Les conclusions de la primera edició d'aquest estudi, elaborat per l'entitat sense ànim de lucre Transparència Internacional Espanya (TI-Espanya), s'han donat a conèixer avui. L'estudi s'ha portat a terme a partir de 80 indicadors, agrupats en cinc àrees: informació sobre la Diputació, relacions amb els ciutadans, transparència economicofinancera, transparència en la contractació de serveis i transparència en matèria de serveis i recolzament a municipis.
El novembre de l'any passat, els responsables de l'entitat van fer arribar un qüestionari a les diferents Diputacions d'arreu de l'estat espanyol. A totes elles, se'ls va demanar a quin lloc es podia trobar informació sobre cadascun dels 80 indicadors. Per exemple, les actes dels plens, el correu electrònic dels diputats, informes sobre l'execució dels pressupostos o el balanç comptable anual.
Posteriorment, des de TI-Espanya s'analitzaven les respostes i s'anava a cercar la informació. Sobretot, prenent com a referència la pàgina web de les diferents Diputacions. A partir d'aquesta cerca, l'entitat sense ànim de lucre ha elaborat un rànquing de transparència sobre les 45 diputacions.
En el cas de les quatre catalanes, les diferències són evidents. Mentre que les Diputacions de Tarragona i Barcelona se situen entre les més transparents, això no passa en el cas de les de Girona i Lleida, que suspenen estrepitosament.
Girona, la nota més baixa
La gironina és la Diputació catalana que pitjor nota aconsegueix en aquest estudi. A nivell global, aquesta Diputació es queda en un 31,3 sobre 100. L'estudi extreu aquesta mitjana de cinc àmbits diferenciats, dels quals Girona només aprova en un. Es tracta de la transparència en les contractacions de serveis i subministraments (83,3 punts sobre 100).
Pel que fa a la resta d'àrees, la diputació gironina suspèn a totes. En referència a la informació sobre la diputació, Girona aconsegueix 45,8 punts; en el capítol de relacions amb els ciutadans i la societat, 33,3 punts, i 30,8 pel que fa a la transparència en matèries d'ordenació del territori, urbanisme i obres públiques. L'àmbit pitjor valorat és el de la transparència economicofinancera, on l'estudi puntua la diputació gironina amb només un 4 sobre 100.
Lleida, entre les menys transparents
Lleida és una de les corporacions menys transparents de Catalunya, tot i que està lleugerament per sobre de la Diputació de Girona. L'estudi conclou que el seu índex de transparència és de 32,5 punts, 16,1 per sota de la mitjana de l'Estat (que es troba en 32,5). L'àrea pitjor valorada, igual que a Girona, és la transparència eocnomicofinancera, on la Diputació de Lleida només ha aconseguit un pírric 4 sobre 100 quan la mitjana estatal en aquest apartat és de 27,2.
Una altra àrea en la qual la Diputació de Lleida està força per sota de la mitjana estatal és la relacionada amb la informació sobre la Diputació provincial. En aquest punt aconsegueix 37,5 punts mentre que la mitjana se situa en 51,7. Segons l'estudi, Lleida està per sota en tots els aspectes relacionats amb la transparència, tot i que en la resta d'apartats no està a tanta distància de la mitjana espanyola.
En les relacions amb els ciutadans i la societat, obté 50 punts dels 100 possibles però la mitjana està fixada en 68,3. En la transparència en els contractes de serveis i subministrament, la corporació arriba al 83 (només 2 punts per sota de la mitjana) i en la transparència en matèria de serveis i suport als municipis obté 38,5 punts, quan la mitjana és de 47,7.
Barcelona, a l'altra cara de la moneda
A l'altra cara de la moneda, Barcelona i Tarragona són dues de les diputacions més transparents de l'Estat. Barcelona sobrepassa de llarg la mitjana de transparència global, aconseguint 86,3 punts de 100, gairebé el doble.
El punt més fort a la Diputació és la transparència en la contractació de serveis i subministrament on té la puntuació màxima: 100 punts. En relació a la informació sobre la Diputació provincial, Barcelona rep 91,7 punts, 40 més que la mitjana de transparència de les diputacions de l'Estat en aquest aspecte.
També està molt per sobre en transparència economicofinancera, l'espina de les diputacions de Girona i Lleida. En aquest aspecte, la corporació arriba a una puntuació de 84, quan la mitjana és de 27,2. També supera els 80 punts -concretament n'obté 83,3- en les relacions amb els ciutadans i la societat, que al conjunt de diputacions és de 68,3. El punt que més ha de millorar la Diputació de Barcelona és el de la transparència en ordenació del territori, urbanisme i obres públiques, un apartat en què arriben al 76,9.
La Diputació de Tarragona, la millor nota
La Diputació de Tarragona és la que millor nota global assoleix, amb un 92,5 sobre 100. L'estudi de Transparència Internacional Espanya li atorga la nota màxima (100 sobre 100) en els àmbits de les relacions amb els ciutadans i la societat i en la transparència de contractacions de serveis i subministraments.
