La processó del Sant Enterrament de Girona és l'acte central de la Setmana Santa a la capital gironina. Aquest any, l'ajuntament ha reduït un 10% el pressupost que dóna la Junta de Confraries per a l'organització de l'esdeveniment religiós, que passa de disposar de 14.000 euros (2011) a 12.000. No obstant això, els organitzadors han explicat que el programa d'actes i l'estètica de la processó es manté. "Tot es veurà igual però hi hem hagut de posar molta imaginació", reconeix el president de la junta, Miquel Izquierdo. Més de 1.200 persones i un total de 12 passos participen en la processó de Divendres Sant on la desfilada dels Manaies de Girona és un dels ingredients més atractius.
Per la seva banda, l'Associació de la Processó de Verges ha vist reduït de 70.000 a 50.000 euros el pressupost d'aquest any per a la representació de la Passió i la processó posterior. L'associació es finança a través de la venda d'entrades i per subvencions, especialment de la Diputació i la Generalitat. La causa principal de la davallada és que la Generalitat els ha eliminat la subvenció de 20.000 euros que provenia del centre de Promoció de la cultura tradicional catalana, del Departament de Cultura.
Malgrat la davallada, els organitzadors mantenen els actes -que inclouen la tradicional Dansa de la Mort, que té els orígens a l'edat mitjana- però no introdueixen novetats. El president, Tono Casabó, confia que podran reduir despeses "collant" als proveïdors. Fa tres anys, Lluís Llach va fer-se càrrec de la direcció artística de la representació. Aquest any és el primer que l'artista ja no dirigeix la funció i ho ha deixat en mans d'un equip de direcció que ell mateix ha format.
Sense Sant Sopar a Sant Hilari
La crisi també ha obligat a fer retallades al Via Crucis de Sant Hilari Sacalm (Selva), que habitualment se celebra el Divendres Sant. Des de feia set anys, a la nit del Dijous Sant s'havia representat el Sant Sopar i aquest any s'ha hagut d'eliminar per la davallada de les subvencions. El Govern ja ha avançat que reduirà la subvenció que l'any passat va ser de 11.000 i l'ajuntament manté l'aportació de 12.600. El vicepresident de l'associació organitzadora, Albert Santaugini, ha assegurat que per quadrar els comptes calia fer alguna modificació sense renunciar, però, als elements "més visuals" com el so i el vestuari. "El Sant Sopar era prescindible", ha valorat. El Via Crucis de Sant Hilari compta amb una història documentada d'uns 270 anys.
A Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), per segon any consecutiu, han decidit traslladar de la nit a la tarda la representació de la Passió perquè encara no disposen de diners per poder comprar el cable elèctric que els van robar l'any passat. Un dels membres de l'Associació de la Passió i alcalde del municipi, Josep Guiolà, assegura que mantindran l'horari diürn perquè no disposen de massa diners però garanteix que el muntatge es millorarà. El pressupost total va ser l'any passat d'uns 3.000 euros, dels quals 2.100 els aportava l'ajuntament i la resta el Govern i la Diputació. L'alcalde ha explicat que el pressupost municipal no està tancat i, per tant, encara no poden assegurar quina partida hi destinaran. L'entrada tindrà un preu més ajustat que en anteriors edicions, de deu euros a sis, per aconseguir més públic.
Nou pal·li de 42.000 euros a Mataró
La processó de Divendres Sant de Mataró, una de les més multitudinàries de Catalunya, recupera enguany el seu recorregut i horari habitual, després que l'any passat s'hagués de modificar per la coincidència amb Sant Jordi. Aquest any, a més, dóna la circumstància que la Germandat de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors compleix el seu 25è aniversari i ho celebra amb l'adquisició d'un nou pal·li, que és la peça de roba que cobreix les figures dels passos. El president de la confraria, Jesús Moya, assegura que és "un dels pal·lis més macos de Catalunya". L'ha dissenyat David Calleja, bordador gadità amb una alta reputació dins el món confrare, sobretot a Andalusia.
Aquesta peça, que cobrirà la figura de Nostra Senyora dels Dolors, ha tingut un cost de 42.000 euros i, segons ha explicat Moya, s'ha finançat íntegrament amb fons propis. "No tenim subvencions de cap administració i els diners provenen de les aportacions dels germans dels últims quatre anys", detalla. Moya afirma que malgrat la crisi s'ha volgut aprofitar el "bon moment" de la germandat.
