Antònia Font va tornar a deixar clar, ahir a Sant Feliu de Guíxols, que les seves cançons són per un públic de totes les edats. Famílies, nens, joves i gent gran omplien el recinte de Porta Ferrada per escoltar els darrers èxits dels mallorquins.
Encara que l’homenatge a Clint Eastwood va ser el tema d’obertura, les cançons de 'Lamparetes' es van fer esperar. I és que el grup de Debon i Oliver van dedicar la primera part del concert als seus fans més fidels. Els van premiar amb temes dels anteriors treballs, com "Love Song", "Dins d’aquest Iglú" o "Tots els Mecanismes", però conscients que tenen molts seguidors ‘novells’ van combinar-ho amb èxits del seu últim disc. Va ser una primera mitja hora de concert tranquila amb un públic poc animat, que semblava tenir més calor per l’humitat que acaparava el recinte de Porta Ferrada, que no pas per l’emoció del concert.
Però els mallorquins van saber col·locar molt bé els seus temes ‘xiclet’ com la satírica "Islas Baleares", "Alegria" o el clàssic "Wa Yeah!" que va animar al públic i va fer tremolar la tarima del recinte. D’aquesta manera, encetaven l’eufòria que només va fer que anar a l’alça amb Me Sobren Paraules i Coses Modernes. Però faltava un dels temes més estimats del seu darrer disc: 'Calgary 88'. Va ser la cirereta del pastís i el públic va xiular –com ja és habitual- quan la lletra de la cançó deia “tu i jo representàvem Espanya”.
Amb aquesta actuació Antònia Font posava punt i final al Festival Pròxims. Un cicle de concerts que ha apropat a diferents llocs de Catalunya artistes de l’escena independent catalana. Barcelona, Begur i Sant Feliu de Guíxols han estat els escenaris d’artistes com La Iaia, Mishima o Joan Colomo. Porta Ferrada va ser l’última parada d’aquest jove festival que va cloure amb les actuacions d’Enric Montefusco (que va fer un repàs acústic dels èxits de la seva formació Standstil), Mazoni i Maika Makovski que repetia actuació del Pròxims de Barcelona, del passat 19 de juliol.
Encara que l’homenatge a Clint Eastwood va ser el tema d’obertura, les cançons de 'Lamparetes' es van fer esperar. I és que el grup de Debon i Oliver van dedicar la primera part del concert als seus fans més fidels. Els van premiar amb temes dels anteriors treballs, com "Love Song", "Dins d’aquest Iglú" o "Tots els Mecanismes", però conscients que tenen molts seguidors ‘novells’ van combinar-ho amb èxits del seu últim disc. Va ser una primera mitja hora de concert tranquila amb un públic poc animat, que semblava tenir més calor per l’humitat que acaparava el recinte de Porta Ferrada, que no pas per l’emoció del concert.
Però els mallorquins van saber col·locar molt bé els seus temes ‘xiclet’ com la satírica "Islas Baleares", "Alegria" o el clàssic "Wa Yeah!" que va animar al públic i va fer tremolar la tarima del recinte. D’aquesta manera, encetaven l’eufòria que només va fer que anar a l’alça amb Me Sobren Paraules i Coses Modernes. Però faltava un dels temes més estimats del seu darrer disc: 'Calgary 88'. Va ser la cirereta del pastís i el públic va xiular –com ja és habitual- quan la lletra de la cançó deia “tu i jo representàvem Espanya”.
Amb aquesta actuació Antònia Font posava punt i final al Festival Pròxims. Un cicle de concerts que ha apropat a diferents llocs de Catalunya artistes de l’escena independent catalana. Barcelona, Begur i Sant Feliu de Guíxols han estat els escenaris d’artistes com La Iaia, Mishima o Joan Colomo. Porta Ferrada va ser l’última parada d’aquest jove festival que va cloure amb les actuacions d’Enric Montefusco (que va fer un repàs acústic dels èxits de la seva formació Standstil), Mazoni i Maika Makovski que repetia actuació del Pròxims de Barcelona, del passat 19 de juliol.
