El passat 10 de febrer el Parlament va rebutjat les esmenes a la totalitat de CiU i PPC al projecte de llei de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Aquesta era una de les esperances del contraris al projecte que ara, després d'aquest nou revés, han tornat a reunir-se per fer sentir els seus arguments.
Els alcaldes de Pals, Fontanilles i Palau-Sator han estat la representació municipal, a qui s'ha de sumar un conseller comarcal de CiU, Joan Loureiro, o representants del caçadors de Pals, els arrossaires del mateix municipi i també un representant dels propietaris de l'Escala. Tots coincideixen en trobar 'massa pressa' en l'aprovació del projecte del futur parc quan hi ha, al seu entendre, moltes incògnites no només sobre quins afectacions tindrà el parc sinó també com es gestionarà i quina incidència tindrà, principalment, en l'activitat agrícola i la turística.
El parc ocupa un total de 8.192 hectàrees, de les quals moltes són de conreus. Per això, els pagesos estan preocupats per com els afectarà la figura protectora d'un parc natural. 'Ja és prou greu ocupar bàsicament terrenys agrícoles pel fer el parc com perquè no s'escolti la gent del territori i vagin a pinyó fix i es dediquin a dir als pagesos què han de fer a les seves terres', lamenta l'alcalde de Fontanilles, Salvador Coll. La manca de diàleg és una de les principals queixes dels opositors al projecte de parc que ha impulsat el Departament de Medi Ambient.
El president de l'Associació de Defensa Vegetal de l'Arròs de Pals, Josep Pericai, ha demanat que es tingui en compte l'experiència dels pagesos i propietaris de la zona. 'Ningú millor que els pagesos coneix la zona, les espècies que hi ha i què s'hi pot o no conrear en una terra. És llastimòs el despreci que demostren pel territori', ha reivindicat Pericai.
Els opositors al projecte han deixat clar que 'no ens oposem al parc sinó a la manera com es vol fer'. Per això, han avançat que demanar una altra audiència amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per tal que escolti les seves preguntes. 'Fins ara només hi ha hagut diàleg de sords', ha afirmat l'alcalde de Palau-Sator, Joan Sabrià que s'ha mostrat pessimista. 'Tal com van les coses aquest parc no pot funcionar de cap de les maneres', ha afirmat.
Una altra petició serà que puguin assistir a la comissió que ha de debatre i confeccionar el projecte. 'Volem anar al Parlament perquè tots els parlamentaris coneguin de primera mà les nostres preocupacions i ens puguin ajudar a aturar el projecte', ha afirmat l'alcalde de Pals, Joan Silvestre, que ha concretat algunes de les peticions que els hi faran. 'La plana agrícola ha de quedar fora del parc, o sinó parlem-ne, la platja de Pals ha de quedar fora, o sinó parlem-ne, les illes Medes han de quedar fora, o sinó parlem-ne', ha indicat Silvestre.
Un projecte que camina
Després de set anys negociant la creació del parc –de fet ja fa 27 anys que se'n parla, des de la creació del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà- de moment només s'ha aprovat la declaració de parc natural. A banda d'això, no s'han contestat –segons han denunciat els opositors al projecte- cap de les 1.658 al·legacions que la redacció inicial del projecte ha rebut i s'ha rebutjat l'esmena a la totalitat que CiU i el PP han impulsat.
En una visita del conseller de Medi Ambient a la zona del futur parc, Baltasar va avançar alguns acords en relació al parc. Hi va posar números: 22 milions d'euros en cinc anys, una xifra que 'no quadra' als contraris al parc perquè denuncien que, amb un canvi de govern, les aportacions poden canviar i, a més, desconfien que el Govern pugui destinar aquesta quantitat en un moment de crisi econòmica.
En aquesta visita, el conseller també va anunciar l'adquisició de la finca Mas Vilanera de l'Escala (Alt Empordà) que serà el futur centre d'intepretació del parc. El de l'Escala serà només un dels centres d'interpretació i la intenció és que es converteixi en el nexe d'unió del nou parc i del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà. El centre administratiu del parc estarà a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i preveuen fer un tercer centre, en aquest cas d'interpretació de la zona d'arrossars, a Pals, a les antigues instal·lacions de ràdio Liberty.