La processó de Sabadell, sota mínims
A l'altre costat de la balança hi ha la processó del barri sabadellenc de Can Puiggener, la més gran que es fa al Vallès Occidental. El president de l'Agrupació Germandat Setmana Santa Andalusa, Manuel Verduzco, adverteix que la processó podria acabar desapareixent si la situació econòmica segueix empitjorant i l'Ajuntament no incrementa les subvencions que destina a aquest esdeveniment. "Aquest any hem suprimit la banda de música i hem hagut de reduir la xifra de flors perquè no tenim diners i a més el preu ha pujat a causa de les gelades", es lamenta Verduzco. Una altra retallada que patirà la processó afecta la imatge de la Flagel·lació, que enguany sortirà en solitari en lloc de fer-ho amb la tradicional figura d'un romà.
La processó de Can Puiggener celebra aquest 2012 els seus 51 anys de vida i compta amb cinc passos: el de la Flagel·lació, el de Natzaret, el Crist de l'Amor i Maria Santíssima de la Sang, el del Sant Enterrament i el de la Nostra Senyora Verge dels Dolors, altrament anomenada "la Dolorosa". L'any passat va aplegar prop de 2.000 persones.
L'Hospitalet estrena el pas del Crist de l'Expiració
Una de les Setmanes Santes més importants de Catalunya és la que organitza des dels anys setanta a l'Hospitalet la confraria 15+1, la que aquests dies serà la que traurà més passos als carrers de tota Catalunya, segons assegura el seu president, Miguel Herrero: des de Diumenge de Rams fins al de Resurrecció, més de 800 confrares portaran en processó fins a nou figures pels barris de Pubilla Cases i Can Vidalet. Un dels nou s'estrenarà: serà el pas del Crist de l'Expiració, que enguany ha renovat tots els seus elements menys l'estàtua. Tot just aquest dijous arribaven els nous faldons. La renovació s'ha dut a terme, en plena crisi, gràcies a l'aportació i el treball d'un confrare, Manuel Romera Alonso. "Estem totalment orgullosos d'ell i del que ha fet", ha explicat Herrero.
Aquest Crist protagonitza un dels moments estel·lars d'una Setmana Santa que és laica, desvinculada de l'Església, i nasqué de la devoció popular d'uns immigrants andalusos que van arribar a l'Hospitalet fa quaranta anys i volien reproduir les tradicions de la seva terra. El pas sortirà la nit de Divendres Sant des del carrer del Molí.
Herrero espera arribar a acollir un milió de visitants. I recorda que la de l'Hospitalet no és només una de les Setmanes Santes més multitudinàries de Catalunya: també és una de les més interculturals. En uns barris que, a banda d'andalusos, han acollit molts nouvinguts d'arreu del món en la darrera dècada, segueixen les processons no només catòlics, sinó ateus, musulmans i fins i tot sikhs. I alguns llatinoamericans ja participen a la 15+, explica Herrero, que destaca el valor integrador de la confraria, especialment entre els joves: "la confraria és la millor droga que hi pot haver al món", il·lustra.
La crisi obliga a canviar la ubicació dels passos de Setmana Santa de Tarragona
L'actual context econòmic ha obligat a l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona ha canviar la ubicació dels passos durant l'exposició prèvia a les processons. La necessitat d'estalviar recursos ha fet que enguany, enlloc d'estar a la plaça Jacint Verdaguer de Tarragona, els passos quedin exposats a l'interior de la catedral. El president de l'Agrupació, Joaquim Julià, ha explicat que amb el canvi d'ubicació s'estalvien el lloguer de la carpa, la seguretat i les llicències per ocupar l'espai públic.
Aquest estalvi farà que es puguin mantenir els prop de 90 actes que hi ha programats per la Setmana Santa d'enguany, com per exemple, la segona edició del festival de música que se celebrarà a l'Auditori de la Fundació de Catalunya Caixa. Malgrat tot, les administracions han reduït en prop d'un 60% les aportacions que fan a l'Agrupació d'Associacions que enguany disposen de poc més de 30.000 euros per a dur a terme els actes programats. Però tot i aquesta reducció de subvencions, Julià ha destacat els 100.000 euros que l'Ajuntament de Tarragona va aprovar per fer l'estudi executi del projecte de museïtzació de la Setmana Santa a Tarragona, una reivindicació històrica
Segons Julià, uns 50.000 turistes arriben a Tarragona per participar o gaudir d'algun dels actes relacionats amb la Setmana Santa, generant un impacte econòmic a la ciutat, sobretot en hotelers i restauradors. La processó més significativa és la del Sant Enterrament, que se celebra Divendres Sant, i està considerada com una de les més importants de Catalunya i de l'Arc Mediterrani. La marxa es prolonga durant unes cinc hores.
