol de Revardit o Viladasens, on s'havia observat que la línia passava molt a prop de zones habitades -cases aïllades o nuclis de població- i que caldrà veure com es resol. També adverteix que no acceptaran cap proposta que sigui perjudicial pel territori i que s'intenti fer "amb l'excusa" del context de crisi i la necessitat de reduir costos. "Confiem que no sigui així; si s'intentés, es trobaran amb l'oposició del territori", diu Quer.
La llista definitiva, segons publica el DOGC, està formada pels següents municipis: Bescanó, Sant Gregori, Sant Martí de Llémena, Canet d'Adri, Palol de Revardit, Cornellà del Terri, Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Viladasens, Bàscara, Saus, Vilaür, Garrigàs, Borrassà i Santa Llogaia d'Alguema.
Alguns detalls del tram
Seran 44,2 quilòmetres al llarg dels quals les torres de la MAT -se'n preveuen construir un total de 106- creuaran rius com el Ter, el Fluvià, la Muga i també la riera del Llémena. Es tracta de l'últim tram on la línia serà aèria abans que es comenci a soterrar per creuar la frontera francesa. La interconnexió de la línia de 400 kV a través dels Pirineus està previst que estigui acabada la primera meitat del 2014, segons les previsions que fan tant l'estat espanyol com el francès.
La MAT arribarà soterrada fins a la frontera des de Santa Llogaia d'Àlguema i creuarà els Pirineus per un túnel que discorrerà en paral·lel al del TAV. La posada en servei del tram transfronterer de la línia de 400 kV va a càrrec de la societat Inelfe, integrada per Red Eléctrica i la francesa RTE.
A les comarques gironines, la MAT hi arriba des d'Osona creuant les Guilleries. Fins a Bescanó, els 400 kV ja han entrat en servei. Red Eléctrica va posar en tensió aquest tram de la línia a finals de juliol de l'any passat, coincidint amb la inauguració de la subestació que la companyia ha aixecat en aquest municipi gironí.
Els afectats i les possibles al·legacions
Amb la publicació del traçat definitiu, els afectats -propietaris i ajuntaments- coneixen en detall les afectacions sobre el terreny. El president de l'Associació de Municipis de la MAT (AMMAT) i alcalde de Crespià, Xavier Quer, ha explicat que ara s'obre un període en què caldrà estudiar-ho a fons alhora que tenen previst celebrar una reunió d'alcaldes en els pròxims dies. "El que farà tothom és intentar minimitzar les afectacions i després s'ha de veure com ho enfoquem en conjunt a l'hora de plantejar possibles modificacions davant de Red Eléctrica", assenyala.
Per altra banda, insisteix que el territori continua defensant que la millor opció era fer el tram soterrat però, ara que ja s'ha descartat, l'únic que els queda és treballar per buscar la menor afectació. Entre les principals preocupacions, explica Quer, hi ha uns cinc "punts calents" a municipis com ara Sant Gregori, Palol de Revardit o Viladasens, on s'havia observat que la línia passava molt a prop de zones habitades -cases aïllades o nuclis de població- i que caldrà veure com es resol. També adverteix que no acceptaran cap proposta que sigui perjudicial pel territori i que s'intenti fer "amb l'excusa" del context de crisi i la necessitat de reduir costos. "Confiem que no sigui així; si s'intentés, es trobaran amb l'oposició del territori", diu Quer.
