Nova excavació al jaciment prehistòric de Sota Palou a Campdevànol quaranta anys després del seu descobriment

Han buscat cabanes com la que es va descobrir aleshores

"Volem saber més sobre aquell període", subratllava aquest dimarts el responsable i investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Carles Tornero, al jaciment prehistòric de Sota Palou a Campdevànol (Ripollès) acompanyat del doctor Eudald Carbonell. El que faran durant una setmana és sondejar cinc punts del talús a la recerca de noves cabanes de fa 9.000 anys. I no amaguen que "pot ser positiu o negatiu" com tots els testos que es fan en el camp de l'arqueologia.

Aquest és un emplaçament molt destacat i un dels jaciments prehistòrics més importants a Catalunya d'aquell període. Segons Tornero, és un període molt desconegut encara a Catalunya centrat en els últims grups de caçadors i recol·lectors. "Després desapareixen durant un període i després apareixen les primeres comunitats agricultores i ramaderes; és una incògnita què passa amb aquests grups i Sota Palou és un dels pocs jaciments que ho pot respondre", subratlla.

En aquell moment, entre el 1978 i el 1982, l'equip liderat per Carbonell van fer una excavació amb extensió d'uns 22 metres de llarg. Un treball multidisciplinar i molt innovador per aquella època que s'ha convertit en un referent acadèmic i científic.

Aquells primers treballs van treure a la llum una cabana que havia quedat fragmentada per les obres del camp de futbol que, seguidament, es va construir en aquell indret i que actualment continua encara en ús. Tal com recorda Carbonell, van aparèixer nombroses eines fetes de pedra del riu Freser, restes de fauna com ara conills, senglars i porc senglar i restes de la vegetació com ara avellaners, roures i pins silvestres, un entorn molt similar al que s'ha preservat fins a l'actualitat.

Una de les hipòtesis que ara es vol confirmar amb possibles noves restes és que es tractava d'un assentament temporal format per diferents cabanes que, amb la construcció del camp de futbol, bona part podrien haver quedat arrasades. L'esperança, però, és poder arribar de nou a aquell nivell arqueològic i localitzar-ne de noves. Serien "els primers estiuejants del Ter", precisa Carbonell, donat que les restes vegetals localitzades indiquen que només s'hi estaven uns mesos.

Se sap també que el riu deuria passar a uns pocs metres del campament, prou a prop però també prou enlairat per no quedar arrasat per crescudes de la llera. Es creu que es tractarien de diferents clans que podrien estar interconnectats, una informació que a dia d'avui encara és una hipòtesi.

Les excavacions s'inscriuen en el projecte Arrels centrat en el passat prehistòric del Ripollès. Arran de la covid-19 i les mesures de prevenció, l'equip s'ha hagut de reduir a cinc persones.