El Museu d'Història dels Jueus de Girona obrirà aquest cap de setmana les seves portes en format virtual aprofitant el Dia Internacional dels Museus que es celebra del 16 al 18 de maig.
L'equipament de la ciutat ho farà presentant un recorregut centrat en els objectes i els espais dedicats a les dones jueves a la ciutat de Girona. Amb aquest punt de partida, el museu vol fomentar la igualtat. Per altra banda, el Museu d'Història de Girona també participarà en la jornada amb una visita virtual centrada en els objectes més emblemàtics, com ara l'àngel de la catedral o una escultura de bronze misteriosament decapitada.
Aquest cap de setmana dos dels museus municipals gironins obriran les seves portes. Ho faran a través de les xarxes, ja que participaran en el projecte coordinat per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat 'Portes obertes en línia'. Aquest projecte coincideix amb els dies que se celebra el Dia Internacional del Museu, que enguany és del 16 al 18 de maig.
Els tres dies a partir de les onze del matí el Museu d'Història dels Jueus i el Museu d'Història de Girona obriran les seves portes amb visites virtuals d'uns cinc minuts de durada. El Museu d'Història dels Jueus ha optat per centrar la seva visita en els objectes i espais dedicats a les dones jueves a Girona.
Concretament, es parlarà de n'Estelina, que va viure al call de Girona el segle XIV. Amb ella, els visitants recorreran les sales dels museus i s'aproparan als petits tresors de la col·lecció.
Per part del Museu d’Història de Girona, la proposta és al voltant d'alguns dels objectes més emblemàtics del museu. Durant la visita es podrà veure virtualment l'escultura de l'àngel que coronava el campanar de la catedral de Girona, que data del segle XVIII o una escultura de bronze que va ser misteriosament decapitada
En la visita també s'explicarà qui van ser les Bàrbares, unes heroïnes que van cuidar de la ciutat durant els setges napoleònics del 1809. La seva imatge s'ha conservat en algunes obres del museu i la seva història ha perdurat en la memòria col·lectiva de Girona.
