En tota relació amorosa sempre s'ha dit que el més important són els preliminars per poder assolir un gran clímax. Buena Vista Social Club treballa aquest aspecte en les seves actuacions amb una cura extrema. La primera hora de concert va servir per introduir temes del repertori més modern, on amb "Rincón Caliente" Idania Valdés es va desmarcar ballant amb Jesús Aguaje mentre Papi Oviedo demostrava el seu domini de la guitarra, malgrat en prou feines es podia mantenir dret.
Oviedo, marit d'Omara Portuondo, es va aixecar del seu seient fins a tres ocasions, una d'elles per iniciar una "guerra" amb el virtuós pianista Rolando Luna al més pur estil de "Dueling Banjos" de Arthur Smiths però en versió llatina. La tercera ocasió fou per ballar amb Portuondo i doblegar els seus cossos fins aconseguir tocar de mans al terra. Aquest fou la mostra més palès de que Buena Vista Social Club és una orquestra que valora, per damunt de tot, la superació personal i l'assoliment dels reptes.
Portuondo no va pujar a l'escenari fins passada gairebé una hora d'actuació, moment que es podria considerar de màxim clímax entre la formació cubana i els assistents. Va interpretar quatre temes que van fer vibrar les grades; "Veinte años"; "Las mulatas del cha, cha, cha"; "No me llores" i "Quizás, Quizás" per immediatament tornar a abandonar l'escenari.
"Chan, Chan" i "Quarto de Tula" en homenatge a Compay Segundo van rematar la nit però encara hi va haver temps per interpretar "Dos gardenias" i "Candela" amb la presència, novament, de Portuondo. La vetllada va finalitzar amb tot el públic ballant i Omara que va ser literalment arrossegada fora de l'escenari per Rolando Luna, que no podia arrencar-li el micròfon de les mans i que ella encara utilitzava una vegada fora.
Abans d'acabar, la diva va confessar el seu amor etern per Catalunya i va prometre que tornarien. El públic li va prendre la paraula amb l'esperança que ho compleixi i, vist l'energia que encara li queda, podria ser ben cert. Val a dir que vuit dels seus membres fundadors ja no es troben entre nosaltres, però el seu llegat els converteix en immortals.
Oviedo, marit d'Omara Portuondo, es va aixecar del seu seient fins a tres ocasions, una d'elles per iniciar una "guerra" amb el virtuós pianista Rolando Luna al més pur estil de "Dueling Banjos" de Arthur Smiths però en versió llatina. La tercera ocasió fou per ballar amb Portuondo i doblegar els seus cossos fins aconseguir tocar de mans al terra. Aquest fou la mostra més palès de que Buena Vista Social Club és una orquestra que valora, per damunt de tot, la superació personal i l'assoliment dels reptes.
Portuondo no va pujar a l'escenari fins passada gairebé una hora d'actuació, moment que es podria considerar de màxim clímax entre la formació cubana i els assistents. Va interpretar quatre temes que van fer vibrar les grades; "Veinte años"; "Las mulatas del cha, cha, cha"; "No me llores" i "Quizás, Quizás" per immediatament tornar a abandonar l'escenari.
"Chan, Chan" i "Quarto de Tula" en homenatge a Compay Segundo van rematar la nit però encara hi va haver temps per interpretar "Dos gardenias" i "Candela" amb la presència, novament, de Portuondo. La vetllada va finalitzar amb tot el públic ballant i Omara que va ser literalment arrossegada fora de l'escenari per Rolando Luna, que no podia arrencar-li el micròfon de les mans i que ella encara utilitzava una vegada fora.
Abans d'acabar, la diva va confessar el seu amor etern per Catalunya i va prometre que tornarien. El públic li va prendre la paraula amb l'esperança que ho compleixi i, vist l'energia que encara li queda, podria ser ben cert. Val a dir que vuit dels seus membres fundadors ja no es troben entre nosaltres, però el seu llegat els converteix en immortals.
