El judici celebrat aquest matí al jutjat de primera instància i d'instrucció de la capital garrotxina ha durat una hora aproximada i ha comptat, entre altres aspectes, amb l'exposició de l'arquitecte tècnic, Josep Reixach, que va fer l'informe pericial el 18 de febrer del 2009. Amb aquest document, la part demandant ha volgut provar l'estat de deixadesa i "abandó" en què es trobava la plaça en aquells moments i que no era una cosa puntual sinó que almenys feia uns quatre anys que no s'hi feia res.
Entre els detalls que ha donat a conèixer, figura que en el moment d'inspeccionar la plaça es va trobar amb la porta oberta i que va poder entrar sense dificultats. També ha explicat que hi havia humitats, que els corrals eren "inservibles" i que hi havia una falta d"ús" i de "manteniment" que la feien inutilitzable per a actes públics. A banda de l'informe, els accionistes també han presentat fotografies i un reportatge de TVC de l'any 2009 de la plaça.
L'advocat dels asscionistes, Joan Pérez, ha explicat que després de constatar el mal estat es va fer un requeriment a l'Ajuntament perquè ho solucionés. La resposta va ser una negativa que va arribar un mes més tard perquè el consistori considerava que tot estava bé. A partir d'aquí, van decidir presentar la demanda per exigir el retorn de la propietat als hereus dels antics accionistes en considerar que s'havia incomplert una de les condicions establertes en la compra-venda.
Una "voluntat deliberada d'abandó"
Pérez defensa que des de l'any 2005 i fins al moment de la demanda, hi va haver per part de l'ajuntament una "voluntat deliberada, contumaç i reincident" de deixar l'edifici del "tot abandonat" i recorda que un dels aspectes que incloïa el contracte de compra-venda del 1890 era la possibilitat de recuperar la propietat com a sanció en cas que la plaça estigués en un estat d"oblit" i descuidada. "El que no volien els accionistes que passés aquella època és el que ha passat ara", afegeix el lletrat.
El que els accionistes pretenen amb la demanda és recuperar la propietat de la plaça i "tornar-la al servei dels ciutadans", tal com diu el contracte del 1890, assenyala Pérez, que afegeix que els descendents dels accionistes senten que és el paper que els toca jugar per "herència històrica". L'objectiu final és garantir la conservació d'un edifici de gran valor per la seva antiguitat -data del 1854- que està catalogat com a bé patrimonial.
Passats 30 anys d'ús públic, es pot reclamar la propietat?
Un dels arguments de l'Ajuntament és que la propietat de la plaça de toros és un tema "inatacable" perquè des de fa més de 100 anys que pertany al consistori. A més, s'empara amb l'article 13 del reglament dels béns dels ens locals on es diu que passat el període de 30 anys, les obligacions ja han prescrit i per tant "mai poden ser perpètues", segons explica el seu advocat Xavier Genover. Aquest argument, però, l'ha intentat rebatre la part demandant afegint que només es pot aplicar el període de 30 anys en cas que hi hagi hagut un canvi de l'ús per interès públic a través d'un acord de govern, un fet, diuen, que fins a dia d'avui no s'ha donat.
Des de l'Ajuntament, també s'assegura que en cap moment s'han "incomplert les obligacions" i que l'espai ha estat en condicions per portar-hi a terme activitats com ara els correbous o concerts en l'última etapa de la plaça de braus. Una de les últimes actuacions va ser la del Dúo Dinámico fa uns mesos. La versió dels accionistes, però, és diferent. "Després de presentar la demanda, l'Ajuntament s'ha afanyat a fer-hi actuacions", critica l'advocat dels demandants, que recorda que totes les actuacions que s'hagin dut a terme després del litigi obert no es podran tenir en compte.
La legitimitat de la demanda, en qüestió
Els quatre accionistes que han presentat la demanda no són prou representatius de tot el col·lectiu, segons defensa l'Ajuntament, que creu que estan faltats de "legitimitat" perquè només són una part del total. Els demandants, però, sostenen que formen part de la junta directiva, el mateix organisme que va acordar amb l'ajuntament la compra-venda al segle XIX. Segons Pérez, és una "contradicció" que ara es digui que "no és prou representativa".
