Les xifres parlen per sí soles. Durant el curs 2009-2010 hi havia un absentisme a l'educació infantil del centre del 33% i, un curs més tard, es va reduir fins al 10%. El mateix va passar amb els alumnes de primària, que van passar a faltar a classe en un 25% a un 13%. "Tot és millorable però arribar a aquestes xifres és tot un èxit", assenyala la tècnica d'integració social del centre, Mireia Serralvo, que explica que l'absentisme d'aquests nens és "intermitent", és a dir, que poden faltar des d'una tarda a varis dies.
Un dels factors que expliquen aquesta falta de constància és que una part important de les famílies dels nens treballen fent temporada ja sigui amb la verema del raïm o amb les fires. "Hi ha famílies que ja ens han dit que marxen ara i que no tornaran fins al mes de setembre", explica la directora del centre, Pilar Marco, que reconeix que aquesta és la part més negativa per al rendiment escolar d'aquests nens, ja que els "costa molt reenganxar-se" després d'un període llarg. Per compensar-ho, els mestres els posen deures i els donen quaderns d'estius però no sempre ho segueixen.
Famílies, molt protectores
La família gitana, especialment la mare, sol ser molt "protectora" i el fet de deixar els nens a l'escola ho viuen com un "abandonament", apunta Marco. Per això, el programa consisteix en conscienciar als pares de la importància de portar-los a escola perquè és una etapa de formació obligatòria i perquè comprenguin que cal ser constants en el procés educatiu.
Una de les peces clau per fer el seguiment és la figura de la promotora, una persona arrelada al barri que fa d'enllaç entre l'escola i les famílies. Aquesta és la feina que fa la Nicolasa Zapata, més coneguda com a 'Nico', que tota orgullosa explica que han aconseguit que els nens de P-3, que són "els més protegits", i que "se'ls perdien", ara "són els que vénen més". Fa molts anys, havia treballat a la fleca del barri i després feia parada al mercat. La feina a l'escola li va sorgir d'una associació, que la va proposar, i Zapata va haver de formar-se i aprovar un curs. "Em veia gran però ho vaig aprovar", recorda, i agraeix el gran suport que va aconseguir de tots els professionals del centre per entendre el seu encaix en el projecte. També ha agraït el bon tracte de les famílies, que "li han obert totes les portes" on ha trucat.Entre les tasques que porta a terme, hi ha el d'anar a les cases a comprovar els motius per als quals no han assistit a classe o recordar als pares de les visites mèdiques de cada nen.
Una figura que pot estar en perill per la crisi
Els responsables del centre es temen que la figura de la promotora estigui en perill ja que el contracte se li acaba aquest mes de juny i de moment Ensenyament no ha informat de que hi hagi continuïtat. Fins ara, tenia contractes d'un any de durada però aquesta última vegada va ser de mig any, explica Nicolaza. La directora del centre alerta que, prescindir d'aquesta persona i del programa, suposaria una "involució" i un pas enrere amb tota la feina aconseguida fins ara, que deixarà de tenir sentit si no se li dóna una continuïtat.
La crisi també s'ha fet notar a aquest barri, on les famílies ja parteixen d'un nivell econòmic baix i amb un alt percentatge d'atur. La reducció dels ajuts com ara la PIRMI, ha comportat que hi hagi menys nens que es quedin a dinar a l'escola -els pares han de pagar una part del menjar- i alguns també tenen problemes per pagar el material o les sortides.
Nens molts extrovertits i voluntariosos
Les educadores expliquen que entre els punts forts dels nens d'aquesta ètnia hi ha que són molt "intuïtius, participatius, curiosos i espontanis" i estableixen vincles molt forts amb el mestre fins al punt que són com una segona família, un fet que ha contribuït a "acostar-los" al projecte de l'escola i a fer-los més participatius amb les activitats del centre. Aquest any s'està treballant amb un programa per promoure les activitats saludables, un projecte que s'emmarca en el treball en xarxa que es fa través de l'equip de professionals del món educatiu i d'altrès àmbits com el social.
Un programa finançat pel Govern
El programa 'Promoció escolar' s'emmarca en el pla integral del poble gitano 2009-2013 amb la idea de compensar les desigualtats que ha patit aquest col·lectiu i facilitar-ne la seva integració i promoció social. El Govern va encarregar a la Fundació Pere Closa el seguiment de l'assistència a l'escola de diferents barris catalans on hi ha una presència important de nens d'ètnia gitana, i aquesta entitat s'ha encarregat fins ara de formar i fer un seguiment dels promotors. Entre els barris que s'han acollit al programa hi ha els de Camp Clar de Tarragona, els barris barcelonins de Gràcia, Hostafrancs i Nou Barris i el barri Sant Cosme del Prat de Llobregat (Barcelonès), per citar-ne alguns. A la demarcació de Girona, també s'ha fet a Figueres.