Després d'aquests, les notes més altes són per al capítol de transparència economicofinancera (96 punts) i per a la informació sobre la diputació (91,7). Pel que fa a la transparència en matèries d'ordenació del territori, urbanisme i obres públiques, la Diputació de Tarragona aconsegueix una puntuació de 76,9.
El novembre de l'any passat, els responsables de l'entitat van fer arribar un qüestionari a les diferents Diputacions d'arreu de l'estat espanyol. A totes elles, se'ls va demanar a quin lloc es podia trobar informació sobre cadascun dels 80 indicadors. Per exemple, les actes dels plens, el correu electrònic dels diputats, informes sobre l'execució dels pressupostos o el balanç comptable anual.
Posteriorment, des de TI-Espanya s'analitzaven les respostes i s'anava a cercar la informació. Sobretot, prenent com a referència la pàgina web de les diferents Diputacions. A partir d'aquesta cerca, l'entitat sense ànim de lucre ha elaborat un rànquing de transparència sobre les 45 diputacions.
En el cas de les quatre catalanes, les diferències són evidents. Mentre que les Diputacions de Tarragona i Barcelona se situen entre les més transparents, això no passa en el cas de les de Girona i Lleida, que suspenen estrepitosament.
Girona, la nota més baixa
La gironina és la Diputació catalana que pitjor nota aconsegueix en aquest estudi. A nivell global, aquesta Diputació es queda en un 31,3 sobre 100. L'estudi extreu aquesta mitjana de cinc àmbits diferenciats, dels quals Girona només aprova en un. Es tracta de la transparència en les contractacions de serveis i subministraments (83,3 punts sobre 100).
Pel que fa a la resta d'àrees, la diputació gironina suspèn a totes. En referència a la informació sobre la diputació, Girona aconsegueix 45,8 punts; en el capítol de relacions amb els ciutadans i la societat, 33,3 punts, i 30,8 pel que fa a la transparència en matèries d'ordenació del territori, urbanisme i obres públiques. L'àmbit pitjor valorat és el de la transparència economicofinancera, on l'estudi puntua la diputació gironina amb només un 4 sobre 100.
Lleida, entre les menys transparents
Lleida és una de les corporacions menys transparents de Catalunya, tot i que està lleugerament per sobre de la Diputació de Girona. L'estudi conclou que el seu índex de transparència és de 32,5 punts, 16,1 per sota de la mitjana de l'Estat (que es troba en 32,5). L'àrea pitjor valorada, igual que a Girona, és la transparència eocnomicofinancera, on la Diputació de Lleida només ha aconseguit un pírric 4 sobre 100 quan la mitjana estatal en aquest apartat és de 27,2.
Una altra àrea en la qual la Diputació de Lleida està força per sota de la mitjana estatal és la relacionada amb la informació sobre la Diputació provincial. En aquest punt aconsegueix 37,5 punts mentre que la mitjana se situa en 51,7. Segons l'estudi, Lleida està per sota en tots els aspectes relacionats amb la transparència, tot i que en la resta d'apartats no està a tanta distància de la mitjana espanyola.
En les relacions amb els ciutadans i la societat, obté 50 punts dels 100 possibles però la mitjana està fixada en 68,3. En la transparència en els contractes de serveis i subministrament, la corporació arriba al 83 (només 2 punts per sota de la mitjana) i en la transparència en matèria de serveis i suport als municipis obté 38,5 punts, quan la mitjana és de 47,7.
Barcelona, a l'altra cara de la moneda
A l'altra cara de la moneda, Barcelona i Tarragona són dues de les diputacions més transparents de l'Estat. Barcelona sobrepassa de llarg la mitjana de transparència global, aconseguint 86,3 punts de 100, gairebé el doble.
El punt més fort a la Diputació és la transparència en la contractació de serveis i subministrament on té la puntuació màxima: 100 punts. En relació a la informació sobre la Diputació provincial, Barcelona rep 91,7 punts, 40 més que la mitjana de transparència de les diputacions de l'Estat en aquest aspecte.
També està molt per sobre en transparència economicofinancera, l'espina de les diputacions de Girona i Lleida. En aquest aspecte, la corporació arriba a una puntuació de 84, quan la mitjana és de 27,2. També supera els 80 punts -concretament n'obté 83,3- en les relacions amb els ciutadans i la societat, que al conjunt de diputacions és de 68,3. El punt que més ha de millorar la Diputació de Barcelona és el de la transparència en ordenació del territori, urbanisme i obres públiques, un apartat en què arriben al 76,9.
La Diputació de Tarragona, la millor nota
La Diputació de Tarragona és la que millor nota global assoleix, amb un 92,5 sobre 100. L'estudi de Transparència Internacional Espanya li atorga la nota màxima (100 sobre 100) en els àmbits de les relacions amb els ciutadans i la societat i en la transparència de contractacions de serveis i subministraments.
Després d'aquests, les notes més altes són per al capítol de transparència economicofinancera (96 punts) i per a la informació sobre la diputació (91,7). Pel que fa a la transparència en matèries d'ordenació del territori, urbanisme i obres públiques, la Diputació de Tarragona aconsegueix una puntuació de 76,9.
