Consell comarcal, ajuntaments i ara les entitats ecologistes de l'Alt Empordà han mostrat el rebuig cap al nou mapa de Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP), que fixa quins són els millors punts per instal·lar energia eòlica a la comarca. El primer projecte, endegat pel tripartit, ja va topar amb l'oposició del territori i la proposta va acabar als tribunals. Un dels arguments principals, era que el pla no comptava amb el informes d'impacte ambiental. Per això, el TSJC va suspendre de forma cautelar el pla. "Aquesta batalla legal encara continua, perquè el Govern va interposar recurs de cassació", ha explicat Schmitt.
Mentrestant, la Generalitat ha tirat endavant els tràmits per impulsar un nou mapa eòlic. Hi ha alguns canvis respecte a l'anterior perquè allunya les àrees de desenvolupament del paratge protegit de l'Albera i perquè ja compta amb els estudis d'avaluació ambiental. Però els ecologistes consideren que aquests canvis no són suficients i que el Govern ha fet un planejament d'infraestructures energètiques sense comptar amb el territori "de nou".
Bàrbara Schmitt ha recordat que una proposta que el Consell Comarcal de l'Alt Empordà ja va fer l'any 2010 plantejava instal·lar els parcs eòlics seguint el corredor d'infraestructures. "Per a nosaltres, aquesta proposta hauria de ser el punt de partida per al debat", ha afirmat Schmitt que també ha denunciat que el Govern hagi posat a informació pública aquest projecte en ple mes d'agost. "Sembla que vulguin evitar que es presentin al·legacions", ha afirmat.
Segons les entitats, el pla de ZDP no implica fer cap modificació en els projectes de parcs eòlics que ja estan en tramitació. "Si s'acaben fent tots, no quedarà cap espai sense aerogeneradors", han lamentat els ecologistes. De fet, calculen que hi ha una vintena de projecte en procés. "Només quedarien alliberades les zones de parc natural, i prou", han criticat.
Les associacions també recorden que la superfície d'una de les ZDP coincideix pràcticament amb la superfície cremada amb l'incendi del juliol. Els ecologistes exigeixen que se segueixin les opinions dels experts que recomanen que no es facin actuacions en els boscos cremats fins dos anys després del foc, per permetre que es pugui regenerar de forma natural.
A més, Schmitt recorda que la llei de monts espanyola prohibeix canviar l'ús forestal d'un bosc cremat com a mínim fins a 30 anys de després del foc. "Ja sabem que després sempre es dóna la volta a la llei, però és un dels arguments que fem servir per demanar que no s'instal·lin macroparcs eòlics a la zona cremada per l'incendi", ha conclòs Schmitt.
Mentrestant, la Generalitat ha tirat endavant els tràmits per impulsar un nou mapa eòlic. Hi ha alguns canvis respecte a l'anterior perquè allunya les àrees de desenvolupament del paratge protegit de l'Albera i perquè ja compta amb els estudis d'avaluació ambiental. Però els ecologistes consideren que aquests canvis no són suficients i que el Govern ha fet un planejament d'infraestructures energètiques sense comptar amb el territori "de nou".
Bàrbara Schmitt ha recordat que una proposta que el Consell Comarcal de l'Alt Empordà ja va fer l'any 2010 plantejava instal·lar els parcs eòlics seguint el corredor d'infraestructures. "Per a nosaltres, aquesta proposta hauria de ser el punt de partida per al debat", ha afirmat Schmitt que també ha denunciat que el Govern hagi posat a informació pública aquest projecte en ple mes d'agost. "Sembla que vulguin evitar que es presentin al·legacions", ha afirmat.
Segons les entitats, el pla de ZDP no implica fer cap modificació en els projectes de parcs eòlics que ja estan en tramitació. "Si s'acaben fent tots, no quedarà cap espai sense aerogeneradors", han lamentat els ecologistes. De fet, calculen que hi ha una vintena de projecte en procés. "Només quedarien alliberades les zones de parc natural, i prou", han criticat.
Les associacions també recorden que la superfície d'una de les ZDP coincideix pràcticament amb la superfície cremada amb l'incendi del juliol. Els ecologistes exigeixen que se segueixin les opinions dels experts que recomanen que no es facin actuacions en els boscos cremats fins dos anys després del foc, per permetre que es pugui regenerar de forma natural.
A més, Schmitt recorda que la llei de monts espanyola prohibeix canviar l'ús forestal d'un bosc cremat com a mínim fins a 30 anys de després del foc. "Ja sabem que després sempre es dóna la volta a la llei, però és un dels arguments que fem servir per demanar que no s'instal·lin macroparcs eòlics a la zona cremada per l'incendi", ha conclòs Schmitt.
