La Fundació Vila Casas redescobreix l'univers de l'escultor Josep Clarà i en reivindica el llegat que la Barcelona postolímpica va desdibuixar.
El Museu Can Mario de Palafrugell (Baix Empordà) convida a aprofundir en la seva trajectòria, que parteix del simbolisme fins a derivar cap a propostes d'arrel clàssica i mediterrània, i on la figura humana hi té protagonisme absolut.
L'exposició temporal aplega una seixantena de peces, en un recorregut que evita construir un relat cronològic. D'aquestes, n'hi ha una desena d'inèdites. La comissària de l'exposició, Cristina Rodríguez, subratlla que l'equilibri, la simplicitat i l'harmonia de les obres de Clarà són "un refugi i un bàlsam" en aquest "context tan complicat" que ha portat la pandèmia.
Unes escultures que fluctuen entre l'estètica de Rodin i la de Maillol, però a les quals Clarà va imprimir segell propi. La mostra aplega una seixantena d'escultures i motlles (guixos, terracota, fang, pedra...) que mostren algunes de les obres més importants de l'artista; però també d'altres menys conegudes –una desena- que s'exposen per primera vegada.
"La trajectòria de Clarà incorpora obres de bellesa equilibrada, serena i mediterrània; l'exposició vol ser un bàlsam, un refugi per aquests temps complicats que ens toca viure", diu la comissària. Cristina Rodríguez explica que, al costat de l'obra, la mostra també té "la vocació" d'explicar "altres qüestions que queden fora dels relats convencionals".
Per exemple, con funciona el taller d'un escultor, quins són els processos que permeten passar de la idea primigènia a l'obra, quines són les models que treballen per Clarà, la seva relació amb els clients, la seva obra monumental a l'espai públic o la xarxa de relacions que l'escultor va teixir al llarg de la seva trajectòria. "Volem ensenyar el Clarà més íntim i personal; tenim l'obra però també la persona", concreta Rodríguez.
Defugir el relat cronològic
L'exposició que es pot veure a Can Mario l'integren, sobretot, peces procedents del fons dipositat al Museu de la Garrotxa d'Olot. La mostra evita construir un discurs centrat únicament en el relat cronològic, amb la voluntat "de presentar al visitant un recorregut molt més intuïtiu i molt més lliure", concreta la comissària.
De 'L'Èxtasi' (1903) que va suposar el primer gran èxit de Clarà als salons francesos a 'La deesa' (1928) de la plaça Catalunya de Barcelona, passant pels motlles en guix i fang d'infants o el 'Monument als caiguts' (1950), l'exposició presenta mirades múltiples i complementàries a l'obra de l'artista. "A través de peces clau i d'altres d'inèdites, ens podem fer una idea de com evoluciona Clarà i com sintetitza la figura humana", explica Rodríguez.
L'exposició temporal al Museu Can Mario també vol ser, al mateix temps, una reivindicació del llegat de Clarà. Un llegat que la Barcelona postolímpica va desdibuixar el 1995, tancant el museu que ocupava la seva casa-taller i que l'escultor va cedir a la ciutat. "Volem reivindicar l'obra d'aquest escultor, que malauradament avui no podem anar a veure a un museu monogràfic; i aquesta és una de les grans pèrdues, perquè el material el tenim, i per això aquesta exposició facilita el coneixement de Clarà", conclou Cristina Rodríguez.
'Mecànica interna'
L'exposició temporal s'inaugurarà aquest dissabte i es podrà veure fins al 20 de novembre. En paral·lel, la Sala Empordà del museu acull 'Mecànica interna', una mostra individual de l'artista palamosina Tania Font, on exterioritza els seus sentiments sobre qüestions com el pas del temps, la maternitat, i les responsabilitats i aspiracions professionals. Peces recosides, deconstruïdes que, com diu Font, posen de relleu com "ens reconstruïm per millorar-nos, poder tirar endavant i continuar vivint".
