Les restriccions de mobilitat decretades pel Govern han afectat la programació del Temporada Alta. Però el festival continua oferint activitats en streaming i fins i tot presencial. Aquest diumenge s'ha inaugurat 'Encara hi ha algú al bosc', una exposició fotogràfica que es pot veure al Centre Cultural la Mercè, dins del marc del festival gironí. De fet, el 27 de novembre, si la pandèmia no ho impedeix, es podrà veure en format d'obra de teatre i també a finals de mes s'emetrà en forma de documental.
'Encara hi ha algú al bosc' és un homenatge a les dones que van ser violades durant la neteja ètnica que es va dur a terme per part de Sèrbia. Un retrat colpidor que el fotògraf Oriol Casanovas ha portat a les parets del Centre Cultural la Mercè, i que reflecteixen el dolor d'una societat en el rostre d'aquestes dones.
L'exposició és una iniciativa del grup Cultura i Conflicte. La Teresa Turinera n'és membre i explica que s'han entrevistat amb moltes d'aquestes víctimes i que el que resulta més dur és que moltes han hagut de marxar de casa seva. El motiu és que molts dels agressors viuen en llocs propers i se'ls trobaven pels carrers.
"Cal tenir en compte que es van jutjar els caps d'aquella matança, però hi ha més de 5.000 casos pendents de resoldre en un jutjat i molts altres que mai s'esclariran, mentre els responsables seguiran lliures i al costat de les seves víctimes", lamenta.
Homenatge també als fills
'Encara hi ha algú al bosc' també vol ser un reconeixement als fills sorgits d'aquelles violacions i que ara tenen 25 anys. Turiera explica que els defineixen com a "supervivents de la guerra i víctimes de la pau" perquè durant aquests 25 anys tant les mares com els fills han estat "oblidats".
"Ni elles ni els fills han rebut cap ajuda per part de la comunitat internacional i fins fa poc no han estat considerats víctimes de la guerra de Bòsnia. Als fills se'ls veia com a fills de
l'enemic i tampoc se'ls reconeixia", assenyala Turiera.
Tot a partir dels mateixos testimonis
Turiera explica que tant l'exposició com l'obra de teatre com el documental beuen dels testimonis recollits durant aquests darrers tres anys. La membre de Cultura i Conflicte ressalta que la dramatúrgia que es portarà sobre l'escenari ensenya com es vivia la situació a Catalunya. "Mentre passava tot allò, a només dues hores de vol de Barcelona, nosaltres estàvem en plena eufòria dels Jocs Olímpics", assenyala Turiera.
