El Mirador és una nova companyia teatral, 100% gironina, nascuda a dins de les sales de l'escola de teatre El Galliner. Els seus quatre integrants (Ferran Joanmiquel, Sílvia Escuder, Mireia Vallès i Isidre Hernández) hi donen classes o bé hi estan vinculats d'una manera o altra.
Amb l'objectiu de projectar la creació teatral gironina, i fer-se un lloc dins el teatre independent català, El Mirador surt ara a escena amb la seva òpera prima. El text que ara estrenen a la Sala La Planeta, escrit per Ferran Joanmiquel, és un joc teatral. "Un drama amb tints de comèdia que, de mica en mica, es torna més i més oníric", explica el dramaturg.
'Desitjar viure en un país sense vent' arrenca quan dos turistes (en Pol i la Desiré) i el guia que els acompanya a través del desert (en Rashid) pateixen un accident. El tot terreny en què viatgen xoca contra l'únic arbre que hi ha enmig de trenta quilòmetres de sorra i dunes.
A aquest desencadenant inicial s'hi ha de sumar una tempesta de sorra, que farà que els personatges se separin, es perdin, i quedin sols i allunyats. A partir d'aquí, la situació límit que viurà cadascun d'ells els portarà a fer un viatge iniciàtic pel seu propi univers interior, ple de dubtes i desitjos amagats.
A mesura que deambulin per les dunes, els protagonistes veuran com se'ls obre una dimensió onírica, que els farà experimentar transformacions i encontres surrealistes. Per exemple, la jove turista toparà de sobte amb l'aviador del 'Petit Príncep' de Saint-Exupéry.
"A partir d'aquest viatge geogràfic, l'obra és una metàfora del viatge personal i interior que és la vida mateixa", explica Joanmiquel. Sobretot, com assegura el dramaturg, allò que es vol posar de relleu són "les màscares que cadascú porta al damunt" i la necessitat de desempallegar-se'n per mostrar als altres qui s'és en realitat.
Influències literàries i cinematogràfiques
'Desitjar viure en un país sense vent' beu de diferents influències literàries i cinematogràfiques, com concreta Ferran Joanmiquel. "Sobretot, al cap hi tenia la novel·la 'El cel protector' de Paul Bowles i també he vist la pel·lícula de Fellini; a més, jo mateix he estat al desert i és un escenari que em fascina molt", concreta el dramaturg.
A més d'aquesta, però, la peça també té d'altres referències. Apart de Saint-Exupéry, un altre dels escriptors amb qui s'ha emmirallat Joanmiquel a l'hora d'escriure-la és Kafka. Pel què fa al títol, l'autor explica que la frase que dóna nom a l'obra és "poètica i suggerent" perquè "en certa manera, denota com es vol desitjar viure sense l'embrutiment mental que tots portem a sobre en forma de paranoies i fòbies".
'Desitjar viure en un país sense vent' s'estrena aquest dijous, divendres i dissabte a la Sala La Planeta de Girona. Precisament, Joanmiquel va ser l'autor de la darrera producció de la sala, 'Dinou' (actualment en cartell a la Beckett de Barcelona).
A partir d'aquí, la intenció dels integrants d'El Mirador és obrir-se camí. "Intentarem tenir sort i a veure si podem portar l'obra a més escenaris; som conscients que la cosa està difícil, però tenim clar que som una companyia nova i que ens agrada apostar pel teatre de text i independent", conclou Ferran Joanmiquel.
Amb l'objectiu de projectar la creació teatral gironina, i fer-se un lloc dins el teatre independent català, El Mirador surt ara a escena amb la seva òpera prima. El text que ara estrenen a la Sala La Planeta, escrit per Ferran Joanmiquel, és un joc teatral. "Un drama amb tints de comèdia que, de mica en mica, es torna més i més oníric", explica el dramaturg.
'Desitjar viure en un país sense vent' arrenca quan dos turistes (en Pol i la Desiré) i el guia que els acompanya a través del desert (en Rashid) pateixen un accident. El tot terreny en què viatgen xoca contra l'únic arbre que hi ha enmig de trenta quilòmetres de sorra i dunes.
A aquest desencadenant inicial s'hi ha de sumar una tempesta de sorra, que farà que els personatges se separin, es perdin, i quedin sols i allunyats. A partir d'aquí, la situació límit que viurà cadascun d'ells els portarà a fer un viatge iniciàtic pel seu propi univers interior, ple de dubtes i desitjos amagats.
A mesura que deambulin per les dunes, els protagonistes veuran com se'ls obre una dimensió onírica, que els farà experimentar transformacions i encontres surrealistes. Per exemple, la jove turista toparà de sobte amb l'aviador del 'Petit Príncep' de Saint-Exupéry.
"A partir d'aquest viatge geogràfic, l'obra és una metàfora del viatge personal i interior que és la vida mateixa", explica Joanmiquel. Sobretot, com assegura el dramaturg, allò que es vol posar de relleu són "les màscares que cadascú porta al damunt" i la necessitat de desempallegar-se'n per mostrar als altres qui s'és en realitat.
Influències literàries i cinematogràfiques
'Desitjar viure en un país sense vent' beu de diferents influències literàries i cinematogràfiques, com concreta Ferran Joanmiquel. "Sobretot, al cap hi tenia la novel·la 'El cel protector' de Paul Bowles i també he vist la pel·lícula de Fellini; a més, jo mateix he estat al desert i és un escenari que em fascina molt", concreta el dramaturg.
A més d'aquesta, però, la peça també té d'altres referències. Apart de Saint-Exupéry, un altre dels escriptors amb qui s'ha emmirallat Joanmiquel a l'hora d'escriure-la és Kafka. Pel què fa al títol, l'autor explica que la frase que dóna nom a l'obra és "poètica i suggerent" perquè "en certa manera, denota com es vol desitjar viure sense l'embrutiment mental que tots portem a sobre en forma de paranoies i fòbies".
'Desitjar viure en un país sense vent' s'estrena aquest dijous, divendres i dissabte a la Sala La Planeta de Girona. Precisament, Joanmiquel va ser l'autor de la darrera producció de la sala, 'Dinou' (actualment en cartell a la Beckett de Barcelona).
A partir d'aquí, la intenció dels integrants d'El Mirador és obrir-se camí. "Intentarem tenir sort i a veure si podem portar l'obra a més escenaris; som conscients que la cosa està difícil, però tenim clar que som una companyia nova i que ens agrada apostar pel teatre de text i independent", conclou Ferran Joanmiquel.
