Jutgen una dona que es va negar a parlar en castellà a la Guàrdia Civil de l'aeroport de Girona

Els agents afirmen que la denunciada els va titllar de 'franquistes'

Els fets van tenir lloc el 3 de setembre passat al matí a l'aeroport de Girona. Àngels Monera, acompanyada de la seva mare i la seva filla, es disposava a agafar un vol de Ryanair amb destinació a l'Alguer. En el moment de passar pel control de passatgers, la vigilant de seguretat va trobar un esprai de laca a l'equipatge de la mare de Monera.

La vigilant va advertir la dona que havia de llençar el pot, perquè la nova normativa no permet pujar-lo a l'avió amb l'equipatge de mà. Segons ha explicat la mare al judici, ella va fer broma del fet dient que no pensava 'cometre cap atemptat'. Aleshores, segons la versió de la mare, la vigilant va dir-li que demanaria a la Guàrdia Civil si se li permetia embarcar amb la laca.

Quan els agents es van acostar a la mare, Àngels Monera –que ja havia passat el control- es va apropar a ells per veure què passava. A partir d'aquí, les versions d'uns i altres difereixen. Durant el judici, Monera ha sostingut que els dos agents li van exigir que els parlés en castellà, i que quan ella s'hi va negar dient-los que tenia 'tot el dret a parlar català', la Guàrdia Civil se la va emportar fins a les dependències que el cos té a la terminal.

Allà, Monera ha explicat que els dos agents –un home i una dona- la van retenir durant mitja hora. Durant aquest temps, la barcelonina ha dit que, amb 'to d'interrogatori', li van fer preguntes com ara si reconeixia haver tingut un conflicte lingüístic, 'si sabia on era Girona o si reconeixia que Espanya existia'.

Actitud agressiva i bel·ligerant

Monera ha dit que, dels dos agents, la noia era qui mantenia una 'actitud més agressiva i bel·ligerant' i que, digués el que digués, s'ho prenia com una 'amenaça'. La barcelonina també ha relatat, durant la vista oral, que veient aquesta actitud, no els va parlar en castellà en cap moment (fins i tot, ho va fer en anglès), però que tampoc els va insultar.

Aquesta versió, però, no és la que sostenen els dos agents de la Guàrdia Civil. Els agents han declarat al judici que, quan van demanar a Monera que els parlés en castellà perquè no l'entenien, la dona es va 'alterar' i els va titllar de 'franquistes'.

A més, han afegit que, quan li van demanar que s'identifiqués, tot i que no s'hi va negar, es va posar el DNI a la boca. La barcelonina ha admès que potser ho va fer, però ha dit que en cap moment era per tenir una actitud irrespectuosa, sinó perquè tenia les mans ocupades perquè traginava l'equipatge.

Els agents –que han reconegut no entendre el català- han definit l'actitud de Monera com 'hostil i degradant'. A més, han explicat que se la van endur cap a les dependències de la terminal perquè la dona s'havia posat a cridar al mig de l'aeroport.

A conseqüència d'aquests fets, tant Monera com la seva família van perdre el vol que els havia de portar a l'Alguer. Les dones van haver de comprar un altre bitllet a Cagliari (també situada a Sardenya), llogar un cotxe i fer més de 300 quilòmetres per anar fins a l'Alguer, on van arribar amb un dia de retard.

Al final del judici, el fiscal ha demanat una multa de 200 euros per una falta de respecte a l'autoritat. La defensa ha demanat l'absolució, perquè sosté que, si Monera no va parlar en castellà, no ho va fer per faltar al respecte sinó per exercir el seu dret.

El judici, amb traductor

El judici d'avui, que s'ha celebrat al Jutjat d'Instrucció Número 3 de Santa Coloma de Farners, ha comptat amb un intèrpret (sol·licitat expressament per la jutgessa) perquè traduís al castellà tot el que anaven relatant Monera, la seva família i l'advocat defensor. El motiu de la seva presència a la sala es devia al fet que cap dels dos Guàrdies Civils, com han declarat, entenia el català.

El lletrat de la defensa, Marc Cristià, s'ha mostrat sorprès per aquest fet. 'No és molt habitual, perquè segons la Llei de Política Lingüística tenim el dret de parlar català, i els dos agents haurien de tenir l'obligació de conèixer el català; encara que no el parlin, l'haurien d'entendre', ha declarat. L'advocat també ha afegit que la presència de l'intèrpret 'ha allargat molt més el judici' perquè s'havia d'anar traduint tot constantment.