A Reus, l'acte més característic es fa el migdia del Divendres Sant, quan la Prioral de Sant Pere retorna en processó el Sant Crist de la Sang a la seva església. El clavari de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus, Josep Altès, ha explicat que l'actual context econòmic també ha afectat a les subvencions que reben de part de les administracions. Així, dels prop de 1.500 euros que la Diputació de Tarragona oferia a la congregació, en els últims anys la seva aportació s'ha reduït a 900 euros. A més, l'Ajuntament de Reus també ha pràcticament eliminat les subvencions a l'entitat religiosa des de fa un parell d'anys. Altès ha assegurat, però, que els actes i activitats programades no es veuen afectades ja que la Sang de Reus manté els seus comptes gràcies a les aportacions mensuals dels seus fidels i les aportacions extraordinàries que arriben de forma voluntària i sovint, anònima.
Dos concerts menys a Tortosa
A Tortosa, la crisi i la reducció d'aportacions de les administracions -que no ha estat quantificada- ha afectat sobretot a l'organització del Festival Internacional de Música Sacra que ha quedat reduït a dos concerts. Malgrat això, la resta d'actes s'han pogut mantenir en la seva totalitat. La processó del Silenci, creada l'any 1996, ha esdevingut un referent de la Setmana Santa a la ciutat. Al toc de la mitjanit de Dijous Sant, més de 300 confrares surten de l'església de Remolins i recorren els carrers del nucli antic en una processó amb un únic pas, el crist de la Puríssima.
Amb tot, la processó més significativa de la ciutat és la de la Passió que se celebra el Diumenge de Rams, amb més de 200 anys d'història. Com a novetat d'enguany, un col·lectiu de ciutadans de nacionalitat equatoriana, i residents a la ciutat, participaran de la processó amb hàbits típics del seu país, amb l'objectiu de poder constituir una nova confraria a la ciutat.
Una dona carregarà el pas de la Confraria del Crist de l'Agonia de Lleida per primera vegada
Uns 300 penitents participaran a la Processó del Silenci que sortirà a les dotze de la nit de dijous Sant de l'església de Sant Martí de Lleida, i que es calcula que seguiran un miler de persones. La processó, en què hi participen totes les confraries de la ciutat, l'organitza la del Crist de l'Agonia. Enguany, per primera vegada, una de les 20 persones que portarà el pas serà una dona, la Mireia Palma, de 17 anys. "Des que vaig veure a Màlaga, de petita, la meva primera processó, he volgut dur un pas", ha explicat, "però fins que no he estat més gran no m'ha deixat". La Mireia però, ja havia participat en altres processons fent de natzarena.
Enguany, la Confraria del Crist de l'Agonia de Lleida estrena el pont de campana fet per José Maria Larrosa, un artista lleidatà que ja ha fet altres obres pel pas de la somereta o pel pas del Crist Jacent. El Germà Gran de la Confraria, José Manuel Gómez, ha explicat que la processó, que té un pressupost d'entre 3.000 i 4.000, es pot fer gràcies a les quotes dels socis i dels donatius, ja que no reben cap subvenció.
Menys pressupost i menys donatius a la Catalunya Central
La processó de la capital del Bages, una de les més importants de la Catalunya Central, espera rebre uns 40.000 visitants. Una xifra que, segons el president dels Armats de Manresa, Josep Mollar, es manté des de l'any 2000, quan els Armats, juntament amb les confraries i la Casa d'Andalusia, van recuperar la processó de Setmana Santa després d'anys oblidada per falta de gent disposada a organitzar-la.
Com cada any, els Armats seran els encarregats d'encapçalar la processó. El seu secretari, Ramon Circuns, ha explicat que en els últims anys han vist "fortament" reduït el seu pressupost per a la processó. Així, aquest any compten amb el suport econòmic d'uns 1.600 euros provinents de la Generalitat i l'Ajuntament, mentre que en d'altres edicions l'ajut havia estat pràcticament el triple. Tot i això, Circuns recorda que l'Ajuntament de Manresa els suport en l'organització i els cedeix de manera gratuïta un local.
A Vic, la processó dels Dolors, també anomenada processó dels Armats o processó del Silenci, se celebra des de 1750 i conserva el mateix recorregut pel casc antic. Gairebé 500 penitents participen en aquest fet religiós que enguany presenta com a novetat unes sibil·les restaurades. Es tracta de quatre de les set teles pintades on hi ha representats els set dolors de la verge i que es van estrenar el 1810. La congregació dels Sants Dolors de Vic assegura que no ha notat les retallades en subvencions com ho poden haver notat altres congregacions del país perquè s'autofinança amb aportacions anuals o donatius puntuals. Tot i això, un dels membres de la congregació, Xavier Cervera, afirma que potser sí que les aportacions "han estat més minses" darrerament.
