Membres del Grup de Natura Sterna van localitzar el passat 8 d'agost un duc (Bubo bubo) electrocutat en una línia d’alta tensió a Castell d’Aro (Baix Empordà).
Desplaçats al punt de l'incident, es va poder determinar que era un exemplar jove nascut enguany i anellat en el seu moment per l’equip d’investigació del grup ecologista, que lidera el seguiment d’aquesta espècie protegida al Baix Empordà. Gràcies al seu marcatge al niu s’ha pogut constatar que la seva mort s’ha produït a uns escassos 560 metres de la zona on va néixer, i que només ha viscut un període de 4 mesos.
Segons Jaume Ramot, president del Grup de Natura Sterna, aquest nou episodi "reflecteix la xacra que representen aquestes infraestructures de distribució elèctriques arreu del territori". Segons els estudis de l’entitat, en el darrers 20 anys les electrocucions són la principal causa de mortalitat en aquesta espècie a la comarca. A hores d’ara, el 40,6% de les 32 morts detectades són per aquest motiu, mentre que un 28,1% es deu a atropellaments en carreteres.
L'entitat remarca, en aquest sentit, que el 77% del polls recuperats moren abans del primer any de vida i a menys de 10 quilòmetres de distància del niu, unes dades que visualitzen l’alta mortalitat del duc en aquesta zona.
Actualment, els Agents Rurals i la Fiscalia de Medi Ambient aixequen acta per tal de quantificar i monitoritzar aquestes incidències i per advertir a les companyies elèctriques perquè prenguin mesures correctores. El Grup de Natura Sterna reclama la urgència d’aquestes mesures i recorda que en zones com la Vall del Ridaura no s’ha observat cap actuació de millora per part de Fecsa Endesa en els darrers 20 anys.
Les torres elèctriques solen ser punts elevats on s’aturen molts ocells, ja sigui per descansar o bé per observar i caçar, però en aus d’aquesta mida la possibilitat que toquin la torre amb les potes i els cables amb les ales és molt elevada. El duc és un rapinyaire nocturn molt gran (pot arribar als dos metres d’envergadura), fet que el fa especialment vulnerable en aquest aspecte. El gran duc juga, al mateix temps, un paper extraordinari com espècie sentinella, doncs evidencia un greu problema que afecta de forma important d’altres espècies en perill d’extinció, com l’àliga cuabarrada.
El grup de Natura Sterna recalca que la situació poblacional del duc al Baix Empordà està amenaçada per l’alta pressió antròpica a la qual es veu sotmesa. L’alta taxa d’accidents, les molèsties en les zones de cria i els enverinaments per rodenticides poden ser els motius pels quals un 40% de les parelles no es reprodueixen o abandonen els seus territoris anualment.
