Precaució, tramuntana
Sort que Skye Edwards és britànica i, com ella va dir, ja està acostumada al mal temps. Tot i el canvi d'escenari de l'espai obert el Claustre Ramon Muntaner al Teatre Jardí, els imprevistos amb el vent empordanès i alguns problemes tècnics, el concert va ser espectacular. La fórmula bàsica: una guitarra elèctrica, un baix, una bateria, una cantant i so electrònic mai havia donat tant de si. La nit va anar in crescendo des del començament del concert, al mateix temps que la vocalista adquiria més seguretat i es deixava anar amb els assistents.
La imponent i elegant imatge de Skye Edwards es va presentar amb una veu innocent però alhora sensual. Taral·lejava durant les cançons amb timidesa sobre un calmat ritme de la cançó 'Feel good'. Aquesta exòtica atmosfera d'intimitat i sensualitat va anar desfent-se a mesura que les cançons es tornaven més contundents, amb ritmes àgils en els quals jugaven els pessics del baix i la música electrònica.
Bloody Mary
Ella és com el còctel, els dos pols de la mateixa moneda. Ben avançada la vetllada el públic va descobrir que és possible tenir una veu potent i suau alhora, una veu que pot desgarrar-se a l'uníson de la guitarra, com ho va fer la vocalista durant 'Stop complaining'. La hipnosi que exercí Edwards sobre els assistents va ser tal que van aixecar-se de les cadires durant la última cançó 'The sea'. Una versió més acústica, només amb guitarra i veu, en la qual tothom s'aglomerà davant de l'escenari per fer fotos i tenir més a prop l'artista.
Després d'un fort i llarg aplaudiment el grup tornà per finalitzar la vetllada amb una de les cançons del nou disc en solitari 'Back to now' que Skye Edwards presentarà el 15 d'octubre. "It’s not singing, it’s more like crying" va avisar abans de començar la cançó. I efectivament el Teatre va ressonar amb les vibracions d'una veu esotèrica i decadent, suau i delicada, com un glop de bloody mary.
Sort que Skye Edwards és britànica i, com ella va dir, ja està acostumada al mal temps. Tot i el canvi d'escenari de l'espai obert el Claustre Ramon Muntaner al Teatre Jardí, els imprevistos amb el vent empordanès i alguns problemes tècnics, el concert va ser espectacular. La fórmula bàsica: una guitarra elèctrica, un baix, una bateria, una cantant i so electrònic mai havia donat tant de si. La nit va anar in crescendo des del començament del concert, al mateix temps que la vocalista adquiria més seguretat i es deixava anar amb els assistents.
La imponent i elegant imatge de Skye Edwards es va presentar amb una veu innocent però alhora sensual. Taral·lejava durant les cançons amb timidesa sobre un calmat ritme de la cançó 'Feel good'. Aquesta exòtica atmosfera d'intimitat i sensualitat va anar desfent-se a mesura que les cançons es tornaven més contundents, amb ritmes àgils en els quals jugaven els pessics del baix i la música electrònica.
Bloody Mary
Ella és com el còctel, els dos pols de la mateixa moneda. Ben avançada la vetllada el públic va descobrir que és possible tenir una veu potent i suau alhora, una veu que pot desgarrar-se a l'uníson de la guitarra, com ho va fer la vocalista durant 'Stop complaining'. La hipnosi que exercí Edwards sobre els assistents va ser tal que van aixecar-se de les cadires durant la última cançó 'The sea'. Una versió més acústica, només amb guitarra i veu, en la qual tothom s'aglomerà davant de l'escenari per fer fotos i tenir més a prop l'artista.
Després d'un fort i llarg aplaudiment el grup tornà per finalitzar la vetllada amb una de les cançons del nou disc en solitari 'Back to now' que Skye Edwards presentarà el 15 d'octubre. "It’s not singing, it’s more like crying" va avisar abans de començar la cançó. I efectivament el Teatre va ressonar amb les vibracions d'una veu esotèrica i decadent, suau i delicada, com un glop de bloody mary.
