Els detinguts es presentaven com a intermediaris de xeics àrabs amb grans fortunes interessats a adquirir o entrar al negoci de les víctimes. Oferien fins a cinc milions d'euros a empreses que anaven des de clubs de futbol, fins a clíniques d'ortodòncia, amb una garantia creditícia d'un banc de l'estranger. Abans, però, l'empresa havia de demostrar que tenia prou solvència per tornar els diners, fet pel qual es demanava aportar un aval a un compte controlat pels investigats, utilitzant una eina bancària anomenada compte 'Scrow' o 'Trust'. Era, deien, la garantia per alliberar tots els diners promesos, diners que no arribaven a ser entregats mai.
Un dels perjudicats d'aquesta estafa va ser el president del Club de Futbol Getafe a qui li van prometre durant l'any 2011 i 2012 fins a deu milions d'euros a canvi que el club es mantingués a primera divisió de la Lliga de Futbol Professional i que no tingués deutes. En aquest cas, les 'negociacions' es van trencar quan la víctima va comprovar que dos dels xecs del suposat xeic àrab no tenien fons.
La posada en escena era d'alta volada i, fins i tot, el març d'aquest any els detinguts van viatjar a Dubai amb un grup d'empresaris catalans als que presumptament volien estafar. Tots els empresaris van ser avisats pels investigadors, i es va poder evitar així que es convertissin en víctimes de l'estafa.
Finalment a mitjan juny els Mossos han pogut comprovar 'in situ' el muntatge dels dos caps de l'organització per tirar endavant l'estafa. El xeic àrab era, en realitat, un cambrer de nacionalitat brasilera que havia estat convençut per disfressar-se. El fals xeic i els dos líders de la banda van tancar un altre acord amb representants del club de futbol Palafrugell en un despatx de Passeig de Gràcia. Les fotos de la signatura fins i tot van ser publicades a Internet.
Fins al moment els investigadors han pres declaració a una dotzena de perjudicats i s'està fent estudi i anàlisi dels indicis recollits en les entrades i registres efectuats. Cal destacar que la trama empresarial creada pels detinguts, Batallajuanola, està formada per més de 70 societats que s'han d'analitzar. Per tot això els investigadors no descarten que hi hagi més víctimes i es produeixin més detencions al llarg dels propers dies.
L'operació policial, batejada com Operació Flama, ha estat dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 2 de Sabadell, es va desenvolupar el passat 18 de juny. Es van practicar tres entrades i escorcolls a Sabadell i a Barcelona i es va intervenir nombrosa documentació, ordinadors i objectes i elements de disfressa per cometre els enganys.
Els detinguts són Joan B. J., de 32 anys; Marc T. B., de 31, i Cristina G. R., de 33, tots tres de nacionalitat espanyola i veïns de Sabadell. A més també s'ha detingut José A. G., de 43 anys, nacionalitat espanyola i resident a Riells i Viabrea (Selva); Felipe A. R., de 42 anys, nacionalitat dominicana i resident a Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental); Domingo C. B., de 60 anys, nacionalitat espanyola i resident a Manresa, i Ernesto L. F., de 72 anys, nacionalitat espanyola i resident a Comarruga, al Vendrell.
Als detinguts se'ls imputen els delictes d'estafa, apropiació indeguda, insolvències punibles, delictes contra la hisenda pública i delicte d'organització criminal.
Detinguts per prometre a empreses inversions de xeics àrabs
Prometia inversions de fins a cinc milions d'euros des de Dubai i Egipte · Un dels detintinguts és veí de Riells i Viabrea
