Les comarques gironines són, de llarg, el territori on més s'ha incrementat la producció d'energia hidroelèctrica entre gener i abril d'aquest any. Però l'augment és generalitzat arreu de Catalunya.
De fet, la divisió renovable d'Endesa, Enel Green Power, ha produït més de 1.969 gigavats hora (GWh) arreu del país durant el primer quadrimestre d'any. Cosa que, en aquest cas, suposa un increment mitjà del 83% en relació al primer quadrimestre del 2019.
A tota Catalunya, Endesa té 55 centrals hidroelèctriques repartides arreu dels cursos fluvials. D'aquestes, set es troben a comarques gironines. Aquí en destaquen sobretot les del riu Ter, amb la central de Susqueda al capdavant. Les diferents centrals hidroelèctriques entren en servei un cop s'han cobert i garantit tres premisses bàsiques: el consum d'aigua de boca, el cabal ecològic dels rius i les necessitats de regadiu.
Durant el primer quadrimestre, la generació d'energia hidroelèctrica s'ha incrementat a totes les conques fluvials. Però en destaquen especialment les conques internes de comarques gironines. Aquí, entre gener i finals d'abril, les set centrals d'Endesa han arribat a produir fins a 152.409 MWh. Una quantitat que suposa gairebé un 164% més (en concret, un 163,9%) en comparació amb la del primer quadrimestre del 2019 (quan es va situar en 57.748 MWh).
I no només això. Perquè l'energia hidroelèctrica produïda durant els primers quatre mesos del 2020 supera en un 64% la mitjana històrica de les conques gironines (que se situa en 92.934 MWh). Segons concreta Endesa, les set centrals repartides al llarg del curs de rius gironins com el Ter i el Fluvià sumen una potència de 102,9 MW.
Per darrere de les internes gironines, com precisa la companyia, les conques on més s'ha incrementat la producció d'energia hidroelèctrica són les de l'Alt i el Baix Pallaresa (en un 130 i un 129% respectivament). A aquestes les segueixen la Ribagorçana (122%), la del riu Garona (89%) i les del Segre i l'Ebre (61 i 50%).
Reserves, pluja i Gloria
L'augment de producció d'aquesta energia renovable és conseqüència directa de l'increment de pluges, de les nevades acumulades i, sobretot, el temporal Gloria. La borrasca va descarregar en excés en molts punts de Catalunya, va fer incrementar notablement l'aigua embassada als pantans i, també, va provocar que el Ter es desbordés en alguns punts.
En aquest sentit, els embassaments on Endesa té centrals hidroelèctriques han acumulat aigua fins a un 85,9% de la seva capacitat total de mitjana. En termes absoluts vol dir que, dels 3.828 hectòmetres cúbics (hm3) de capacitat global que tenen les conques de la Garona, la Ribagorçana, el Segre, la Pallaresa, l'Ebre, el Ter i el Llobregat, aquestes van acumular a 30 d’abril reserves de fins a 3.288 hm3 d’aigua.
Les conques que més s’han acostat a la seva capacitat màxima durant els primers quatre mesos de l’any són –per aquest ordre– la del Llobregat (94%), l’Ebre i el Ter (92%), el Segre i la conca Pallaresa (84%), la Ribagorçana (74%) i, per últim, a molta distància, la conca de la Garona (35%).
En el cas del Ter, a 30 d'abril, els seus embassaments estaven a un 92,3% de capacitat. Sumaven 372 hm3, cosa que suposava un increment del 16,9% en relació al que tenien un any enrere (quan els pantans acumulaven 304 hm3 i es trobaven al 75,4% de capacitat).
