Aquest estudi forma part de l'estratègia denominada 'reposicionament de fàrmacs', que permet augmentar i diversificar de manera ràpida i econòmica l'arsenal de compostos antitumorals.
L'estudi, dissenyat i coordinat per l'ICO Girona, és el primer de les seves característiques en humans i compta amb la participació de 16 centres hospitalaris de tot l'Estat, que esperen reclutar més de 200 dones amb càncer de mama HER2-positiu.
Aquest subgrup és el de les pacients denominades HER2 positiu, és a dir, que tenen sobreexpressat el gen HER2, una característica que fa que el tumor sigui especialment agressiu i de mal pronòstic, amb importants possibilitats de recaiguda i elevades taxes de mortalitat.
L'objectiu principal del treball és valorar si el fet d'afegir metformina al tractament estàndard que es fa abans de la cirurgia en els tumors HER2 positius augmenta la taxa de resposta de les pacients.
Un segon objectiu és avaluar si el fàrmac augmenta l'interval de temps que transcorre des del tractament fins a la possible reaparició de la malaltia. Aquest temps entre l'inici de la teràpia antitumoral i la reaparició de la malaltia depèn en gran mesura de la presència de les denominades cèl·lules mare tumorals, el nucli dur del tumor, que són força resistents no només als tractaments convencionals sinó a les noves teràpies com l'anticòs trastuzumab.
L'estudi compta amb finançament concedit pel Ministeri de Sanitat, a través del Foment de la Recerca Clínica Independent, i ha estat promogut per CAIBER (Consorcio de Apoyo a la Investigación Biomédica en Red) com a estudi prioritari.
L'any 2005 van aparèixer les primeres dades que mostraven que les dones que prenien habitualment metformina, un medicament receptat habitualment per regular els nivells d'insulina i glucosa en pacients amb diabetis tipus 2, tenien una incidència de càncer de mama significativament més baixa que la resta.
Estudis posteriors han arribat a xifrar aquesta reducció del risc en un 60% i, fins i tot, han indicat que a més de prevenir l'aparició del càncer de mama, la metformina també pot dificultar-ne la progressió una vegada ha aparegut.
Segons han pogut constatar diversos estudis de l'ICO Girona, entre d'altres accions, aquest fàrmac obliga a les cèl·lules tumorals a reprogramar el seu metabolisme energètic, impedint-los-hi sintetitzar nombroses molècules (àcids grassos, proteïnes...) que li són necessàries per al seu creixement ràpid i desordenat.
Estudis previs del grup de l'ICO Girona han demostrat que la metformina és capaç de reduir molt significativament els nivells d'expressió i activitat de l'oncogen HER2. Treballs amb cèl·lules en cultiu i amb models animals han conclòs que combinar la metformina amb l'anticòs monoclonal anti-HER2 trastuzumab en multiplica els efectes anti-tumorals.
L'estudi, dissenyat i coordinat per l'ICO Girona, és el primer de les seves característiques en humans i compta amb la participació de 16 centres hospitalaris de tot l'Estat, que esperen reclutar més de 200 dones amb càncer de mama HER2-positiu.
Aquest subgrup és el de les pacients denominades HER2 positiu, és a dir, que tenen sobreexpressat el gen HER2, una característica que fa que el tumor sigui especialment agressiu i de mal pronòstic, amb importants possibilitats de recaiguda i elevades taxes de mortalitat.
L'objectiu principal del treball és valorar si el fet d'afegir metformina al tractament estàndard que es fa abans de la cirurgia en els tumors HER2 positius augmenta la taxa de resposta de les pacients.
Un segon objectiu és avaluar si el fàrmac augmenta l'interval de temps que transcorre des del tractament fins a la possible reaparició de la malaltia. Aquest temps entre l'inici de la teràpia antitumoral i la reaparició de la malaltia depèn en gran mesura de la presència de les denominades cèl·lules mare tumorals, el nucli dur del tumor, que són força resistents no només als tractaments convencionals sinó a les noves teràpies com l'anticòs trastuzumab.
L'estudi compta amb finançament concedit pel Ministeri de Sanitat, a través del Foment de la Recerca Clínica Independent, i ha estat promogut per CAIBER (Consorcio de Apoyo a la Investigación Biomédica en Red) com a estudi prioritari.
L'any 2005 van aparèixer les primeres dades que mostraven que les dones que prenien habitualment metformina, un medicament receptat habitualment per regular els nivells d'insulina i glucosa en pacients amb diabetis tipus 2, tenien una incidència de càncer de mama significativament més baixa que la resta.
Estudis posteriors han arribat a xifrar aquesta reducció del risc en un 60% i, fins i tot, han indicat que a més de prevenir l'aparició del càncer de mama, la metformina també pot dificultar-ne la progressió una vegada ha aparegut.
Segons han pogut constatar diversos estudis de l'ICO Girona, entre d'altres accions, aquest fàrmac obliga a les cèl·lules tumorals a reprogramar el seu metabolisme energètic, impedint-los-hi sintetitzar nombroses molècules (àcids grassos, proteïnes...) que li són necessàries per al seu creixement ràpid i desordenat.
Estudis previs del grup de l'ICO Girona han demostrat que la metformina és capaç de reduir molt significativament els nivells d'expressió i activitat de l'oncogen HER2. Treballs amb cèl·lules en cultiu i amb models animals han conclòs que combinar la metformina amb l'anticòs monoclonal anti-HER2 trastuzumab en multiplica els efectes anti-tumorals.
