Després que el despreniment d'unes roques deixés tallat el camí que baixa fins a la cala d'Aigua Xelida, l'Ajuntament de Palafrugell va iniciar unes obres d'estabilització del talús que ara ja es donen per finalitzades. Aquestes tasques han consistit en el sanejament manual de les roques inestables del talús i amb la col·locació de 400 metres quadrats d'una malla de triple torsió ancorada al terreny amb perns d'acer de 2,40 metres de longitud.
D'altra banda, dins d'aquesta mateixa actuació, s'ha construït una cuneta en la part superior del talús per recollir i canalitzar les aigües, sobretot en casos de pluges sobtades, evitant que aquestes afectin el terreny ja estabilitzat i pugin provocar despreniments.
Amb aquests treballs l'Ajuntament de Palafrugell finalitza les obres d'estabilització, després que l'accés a la Cala d'Aigua Xelida quedés tallat a l'octubre del 2010 per uns despreniments de roques del penya-segat, les quals van obstruir el pas d'unes escales que condueixen a la platja. Ara ja es podia accedir a la cala, tot i que el talús continuava sense protegir.
A pocs metres de l'accident del 2005
Aquesta actuació s'ha fet a poca distància del lloc on va morir una jove de 22 anys l'agost del 2005. La noia va caure daltabaix d'un penya-segat, des d'un punt on no hi havia la paret de pedra que protegeix el camí de ronda tot i que s'hi podia accedir. Arran de l'accident l'Ajuntament va col·locar una tanca per evitar que es pugui arribar fins a aquest punt, i un senyal obliga els vianants a desviar-se cap a la urbanització si volen continuar el recorregut del camí de ronda.
Impuls del camí de ronda nord de Castell-Platja d'Aro
D'altra banda, l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) ha aprovat per junta de govern local el projecte que ha de fer possible la consolidació del traçat actual del camí de ronda nord o de Treumal per garantir-ne la seguretat. El camí va patir esllavissades provocades pels efectes de la llevantada del desembre del 2008 primer, i pel temporal de neu de març del 2010 posteriorment.
L'acció està centrada en un tram de 387 metres entre la cala del Pi i la cala Belladona -avui clausurat als vianants per la seva perillositat-, i té un termini d'execució de sis mesos un cop finalitzin tots els tràmits administratius. El projecte té un pressupost de 879.617 euros amb la voluntat municipal que sigui assumit per Costes, tot i que l'Ajuntament ja ha recollit la predisposició de diversos propietaris de finques confrontants amb el traçat del camí de ronda de participar-hi mitjançant els permisos d'obres corresponents, circumstància que evitaria expropiacions en les finques situades en domini públic marítim terrestre.
El projecte que ara ha estat traslladat a la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i a la Direcció General per a la Sostenibilitat de la Costa i el Mar del Ministeri de Medi Ambient, vol oferir una solució no d'urgència sinó perdurable en el temps.
El traçat actual transcorre per zones de geografia abrupte, amb grans pendents en certs trams, i en algunes zones exposat als efectes de les onades del mar. El camí té actualment una amplitud mitjana d'1,20 metres, i se situa entre 2 i 6 metres per sota del penya-segat marítim.
El projecte divideix el camí en 21 trams, i proposa intervencions en 15 d'aquests amb major o menor intensitat. Així, en funció de la zona, s'ha previst la construcció de murs de contenció de 3 metres d'alçada amb pedres de roca granítica, protecció amb malles d'acer, nous murs de formigó, pavimentació amb sauló, instal·lació de baranes de fusta, reposició de taulons de fusta, noves passarel·les de pas, cimentacions de consolidació, o la protecció de les boques del túnel de 18 metres que hi ha excavat a la roca al principi del recorregut.
Amb el pas del anys el camí de ronda nord o de Treumal ha estat objecte de diverses adequacions d'iniciativa pública i privada que han generat una pavimentació i delimitació amb elements no homogenis, ni en les seves característiques ni en el material utilitzat, de manera que el traçat no té elements de continuïtat. El projecte que ara impulsa la Regidoria d'Urbanisme i Projectes Estratègics de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro es planteja com a ordenador davant la manca d'harmonia actual. Així, la pavimentació es faria amb sauló, característic de la zona i que garanteix una integració en el medi, baranes de fusta instal·lades en els trams on el camí travessa zones de platja, i la instal·lació de passarel·les de fusta fixades als murs de formigó on sigui necessari per l'estretor del camí.