Per la seva banda, l'Associació de la Processó de Verges ha vist reduït de 70.000 a 50.000 euros el pressupost d'aquest any per a la representació de la Passió i la processó posterior. L'associació es finança a través de la venda d'entrades i per subvencions, especialment de la Diputació i la Generalitat. La causa principal de la davallada és que la Generalitat els ha eliminat la subvenció de 20.000 euros que provenia del centre de Promoció de la cultura tradicional catalana, del Departament de Cultura.
Malgrat la davallada, els organitzadors mantenen els actes -que inclouen la tradicional Dansa de la Mort, que té els orígens a l'edat mitjana- però no introdueixen novetats. El president, Tono Casabó, confia que podran reduir despeses "collant" als proveïdors. Fa tres anys, Lluís Llach va fer-se càrrec de la direcció artística de la representació. Aquest any és el primer que l'artista ja no dirigeix la funció i ho ha deixat en mans d'un equip de direcció que ell mateix ha format.
Sense Sant Sopar a Sant Hilari
La crisi també ha obligat a fer retallades al Via Crucis de Sant Hilari Sacalm (Selva), que habitualment se celebra el Divendres Sant. Des de feia set anys, a la nit del Dijous Sant s'havia representat el Sant Sopar i aquest any s'ha hagut d'eliminar per la davallada de les subvencions. El Govern ja ha avançat que reduirà la subvenció que l'any passat va ser de 11.000 i l'ajuntament manté l'aportació de 12.600. El vicepresident de l'associació organitzadora, Albert Santaugini, ha assegurat que per quadrar els comptes calia fer alguna modificació sense renunciar, però, als elements "més visuals" com el so i el vestuari. "El Sant Sopar era prescindible", ha valorat. El Via Crucis de Sant Hilari compta amb una història documentada d'uns 270 anys.
A Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), per segon any consecutiu, han decidit traslladar de la nit a la tarda la representació de la Passió perquè encara no disposen de diners per poder comprar el cable elèctric que els van robar l'any passat. Un dels membres de l'Associació de la Passió i alcalde del municipi, Josep Guiolà, assegura que mantindran l'horari diürn perquè no disposen de massa diners però garanteix que el muntatge es millorarà. El pressupost total va ser l'any passat d'uns 3.000 euros, dels quals 2.100 els aportava l'ajuntament i la resta el Govern i la Diputació. L'alcalde ha explicat que el pressupost municipal no està tancat i, per tant, encara no poden assegurar quina partida hi destinaran. L'entrada tindrà un preu més ajustat que en anteriors edicions, de deu euros a sis, per aconseguir més públic.
Nou pal·li de 42.000 euros a Mataró
La processó de Divendres Sant de Mataró, una de les més multitudinàries de Catalunya, recupera enguany el seu recorregut i horari habitual, després que l'any passat s'hagués de modificar per la coincidència amb Sant Jordi. Aquest any, a més, dóna la circumstància que la Germandat de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors compleix el seu 25è aniversari i ho celebra amb l'adquisició d'un nou pal·li, que és la peça de roba que cobreix les figures dels passos. El president de la confraria, Jesús Moya, assegura que és "un dels pal·lis més macos de Catalunya". L'ha dissenyat David Calleja, bordador gadità amb una alta reputació dins el món confrare, sobretot a Andalusia.
Aquesta peça, que cobrirà la figura de Nostra Senyora dels Dolors, ha tingut un cost de 42.000 euros i, segons ha explicat Moya, s'ha finançat íntegrament amb fons propis. "No tenim subvencions de cap administració i els diners provenen de les aportacions dels germans dels últims quatre anys", detalla. Moya afirma que malgrat la crisi s'ha volgut aprofitar el "bon moment" de la germandat.
La processó de Sabadell, sota mínims
A l'altre costat de la balança hi ha la processó del barri sabadellenc de Can Puiggener, la més gran que es fa al Vallès Occidental. El president de l'Agrupació Germandat Setmana Santa Andalusa, Manuel Verduzco, adverteix que la processó podria acabar desapareixent si la situació econòmica segueix empitjorant i l'Ajuntament no incrementa les subvencions que destina a aquest esdeveniment. "Aquest any hem suprimit la banda de música i hem hagut de reduir la xifra de flors perquè no tenim diners i a més el preu ha pujat a causa de les gelades", es lamenta Verduzco. Una altra retallada que patirà la processó afecta la imatge de la Flagel·lació, que enguany sortirà en solitari en lloc de fer-ho amb la tradicional figura d'un romà.