Des de la departament de Medi Ambient, defensen que aquest projecte és una 'proposta necessària per a assegurar la conciliació de l'activitat agrícola, l'economia, el turisme i la natura en aquest espai del Baix i l'Alt Empordà'
Els alcaldes de Pals, Fontanilles i Palau-Sator han estat la representació municipal, a qui s'ha de sumar un conseller comarcal de CiU, Joan Loureiro, o representants del caçadors de Pals, els arrossaires del mateix municipi i també un representant dels propietaris de l'Escala. Tots coincideixen en trobar 'massa pressa' en l'aprovació del projecte del futur parc quan hi ha, al seu entendre, moltes incògnites no només sobre quins afectacions tindrà el parc sinó també com es gestionarà i quina incidència tindrà, principalment, en l'activitat agrícola i la turística.
El parc ocupa un total de 8.192 hectàrees, de les quals moltes són de conreus. Per això, els pagesos estan preocupats per com els afectarà la figura protectora d'un parc natural. 'Ja és prou greu ocupar bàsicament terrenys agrícoles pel fer el parc com perquè no s'escolti la gent del territori i vagin a pinyó fix i es dediquin a dir als pagesos què han de fer a les seves terres', lamenta l'alcalde de Fontanilles, Salvador Coll. La manca de diàleg és una de les principals queixes dels opositors al projecte de parc que ha impulsat el Departament de Medi Ambient.
El president de l'Associació de Defensa Vegetal de l'Arròs de Pals, Josep Pericai, ha demanat que es tingui en compte l'experiència dels pagesos i propietaris de la zona. 'Ningú millor que els pagesos coneix la zona, les espècies que hi ha i què s'hi pot o no conrear en una terra. És llastimòs el despreci que demostren pel territori', ha reivindicat Pericai.
Els opositors al projecte han deixat clar que 'no ens oposem al parc sinó a la manera com es vol fer'. Per això, han avançat que demanar una altra audiència amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per tal que escolti les seves preguntes. 'Fins ara només hi ha hagut diàleg de sords', ha afirmat l'alcalde de Palau-Sator, Joan Sabrià que s'ha mostrat pessimista. 'Tal com van les coses aquest parc no pot funcionar de cap de les maneres', ha afirmat.
Una altra petició serà que puguin assistir a la comissió que ha de debatre i confeccionar el projecte. 'Volem anar al Parlament perquè tots els parlamentaris coneguin de primera mà les nostres preocupacions i ens puguin ajudar a aturar el projecte', ha afirmat l'alcalde de Pals, Joan Silvestre, que ha concretat algunes de les peticions que els hi faran. 'La plana agrícola ha de quedar fora del parc, o sinó parlem-ne, la platja de Pals ha de quedar fora, o sinó parlem-ne, les illes Medes han de quedar fora, o sinó parlem-ne', ha indicat Silvestre.
Un projecte que camina
Després de set anys negociant la creació del parc –de fet ja fa 27 anys que se'n parla, des de la creació del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà- de moment només s'ha aprovat la declaració de parc natural. A banda d'això, no s'han contestat –segons han denunciat els opositors al projecte- cap de les 1.658 al·legacions que la redacció inicial del projecte ha rebut i s'ha rebutjat l'esmena a la totalitat que CiU i el PP han impulsat.
En una visita del conseller de Medi Ambient a la zona del futur parc, Baltasar va avançar alguns acords en relació al parc. Hi va posar números: 22 milions d'euros en cinc anys, una xifra que 'no quadra' als contraris al parc perquè denuncien que, amb un canvi de govern, les aportacions poden canviar i, a més, desconfien que el Govern pugui destinar aquesta quantitat en un moment de crisi econòmica.
En aquesta visita, el conseller també va anunciar l'adquisició de la finca Mas Vilanera de l'Escala (Alt Empordà) que serà el futur centre d'intepretació del parc. El de l'Escala serà només un dels centres d'interpretació i la intenció és que es converteixi en el nexe d'unió del nou parc i del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà. El centre administratiu del parc estarà a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i preveuen fer un tercer centre, en aquest cas d'interpretació de la zona d'arrossars, a Pals, a les antigues instal·lacions de ràdio Liberty.
Des de la departament de Medi Ambient, defensen que aquest projecte és una 'proposta necessària per a assegurar la conciliació de l'activitat agrícola, l'economia, el turisme i la natura en aquest espai del Baix i l'Alt Empordà'
