Un 30% de les franges de protecció d'incendis al massís de l'Ardenya, pendents d'executar

Els Bombers reclamen que "els pocs recursos" que es poden destinar a gestió forestal prioritzin "punts clau" que permetin atacar possibles focs

L'incendi del març, empès per la forta tramuntana, va cremar 328,8 hectàrees del massís de l'Ardenya. El foc va iniciar-se a la zona de Solius i va calcinar una superfície compresa entre les comarques del Baix Empordà, el Gironès i la Selva.

Aquest matí, una vintena d'enginyers forestals i tècnics del Departament d'Agricultura s'han desplaçat a la zona calcinada. L'objectiu era comprovar sobre terreny de quina manera les franges de protecció d'incendis van ajudar a atacar les flames i evitar que l'incendi generés focus secundaris.

En alguns punts del massís, de fet, ja es veu a primer cop d'ull com les aclarides del sotabosc van permetre que les flames no avancessin. "En certa manera, vam aconseguir reduir l'efecte del foc en aquestes zones", indica un dels enginyers forestals del Departament, Aitor Goñi.

Bàsicament, les tasques d'aclarida consisteixen a estassar el sotabosc (format per matolls i brucs) i esporgar els arbres (pins i alzines sureres). L'enginyer explica que allò desitjable seria que els propietaris del bosc fessin "una gestió forestal activa", però admet que la crisi econòmica ho fa "complex" i, per això, explica que les estassades se centren "en aquells punts més estratègics".

Un 30% de les franges, pendents

De totes maneres, les dades també posen sobre la taula que encara queda molta feina per fer al massís. I és que un 30% de les franges de protecció d'incendis previstes al pla de protecció del massís de l'Ardenya, redactat el 2006, encara estan pendents d'executar.

En conjunt, l'Ardenya té 21.000 hectàrees forestals. I d'aquestes, el pla concreta que 382 es destinaran a crear "franges estratègiques" per fer de tallafocs en cas d'incendi (és a dir, entre un 2 i 3% de la superfície total). "De moment, hem actuat en un 70% d'aquesta superfície, i la resta s'anirà desbrossant en els propers anys", indica Goñi.

Tot i que l'enginyer forestal admet que aquestes feines no es completaran "a curt termini", els Bombers demanen que "els pocs recursos" que es destinen a gestió forestal prioritzin, precisament, aquestes actuacions. "Tot allò que ens faciliti amortir el foc o poder aturar-lo és bo, perquè ens facilita la feina", concreta el sotsinspector dels Bombers a Girona, Edgar Nebot.

Nebot explica que, a les comarques gironines, tant l'Ardenya com les Gavarres són massissos "complicats" quan es declara un incendi, i més si es té en compte que hi ha nombroses urbanitzacions al seu interior. "En casos d'emergència mai no hi ha risc zero, i per això els pocs diners que quedin per fer gestió forestal cal invertir-los en llocs clau", indica el sotsinspector dels Bombers.

De totes maneres, però, Edgar Nebot també admet que les franges de protecció no són la solució definitiva en incendis com el d'aquest març. "Quan hi ha un gran incendi, que ens supera per velocitat o intensitat, és molt difícil aturar-lo", indica el sotsinspector.

Per això, Nebot explica que els gironins "han d'aprendre a conviure" amb focs com aquest. "Hem de tenir clar que l'incendi d'aquest març era greu però no tràgic; el bosc es recuperarà perquè està adaptat als focs", indica. I conclou: "L'Ardenya ha cremat altres anys i hem d'aprendre a conviure amb això, tant els qui treballem en l'extinció d'incendis com la gent que viu als voltants i a l'interior del massís".

A més del d'aquest 2012, els dos darrers grans incendis que hi ha hagut a la zona en els darrers anys es van declarar el 2003 (a Santa Cristina d'Aro i a Maçanet de la Selva).