L’Ajuntament de Girona va realitzar 441 intervencions a dones per violència de gènere durant el període de confinament pel coronavirus.
Totes elles es van realitzar per via telefònica a través del Servei d’Intervenció Especialitzada en el Tractament de la Violència de Gènere. Concretament, el mes de març es van dur a terme 73 atencions (més 46 de forma presencial abans del confinament); a l’abril, 188; i el maig, 180. Aquestes xifres destaquen amb les d’abans de l’esclat de la crisi sanitària, quan es van realitzar 134 atencions el mes de gener i 170 el febrer. Gairebé tots els casos són coneguts pel servei, excepte 17 dones que van accedir al recurs per primera vegada. Aquestes són algunes de les dades que el consistori ha recollit per conèixer l’impacte de la crisi covid-19 en l’atenció social a Girona.
“Pràcticament totes les dones usuàries del servei especialitzat han necessitat suport durant aquest període de confinament i també hi ha hagut 17 casos nous que han trucat demanant informació o suport. No es pot valorar si han augmentat els casos de maltractament perquè es desconeix el nombre total, però sí que hem observat que s’han dut a terme més atencions. La impressió que tenen els professionals d’aquest servei especialitzat és que la pressió sobre les dones ha augmentat per part dels agressors i si no hi ha hagut més maltractaments, és també perquè les dones s’han sabut protegir”, ha afirmat la regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Girona, Núria Pi.
Durant l’estat d’alarma, l’Ajuntament va posar una especial atenció a les víctimes de la violència masclista, ja que la reducció de la mobilitat i el confinament podien afavorir un creixement d’aquest tipus de situacions. És per aquest motiu que es va reforçar el seguiment telefònic per part de l’equip d’intervenció en violència i es va contactar amb totes les usuàries del servei. El mes d’abril va ser quan més dones es van atendre, arribant a les 127 persones. Abans, el mes de març, la xifra es va situar a les 112 dones ateses, i el maig en van ser 120.
Un altre dels col·lectius en els quals l’Ajuntament va centrar la mirada va ser en la gent gran i dependent, pel seu risc davant la covid-19 i els efectes d’aïllament i solitud del confinament. Del 14 de març al 22 de maig, un total de 245 treballadors i treballadores municipals van contactar telefònicament amb 10.947 persones majors de 65 anys. Aquest nou servei es va crear amb l’objectiu de conèixer la situació de les persones grans, detectar les situacions més vulnerables i resoldre les necessitats d’aquest col·lectiu com la manca de materials de protecció, la falta d’atenció psicològica, problemes d’autonomia o la carència d’una xarxa de suport. A través d’aquest contacte, es va detectar que a la ciutat hi ha 2.800 persones majors de 75 anys que viuen soles i 950 persones dependents.
Des d’aquest dispositiu, es van derivar més de 300 persones cap al Servei d’Atenció a la Gent Gran i Dependent (SAGGID) i cap als Serveis Bàsics d'Atenció Social (SBAS) per poder atendre les seves necessitats. També es van adreçar 50 majors cap al servei telefònic d’atenció psicològica.
D’altra banda, el SAGGID va atendre 1.230 demandes de l’1 d’abril al 15 de maig (387 per telèfon i 677 per correu electrònic). El 63,98% d’aquestes estaven relacionades amb la falta d’autonomia (informació per fer tràmits, seguiment i suport a cuidadors). El 22,52% estaven relacionades amb el Servei d’Atenció a Domicili (SAD); l’11,14%, amb necessitats bàsiques (alimentació, material de protecció i econòmiques); i el 2,36%, amb necessitats relacionals (suport emocional i atenció a la violència de gènere).
Davant d’això, l’Ajuntament va activar fins a 167 intervencions de voluntariat per ajudar a les persones grans i dependents a realitzar aquelles necessitats bàsiques que requereixen sortir de casa, i que, per manca d’autonomia, de xarxa de suport familiar o per la situació de confinament, no podien realitzar. És el cas de la compra d’aliments, la recollida de receptes al CAP o la compra de medicaments a la farmàcia.
“La majoria de persones amb les quals hem contactat són persones autònomes que han pogut cobrir les seves necessitats sense suport de ningú o amb un suport puntual. També hem pogut comprovar com la solidaritat intergeneracional ha estat el recurs més utilitzat, ja que la major part dels majors de 65 anys que presenten alguna dificultat per realitzar les activitats de la vida diària han estat ajudades per les seves famílies. Per l’altra banda, el servei d’atenció telefònica i el servei de voluntariat municipal han estat claus per poder arribar a totes les persones grans”, ha afirmat Pi.
En paral·lel, el consistori va reforçar i adaptar el servei de càtering a gent gran per cobrir l’augment de demanda. Durant el període de confinament, es van repartir 97 àpats diaris, el que significa un increment del 68%. Cal tenir en compte, que moltes persones que abans feien ús del servei de menjador per a gent gran, van ser derivades cap al menjar a domicili en tancar aquest espai. “El servei que més s’ha activat durant aquest període ha estat el de càtering, arribant el punt de triplicar les xifres abans del confinament”, ha subratllat la regidora.
Per últim, des del servei de teleassistència es va donar cobertura a 1.916 persones. Aquest servei es va reforçar amb un nou programa ofert per Dipsalut, de manera excepcional i gratuït, que va atendre a 34 persones. A més, es va crear un Servei d’Atenció a Domicili d’urgència de 24 hores per aquelles persones desemparades que, a causa de la pandèmia, no podien ser ingressades en cap centre residencial.