D'altra banda, dins d'aquesta mateixa actuació, s'ha construït una cuneta en la part superior del talús per recollir i canalitzar les aigües, sobretot en casos de pluges sobtades, evitant que aquestes afectin el terreny ja estabilitzat i pugin provocar despreniments.
Amb aquests treballs l'Ajuntament de Palafrugell finalitza les obres d'estabilització, després que l'accés a la Cala d'Aigua Xelida quedés tallat a l'octubre del 2010 per uns despreniments de roques del penya-segat, les quals van obstruir el pas d'unes escales que condueixen a la platja. Ara ja es podia accedir a la cala, tot i que el talús continuava sense protegir.
A pocs metres de l'accident del 2005
Aquesta actuació s'ha fet a poca distància del lloc on va morir una jove de 22 anys l'agost del 2005. La noia va caure daltabaix d'un penya-segat, des d'un punt on no hi havia la paret de pedra que protegeix el camí de ronda tot i que s'hi podia accedir. Arran de l'accident l'Ajuntament va col·locar una tanca per evitar que es pugui arribar fins a aquest punt, i un senyal obliga els vianants a desviar-se cap a la urbanització si volen continuar el recorregut del camí de ronda.
Impuls del camí de ronda nord de Castell-Platja d'Aro
D'altra banda, l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) ha aprovat per junta de govern local el projecte que ha de fer possible la consolidació del traçat actual del camí de ronda nord o de Treumal per garantir-ne la seguretat. El camí va patir esllavissades provocades pels efectes de la llevantada del desembre del 2008 primer, i pel temporal de neu de març del 2010 posteriorment.
L'acció està centrada en un tram de 387 metres entre la cala del Pi i la cala Belladona -avui clausurat als vianants per la seva perillositat-, i té un termini d'execució de sis mesos un cop finalitzin tots els tràmits administratius. El projecte té un pressupost de 879.617 euros amb la voluntat municipal que sigui assumit per Costes, tot i que l'Ajuntament ja ha recollit la predisposició de diversos propietaris de finques confrontants amb el traçat del camí de ronda de participar-hi mitjançant els permisos d'obres corresponents, circumstància que evitaria expropiacions en les finques situades en domini públic marítim terrestre.
El projecte que ara ha estat traslladat a la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i a la Direcció General per a la Sostenibilitat de la Costa i el Mar del Ministeri de Medi Ambient, vol oferir una solució no d'urgència sinó perdurable en el temps.
El traçat actual transcorre per zones de geografia abrupte, amb grans pendents en certs trams, i en algunes zones exposat als efectes de les onades del mar. El camí té actualment una amplitud mitjana d'1,20 metres, i se situa entre 2 i 6 metres per sota del penya-segat marítim.
El projecte divideix el camí en 21 trams, i proposa intervencions en 15 d'aquests amb major o menor intensitat. Així, en funció de la zona, s'ha previst la construcció de murs de contenció de 3 metres d'alçada amb pedres de roca granítica, protecció amb malles d'acer, nous murs de formigó, pavimentació amb sauló, instal·lació de baranes de fusta, reposició de taulons de fusta, noves passarel·les de pas, cimentacions de consolidació, o la protecció de les boques del túnel de 18 metres que hi ha excavat a la roca al principi del recorregut.
Amb el pas del anys el camí de ronda nord o de Treumal ha estat objecte de diverses adequacions d'iniciativa pública i privada que han generat una pavimentació i delimitació amb elements no homogenis, ni en les seves característiques ni en el material utilitzat, de manera que el traçat no té elements de continuïtat. El projecte que ara impulsa la Regidoria d'Urbanisme i Projectes Estratègics de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro es planteja com a ordenador davant la manca d'harmonia actual. Així, la pavimentació es faria amb sauló, característic de la zona i que garanteix una integració en el medi, baranes de fusta instal·lades en els trams on el camí travessa zones de platja, i la instal·lació de passarel·les de fusta fixades als murs de formigó on sigui necessari per l'estretor del camí.
