Jutgen l'alcaldessa de Roses per haver permès que s'utilitzessin locals municipals per l'1-O

S'enfronta a un any d'inhabilitació i a una multa de 3.240 euros

El Jutjat Penal 1 de Figueres jutja l'alcaldessa de Roses (Alt Empordà), Montse Mindan, per un delicte de desobediència per haver permès que s'utilitzessin locals i espais municipals per a la celebració del referèndum de l'1-O.

En concret, segons ha explicat el seu advocat Joan Ramon Puig, per cedir locals, haver anat a l'escola Els Grecs aquell dia a les set del matí i obrir l'Ajuntament a les vuit. S'enfronta a un any d'inhabilitació i a una multa de 3.240 euros. El cas de Mindan és el primer que arriba a judici i té l'origen en la denúncia d'un particular. Inicialment, el jutjat la va arxivar però l'Audiència de Girona va ordenar reobrir-la.

No pel decret que Mindan va signar donant suport al referèndum sinó per determinar si de manera "tàcita" va permetre que es fessin servir espais aquell 1 d'octubre.

Mindan ha assegurat abans d'entrar a la sala que afronta el judici tranquil·la: "Amb la consciència de qui no ha fet res que estigui malament". Un centenar de persones, entre elles alcaldes i càrrecs polítics, s'han concentrat a les portes dels jutjats per donar-li suport.

Nega els fets

La batllessa ha explicat que en cap moment va autoritzar que s'obrissin locals municipals per fer el referèndum, ni que tampoc va cedir les claus perquè tercers ho fessin. "Hi ha moltíssima gent a Roses que en té", ha dit en referència a les claus.

En relació a l'1-O, Mindan també ha explicat que aquell dia "tot Catalunya coneixia que s'havia de celebrar el referèndum". Ha explicat que no sabia qui havia obert els locals municipals per a les votacions, i ha negat –com sosté l'acusació- que anés personalment a primera hora al col·legi Els Grecs i a l'Ajuntament per fer-ho ella mateixa. "Sí que sé que els locals van obrir, perquè durant el dia hi vaig anar", ha precisat.

Mindan també ha explicat que en cap moment va ordenar res a la Policia Local, perquè de fet el cos no podia intervenir. I per últim, ha admès que va trobar-se amb dos Mossos d'Esquadra davant l'Ajuntament, que li van comunicar que havien d'aixecar acta perquè s'havia obert el col·legi electoral.

Tot per xarxes socials

El veí que l'ha portada a judici és un autònom que treballa d'escorta o perit. L'home, veí del municipi, ha explicat que durant l'1-O va recórrer els diferents col·legis electorals, va veure que estaven oberts i que la Policia Local "no va anar-hi en tot el dia". "Els únics que hi havia eren els Mossos d'Esquadra", ha explicat.

L'escorta inicialment ha dit que havia vist l'alcaldessa a primera hora del matí a l'escola Els Grecs i a l'Ajuntament. Però després ha explicat que ho deia en referència a les imatges que apareixien en un vídeo, i que ell havia visionat. De fet, aquest veí ha explicat que la denúncia es basava en imatges que havia extret de les xarxes socials.

Durant el judici, però, també han declarat dos testimonis en referència a aquest vídeo. Un d'ells és el jove que l'havia editat; l'altre, el regidor d'ERC Joan Plana. El primer ha explicat que el vídeo s'havia fet per commemorar l'aniversari de l'1-O i que contenia imatges enregistrades durant diferents dies.

A més, tant ell com Plana han assegurat que Mindan, el dia del referèndum, no va anar a l'Ajuntament a primera hora, ni que tampoc hi havien vist el denunciant. Per últim, Plana ha assegurat que l'alcaldessa no li va entregar cap clau per obrir la porta del consistori; i que, de fet, aquella que es veu que ell obre en el vídeo és, en realitat, la del seu despatx (i no la de la sala de plens, on es va fer la votació).

"Clarament per omissió"

Al final del judici, la fiscal ha mantingut la petició de pena per a Mindan per un delicte de desobediència. Sosté que se l'ha de condemnar perquè l'alcaldessa era "plenament conscient" que els col·legis obririen per l'1-O i "no va dur a terme cap acte per impedir-ho". Per al ministeri públic, si bé l'actitud de l'alcaldessa de Roses no ser "activa", sí que va ser "clarament omissiva". "És a dir, va dur a terme un assentiment passiu perquè se celebrés", ha dit la fiscal, en referència al referèndum.

Per a la defensa de Mindan, però, el cas ha d'acabar amb absolució. L'advocat de l'alcaldessa, Joan Ramon Puig, sosté que pretendre condemnar l'alcaldessa basant-se en la tesi de la desobediència per omissió és "inversemblant". "El requeriment que es va fer als alcaldes deia clarament que no fessin res per facilitar el referèndum; per tant, en aquest cas, l'omissió es convertiria en una actuació proactiva", ha dit Puig, recordant que, precisament, Mindan "no va fer res" perquè s'obrissin els col·legis.

El judici ha quedat vist per a sentència. La celebració de la vista, però, s'ha fet a batzegades. Primer, perquè la defensa ha plantejat dues qüestions de nul·litat –que es resoldran en sentència- i això ha fet suspendre el judici temporalment. I després, perquè ha calgut assegurar-se que un altre jutjat de Figueres no hagués arxivat una denúncia contra Mindan pels fets que, precisament, es jutjaven avui.