Totes aquestes qüestions són les que ara la jutgessa haurà d'estudiar a fons per deliberar, després que el cas hagi quedat vist per sentència aquest dimarts.
Entre els detalls que ha donat a conèixer, figura que en el moment d'inspeccionar la plaça es va trobar amb la porta oberta i que va poder entrar sense dificultats. També ha explicat que hi havia humitats, que els corrals eren "inservibles" i que hi havia una falta d"ús" i de "manteniment" que la feien inutilitzable per a actes públics. A banda de l'informe, els accionistes també han presentat fotografies i un reportatge de TVC de l'any 2009 de la plaça.
L'advocat dels asscionistes, Joan Pérez, ha explicat que després de constatar el mal estat es va fer un requeriment a l'Ajuntament perquè ho solucionés. La resposta va ser una negativa que va arribar un mes més tard perquè el consistori considerava que tot estava bé. A partir d'aquí, van decidir presentar la demanda per exigir el retorn de la propietat als hereus dels antics accionistes en considerar que s'havia incomplert una de les condicions establertes en la compra-venda.
Una "voluntat deliberada d'abandó"
Pérez defensa que des de l'any 2005 i fins al moment de la demanda, hi va haver per part de l'ajuntament una "voluntat deliberada, contumaç i reincident" de deixar l'edifici del "tot abandonat" i recorda que un dels aspectes que incloïa el contracte de compra-venda del 1890 era la possibilitat de recuperar la propietat com a sanció en cas que la plaça estigués en un estat d"oblit" i descuidada. "El que no volien els accionistes que passés aquella època és el que ha passat ara", afegeix el lletrat.
El que els accionistes pretenen amb la demanda és recuperar la propietat de la plaça i "tornar-la al servei dels ciutadans", tal com diu el contracte del 1890, assenyala Pérez, que afegeix que els descendents dels accionistes senten que és el paper que els toca jugar per "herència històrica". L'objectiu final és garantir la conservació d'un edifici de gran valor per la seva antiguitat -data del 1854- que està catalogat com a bé patrimonial.
Passats 30 anys d'ús públic, es pot reclamar la propietat?
Un dels arguments de l'Ajuntament és que la propietat de la plaça de toros és un tema "inatacable" perquè des de fa més de 100 anys que pertany al consistori. A més, s'empara amb l'article 13 del reglament dels béns dels ens locals on es diu que passat el període de 30 anys, les obligacions ja han prescrit i per tant "mai poden ser perpètues", segons explica el seu advocat Xavier Genover. Aquest argument, però, l'ha intentat rebatre la part demandant afegint que només es pot aplicar el període de 30 anys en cas que hi hagi hagut un canvi de l'ús per interès públic a través d'un acord de govern, un fet, diuen, que fins a dia d'avui no s'ha donat.
Des de l'Ajuntament, també s'assegura que en cap moment s'han "incomplert les obligacions" i que l'espai ha estat en condicions per portar-hi a terme activitats com ara els correbous o concerts en l'última etapa de la plaça de braus. Una de les últimes actuacions va ser la del Dúo Dinámico fa uns mesos. La versió dels accionistes, però, és diferent. "Després de presentar la demanda, l'Ajuntament s'ha afanyat a fer-hi actuacions", critica l'advocat dels demandants, que recorda que totes les actuacions que s'hagin dut a terme després del litigi obert no es podran tenir en compte.
La legitimitat de la demanda, en qüestió
Els quatre accionistes que han presentat la demanda no són prou representatius de tot el col·lectiu, segons defensa l'Ajuntament, que creu que estan faltats de "legitimitat" perquè només són una part del total. Els demandants, però, sostenen que formen part de la junta directiva, el mateix organisme que va acordar amb l'ajuntament la compra-venda al segle XIX. Segons Pérez, és una "contradicció" que ara es digui que "no és prou representativa".
Totes aquestes qüestions són les que ara la jutgessa haurà d'estudiar a fons per deliberar, després que el cas hagi quedat vist per sentència aquest dimarts.