L'escola de la Font de la Pólvora té 148 alumnes d'un total de 86 famílies. La majoria procedeixen de Portugal o d'altres localitats de l'estat espanyol. A la zona Est de Girona hi ha dos centre més, el CEIP Vila-roja i el de Sagrada Família, que és concertada. A diferència de la Font de la Pólvora, aquests dos centres tenen també alumnes immigrants.
Un dels factors que expliquen aquesta falta de constància és que una part important de les famílies dels nens treballen fent temporada ja sigui amb la verema del raïm o amb les fires. "Hi ha famílies que ja ens han dit que marxen ara i que no tornaran fins al mes de setembre", explica la directora del centre, Pilar Marco, que reconeix que aquesta és la part més negativa per al rendiment escolar d'aquests nens, ja que els "costa molt reenganxar-se" després d'un període llarg. Per compensar-ho, els mestres els posen deures i els donen quaderns d'estius però no sempre ho segueixen.
Famílies, molt protectores
La família gitana, especialment la mare, sol ser molt "protectora" i el fet de deixar els nens a l'escola ho viuen com un "abandonament", apunta Marco. Per això, el programa consisteix en conscienciar als pares de la importància de portar-los a escola perquè és una etapa de formació obligatòria i perquè comprenguin que cal ser constants en el procés educatiu.
Una de les peces clau per fer el seguiment és la figura de la promotora, una persona arrelada al barri que fa d'enllaç entre l'escola i les famílies. Aquesta és la feina que fa la Nicolasa Zapata, més coneguda com a 'Nico', que tota orgullosa explica que han aconseguit que els nens de P-3, que són "els més protegits", i que "se'ls perdien", ara "són els que vénen més". Fa molts anys, havia treballat a la fleca del barri i després feia parada al mercat. La feina a l'escola li va sorgir d'una associació, que la va proposar, i Zapata va haver de formar-se i aprovar un curs. "Em veia gran però ho vaig aprovar", recorda, i agraeix el gran suport que va aconseguir de tots els professionals del centre per entendre el seu encaix en el projecte. També ha agraït el bon tracte de les famílies, que "li han obert totes les portes" on ha trucat.Entre les tasques que porta a terme, hi ha el d'anar a les cases a comprovar els motius per als quals no han assistit a classe o recordar als pares de les visites mèdiques de cada nen.
Una figura que pot estar en perill per la crisi
Els responsables del centre es temen que la figura de la promotora estigui en perill ja que el contracte se li acaba aquest mes de juny i de moment Ensenyament no ha informat de que hi hagi continuïtat. Fins ara, tenia contractes d'un any de durada però aquesta última vegada va ser de mig any, explica Nicolaza. La directora del centre alerta que, prescindir d'aquesta persona i del programa, suposaria una "involució" i un pas enrere amb tota la feina aconseguida fins ara, que deixarà de tenir sentit si no se li dóna una continuïtat.
La crisi també s'ha fet notar a aquest barri, on les famílies ja parteixen d'un nivell econòmic baix i amb un alt percentatge d'atur. La reducció dels ajuts com ara la PIRMI, ha comportat que hi hagi menys nens que es quedin a dinar a l'escola -els pares han de pagar una part del menjar- i alguns també tenen problemes per pagar el material o les sortides.
Nens molts extrovertits i voluntariosos
Les educadores expliquen que entre els punts forts dels nens d'aquesta ètnia hi ha que són molt "intuïtius, participatius, curiosos i espontanis" i estableixen vincles molt forts amb el mestre fins al punt que són com una segona família, un fet que ha contribuït a "acostar-los" al projecte de l'escola i a fer-los més participatius amb les activitats del centre. Aquest any s'està treballant amb un programa per promoure les activitats saludables, un projecte que s'emmarca en el treball en xarxa que es fa través de l'equip de professionals del món educatiu i d'altrès àmbits com el social.
Un programa finançat pel Govern
El programa 'Promoció escolar' s'emmarca en el pla integral del poble gitano 2009-2013 amb la idea de compensar les desigualtats que ha patit aquest col·lectiu i facilitar-ne la seva integració i promoció social. El Govern va encarregar a la Fundació Pere Closa el seguiment de l'assistència a l'escola de diferents barris catalans on hi ha una presència important de nens d'ètnia gitana, i aquesta entitat s'ha encarregat fins ara de formar i fer un seguiment dels promotors. Entre els barris que s'han acollit al programa hi ha els de Camp Clar de Tarragona, els barris barcelonins de Gràcia, Hostafrancs i Nou Barris i el barri Sant Cosme del Prat de Llobregat (Barcelonès), per citar-ne alguns. A la demarcació de Girona, també s'ha fet a Figueres.
L'escola de la Font de la Pólvora té 148 alumnes d'un total de 86 famílies. La majoria procedeixen de Portugal o d'altres localitats de l'estat espanyol. A la zona Est de Girona hi ha dos centre més, el CEIP Vila-roja i el de Sagrada Família, que és concertada. A diferència de la Font de la Pólvora, aquests dos centres tenen també alumnes immigrants.
