La Casa Masó de Girona torna a obrir les portes

L'interior de la casa museu permet introduir-se dins la vida de l'arquitecte gironí i retrocedir en el temps fins a principi del segle XX

Han passat sis anys d'ençà que el matrimoni format per Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta va cedir la Casa Masó a la ciutat. Ara, després d'unes obres que van començar el 2007, el projecte fa un pas de gegant amb l'obertura al públic de la casa museu.

Durant aquest temps, els dos primers pisos de l'edifici senyorial -al tercer hi viuen els hereus- han retornat a l'esplendor noucentista de l'època de l'arquitecte gironí. Gràcies a l'afany del matrimoni per guardar totes les peces que hi havia a la llar de Rafael Masó, la casa museu recupera l'aspecte que tenia a partir del 1911, moment què l'arquitecte hi va fer la primera restauració.

"Hem atrapat el temps i retornat a aquella època, per inscriure el nom i les obres que guarda la casa a la memòria col·lectiva de la ciutat de Girona", destaca el president d'honor de la Fundació. Només de creuar el llindar de l'entrada i trobar-se amb l'escalinata, el visitant se sent transportat a principis del segle XX.

A partir d'aquí, un recorregut per les diferents estances (menjador, cuina, cosidor, bany, habitacions) li permetrà conèixer de quina manera Rafael Masó va combinar vitralls, fustes nobles, ceràmica i colors per imprimir a tota la casa l'aura del noucentisme.

Els diferents espais, austers i comfortables, reben la llum de les galeries que donen directament a l'Onyar, que s'obre com un mirador cap a la ciutat. A més, a cada estança hi ha nombrosos objectes de l'època, alguns dissenyats pel mateix arquitecte (com el bufet i el trinxant del menjador).

Petits secrets de la vida familiar

La casa senyorial del Barri Vell també guarda petits secrets de la vida familiar de l'arquitecte. A la cuina, per exemple, damunt la taula al costat dels fogons, els seus hereus hi han posat un llibre de receptes escrit amb lletra cal·ligràfica.

La disposició de cada objecte està pensada fins al més mínim detall per transportar els viatgers al passat, i ensenyar de quina manera vivia l'arquitecte gironí. Mercè Huerta ho mostra ensenyant un secret que guarda el cosidor.

D'una capsa plena de vetes i fils, n'extreu un estoig allargat i metàl·lic. Està ple d'agulles. "Aquest tub, d'un termòmetre de l'època, solia tenir aquest segon ús. Sí una cosa em caracteritza és que, durant tot aquest temps, he guardat moltes coses", explica.

Tots els objectes que hi ha a l'interior de la casa museu són originals. Només la banyera i la pantalla de la làmpada del menjador són rèpliques. El brodat original que inicialment recobria el llum, però, es pot veure exposat a la segona planta, dins un espai que alhora també es destina a acollir exposicions temporals.

La restauració que ha permès retornar l'esplendor a la Casa Masó ha costat gairebé 1 MEUR (en concret, 880.000 euros). La casa museu s'obre als visitants aquest dissabte. L'entrada costa 5 euros -2,5, en el cas de la tarifa reduïda- i només es pot visitar en hores predeterminades.

El director de la Fundació Rafael Masó, Jordi Falgàs, recomana demanar hora amb antel·lació. I és que ja hi ha llista d'espera. Per demà, les visites ja estan plenes i les de la setmana vinent tenen poques places lliures.

Culminar un somni

L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, destaca que l'obertura de la casa museu suposa "culminar un somni i un projecte ambiciós per a la ciutat". Per a l'alcalde, "d'aquí a un temps no passarà que algú visiti Girona sense que se li demani si ha anat a veure la Casa Masó, perquè aquest és un element de referència no només per a la ciutat, sinó també català i internacional".

Els hereus de l'arquitecte noucentista han agraït la disposició que l'Ajuntament de Girona -tant l'actual equip de govern com l'anterior- ha mostrat per engegar el projecte. Un projecte que, ara, comença a caminar de debò, com explica Jordi Falgàs. "Aquest no és un punt i final, sinó un punt d'arrencada, perquè ara aquesta casa ha de créixer i convertir-se en un referent de la història de l'arquitectura i l'art", conclou.