La desena campanya d'excavacions al jaciment del Camp dels Ninots, que durarà tot aquest mes de maig, ha tornat a deixar al descobert joies de la prehistòria. En aquesta ocasió, l'equip d'arqueòlegs -format per una vintena de persones- ha desenterrat l'esquelet intacte d'un tapir (Tapirus Arvernensis) de fa 3,1 milions d'anys, en plena era del Pliocè.
L'animal, un avantpassat dels que hi ha actualment al sud-est asiàtic (a la zona de Tailàndia), pesaria uns 200 quilos i era herbívor (bàsicament, s'alimentava de fulles i tubercles). S'ha trobat aproximadament a un metre de profunditat. Segons explica un dels codirectors de l'excavació, Bruno Gómez, en espera d'analitzar els ossos al laboratori, a primer cop d'ull semblaria que es tracta d'una femella.
"Allò que fa excepcionals les restes és el seu bon estat de conservació", concreta l'arqueòleg Gerard Campeny, un dels altres codirectors. I hi afegeix: "Arreu d'Europa hi ha altres jaciments on s'han localitzat ossos de tapir, però el Camp dels Ninots és l'únic lloc on els esquelets apareixen sencers".
De fet, amb aquest, ja són vuit els esquelets de grans invertebrats que s'han desenterrat en aquest indret. En concret, d'ençà que s'hi va començar a excavar l'any 2003, ja hi han aparegut tres tapirs, tres bòvids i dos rinoceronts. A més, també s'ha localitzat una dent que formaria part de la mandíbula d'un cérvol.
A més del tapir, aquesta campanya d'excavacions també ha permès posar al descobert nombroses impromtes de fulles i troncs de l'època, a més d'altres petits animals (com amfibis, rèptils i peixos).
Durant la prehistòria, el Camp dels Ninots l'ocupava un llac, creat al cràter d'un antic volcà, que estava envoltat per una selva tropical (sobretot, formada per llorers). Es creu que els animals van morir arran "d'un fenomen catastròfic i espontani, com una emanació de gasos", concreten els dos codirectors.
El tipus de sediments -fangs i llots- i sobretot la composició de l'aigua, rica en sílice, que es dipositava sobre els ossos, ha estat el que ha permès que els esquelets es fossilitzessin i es conservessin intactes. Segons concreten els arqueòlegs, en ple Pliocè, el clima que hi havia a l'indret era tropical. "Ens hem d'imaginar que aquí hi havia una selva, amb boscos i un clima molt plujós", concreta Gómez.
La Pompeia del Pliocè
De fet, l'excepcionalitat del Camp dels Ninots ja ha fet que el jaciment s'hagi batejat com 'la Pompeia del Pliocè'. Com concreta Gerard Campeny, "el jaciment ens ofereix una instantània, una fotografia precisa, que ens permet conèixer com era el clima i el paisatge d'ara fa tres milions d'anys".
A tot Europa, caldria viatjar fins a Alemanya per trobar un altre jaciment de característiques similars. Es tracta del de Messel, dins la vall del Rin. Aquest jaciment, però, es remunta fins a 50 milions d'anys enrere, fa cinc dècades que s'hi està excavant i està declarat Patrimoni de la Humanitat.
En el cas del Camp dels Ninots, els codirectors de l'excavació calculen que, fins ara, només se n'ha excavat un 2% de tota l'extensió. "El jaciment comprèn tot el perímetre d'aquest antic llac, que abraçaria uns 30.000 metres quadrats", indica Campeny.
Els arqueòlegs també indiquen que el Camp dels Ninots abraça un període que s'estén al llarg de 70.000 anys. "Sabem que podem trobar restes a una profunditat de fins a 70 metres; si tenim en compte que cada any correspon a un mil·límetre de profunditat, els sediments abracen tot aquest període", conclou Gómez.
Ara els arqueòlegs estan consolidant les restes amb una mena de resina especial. Després, trauran els ossos un a un i els embolcallaran per garantir-ne la preservació i poder-los estudiar en profunditat al laboratori.
Visita la galeria d'imatges
L'animal, un avantpassat dels que hi ha actualment al sud-est asiàtic (a la zona de Tailàndia), pesaria uns 200 quilos i era herbívor (bàsicament, s'alimentava de fulles i tubercles). S'ha trobat aproximadament a un metre de profunditat. Segons explica un dels codirectors de l'excavació, Bruno Gómez, en espera d'analitzar els ossos al laboratori, a primer cop d'ull semblaria que es tracta d'una femella.
"Allò que fa excepcionals les restes és el seu bon estat de conservació", concreta l'arqueòleg Gerard Campeny, un dels altres codirectors. I hi afegeix: "Arreu d'Europa hi ha altres jaciments on s'han localitzat ossos de tapir, però el Camp dels Ninots és l'únic lloc on els esquelets apareixen sencers".
De fet, amb aquest, ja són vuit els esquelets de grans invertebrats que s'han desenterrat en aquest indret. En concret, d'ençà que s'hi va començar a excavar l'any 2003, ja hi han aparegut tres tapirs, tres bòvids i dos rinoceronts. A més, també s'ha localitzat una dent que formaria part de la mandíbula d'un cérvol.
A més del tapir, aquesta campanya d'excavacions també ha permès posar al descobert nombroses impromtes de fulles i troncs de l'època, a més d'altres petits animals (com amfibis, rèptils i peixos).
Durant la prehistòria, el Camp dels Ninots l'ocupava un llac, creat al cràter d'un antic volcà, que estava envoltat per una selva tropical (sobretot, formada per llorers). Es creu que els animals van morir arran "d'un fenomen catastròfic i espontani, com una emanació de gasos", concreten els dos codirectors.
El tipus de sediments -fangs i llots- i sobretot la composició de l'aigua, rica en sílice, que es dipositava sobre els ossos, ha estat el que ha permès que els esquelets es fossilitzessin i es conservessin intactes. Segons concreten els arqueòlegs, en ple Pliocè, el clima que hi havia a l'indret era tropical. "Ens hem d'imaginar que aquí hi havia una selva, amb boscos i un clima molt plujós", concreta Gómez.
La Pompeia del Pliocè
De fet, l'excepcionalitat del Camp dels Ninots ja ha fet que el jaciment s'hagi batejat com 'la Pompeia del Pliocè'. Com concreta Gerard Campeny, "el jaciment ens ofereix una instantània, una fotografia precisa, que ens permet conèixer com era el clima i el paisatge d'ara fa tres milions d'anys".
A tot Europa, caldria viatjar fins a Alemanya per trobar un altre jaciment de característiques similars. Es tracta del de Messel, dins la vall del Rin. Aquest jaciment, però, es remunta fins a 50 milions d'anys enrere, fa cinc dècades que s'hi està excavant i està declarat Patrimoni de la Humanitat.
En el cas del Camp dels Ninots, els codirectors de l'excavació calculen que, fins ara, només se n'ha excavat un 2% de tota l'extensió. "El jaciment comprèn tot el perímetre d'aquest antic llac, que abraçaria uns 30.000 metres quadrats", indica Campeny.
Els arqueòlegs també indiquen que el Camp dels Ninots abraça un període que s'estén al llarg de 70.000 anys. "Sabem que podem trobar restes a una profunditat de fins a 70 metres; si tenim en compte que cada any correspon a un mil·límetre de profunditat, els sediments abracen tot aquest període", conclou Gómez.
Ara els arqueòlegs estan consolidant les restes amb una mena de resina especial. Després, trauran els ossos un a un i els embolcallaran per garantir-ne la preservació i poder-los estudiar en profunditat al laboratori.
Visita la galeria d'imatges
