Els agents que formen part del dispositiu no s'expliquen com van decidir endinsar-se per aquella cavitat. "Ni els experts amb més experiència ho fan", reconeixia un d'ells que ahir a la tarda va submergir-s'hi en el primer dispositiu de recerca que es va organitzar. El que es comentava aquest matí és que després de baixar a la cova de les Bagues, que té un especial atractiu, deurien optar per introduir-se a aquesta entrada que hi ha a uns cinquanta metres d'aquesta cova pensant-se que hi trobarien un paisatge similar.
El que no comptaven, però, és que en realitat és un "forat" que et porta cap a una galeria molt estreta i sinuosa -la part més ampla fa tres metres d'amplada i tres més de llarg- on el terra és fangós. Amb el moviment, l'aigua queda totalment tèrbola fins al punt que els experts que han treballat en el rescat havien d'anar a les palpentes perquè no veien res. De fet, no s'han submergit fins passades les dotze del migdia per donar temps a que el fang tornés a dipositar-se al sól i tenir la màxima visibilitat.
Una negligència per part del grup
Aguirre ha explicat que van incomplir la normativa perquè la cova no està catalogada i només podrien arribar a endinsar-s'hi aquells que tinguessin uns coneixements d'espeleologia i busseig de nivell avançat així com un equipament molt tècnic per a aquest tipus d'entorns. Però aquest no era el cas del grup de submarinistes-tots d'una mateixa família- i el resultat ha esta la desaparició d'un dels que no va aconseguir sortir-ne.
Per altra banda, el responsable del dispositiu ha volgut enviar un missatge de calma, tot dient que aquest és un cas "anecdòtic" si es té en compte que a la Costa Brava es fan 150.000 immersions a l'any, de les quals 66.000 són a la zona de les Illes Medes i la costa del Montgrí. I ha assenyalat que, tot i ser un esport de risc, té una sinistralitat molt menor en comparació amb altres esports com ara el mountain-bike. El que cal, ha volgut subratllar, és tenir l'equip i la formació adequada per evitar situacions com la que s'ha viscut.
El que no comptaven, però, és que en realitat és un "forat" que et porta cap a una galeria molt estreta i sinuosa -la part més ampla fa tres metres d'amplada i tres més de llarg- on el terra és fangós. Amb el moviment, l'aigua queda totalment tèrbola fins al punt que els experts que han treballat en el rescat havien d'anar a les palpentes perquè no veien res. De fet, no s'han submergit fins passades les dotze del migdia per donar temps a que el fang tornés a dipositar-se al sól i tenir la màxima visibilitat.
Una negligència per part del grup
Aguirre ha explicat que van incomplir la normativa perquè la cova no està catalogada i només podrien arribar a endinsar-s'hi aquells que tinguessin uns coneixements d'espeleologia i busseig de nivell avançat així com un equipament molt tècnic per a aquest tipus d'entorns. Però aquest no era el cas del grup de submarinistes-tots d'una mateixa família- i el resultat ha esta la desaparició d'un dels que no va aconseguir sortir-ne.
Per altra banda, el responsable del dispositiu ha volgut enviar un missatge de calma, tot dient que aquest és un cas "anecdòtic" si es té en compte que a la Costa Brava es fan 150.000 immersions a l'any, de les quals 66.000 són a la zona de les Illes Medes i la costa del Montgrí. I ha assenyalat que, tot i ser un esport de risc, té una sinistralitat molt menor en comparació amb altres esports com ara el mountain-bike. El que cal, ha volgut subratllar, és tenir l'equip i la formació adequada per evitar situacions com la que s'ha viscut.