La processó de Can Puiggener celebra aquest 2012 els seus 51 anys de vida i compta amb cinc passos: el de la Flagel·lació, el de Natzaret, el Crist de l'Amor i Maria Santíssima de la Sang, el del Sant Enterrament i el de la Nostra Senyora Verge dels Dolors, altrament anomenada "la Dolorosa". L'any passat va aplegar prop de 2.000 persones.
L'Hospitalet estrena el pas del Crist de l'Expiració
Una de les Setmanes Santes més importants de Catalunya és la que organitza des dels anys setanta a l'Hospitalet la confraria 15+1, la que aquests dies serà la que traurà més passos als carrers de tota Catalunya, segons assegura el seu president, Miguel Herrero: des de Diumenge de Rams fins al de Resurrecció, més de 800 confrares portaran en processó fins a nou figures pels barris de Pubilla Cases i Can Vidalet. Un dels nou s'estrenarà: serà el pas del Crist de l'Expiració, que enguany ha renovat tots els seus elements menys l'estàtua. Tot just aquest dijous arribaven els nous faldons. La renovació s'ha dut a terme, en plena crisi, gràcies a l'aportació i el treball d'un confrare, Manuel Romera Alonso. "Estem totalment orgullosos d'ell i del que ha fet", ha explicat Herrero.
Aquest Crist protagonitza un dels moments estel·lars d'una Setmana Santa que és laica, desvinculada de l'Església, i nasqué de la devoció popular d'uns immigrants andalusos que van arribar a l'Hospitalet fa quaranta anys i volien reproduir les tradicions de la seva terra. El pas sortirà la nit de Divendres Sant des del carrer del Molí.
Herrero espera arribar a acollir un milió de visitants. I recorda que la de l'Hospitalet no és només una de les Setmanes Santes més multitudinàries de Catalunya: també és una de les més interculturals. En uns barris que, a banda d'andalusos, han acollit molts nouvinguts d'arreu del món en la darrera dècada, segueixen les processons no només catòlics, sinó ateus, musulmans i fins i tot sikhs. I alguns llatinoamericans ja participen a la 15+, explica Herrero, que destaca el valor integrador de la confraria, especialment entre els joves: "la confraria és la millor droga que hi pot haver al món", il·lustra.
La crisi obliga a canviar la ubicació dels passos de Setmana Santa de Tarragona
L'actual context econòmic ha obligat a l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona ha canviar la ubicació dels passos durant l'exposició prèvia a les processons. La necessitat d'estalviar recursos ha fet que enguany, enlloc d'estar a la plaça Jacint Verdaguer de Tarragona, els passos quedin exposats a l'interior de la catedral. El president de l'Agrupació, Joaquim Julià, ha explicat que amb el canvi d'ubicació s'estalvien el lloguer de la carpa, la seguretat i les llicències per ocupar l'espai públic.
Aquest estalvi farà que es puguin mantenir els prop de 90 actes que hi ha programats per la Setmana Santa d'enguany, com per exemple, la segona edició del festival de música que se celebrarà a l'Auditori de la Fundació de Catalunya Caixa. Malgrat tot, les administracions han reduït en prop d'un 60% les aportacions que fan a l'Agrupació d'Associacions que enguany disposen de poc més de 30.000 euros per a dur a terme els actes programats. Però tot i aquesta reducció de subvencions, Julià ha destacat els 100.000 euros que l'Ajuntament de Tarragona va aprovar per fer l'estudi executi del projecte de museïtzació de la Setmana Santa a Tarragona, una reivindicació històrica
Segons Julià, uns 50.000 turistes arriben a Tarragona per participar o gaudir d'algun dels actes relacionats amb la Setmana Santa, generant un impacte econòmic a la ciutat, sobretot en hotelers i restauradors. La processó més significativa és la del Sant Enterrament, que se celebra Divendres Sant, i està considerada com una de les més importants de Catalunya i de l'Arc Mediterrani. La marxa es prolonga durant unes cinc hores.
A Reus, l'acte més característic es fa el migdia del Divendres Sant, quan la Prioral de Sant Pere retorna en processó el Sant Crist de la Sang a la seva església. El clavari de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus, Josep Altès, ha explicat que l'actual context econòmic també ha afectat a les subvencions que reben de part de les administracions. Així, dels prop de 1.500 euros que la Diputació de Tarragona oferia a la congregació, en els últims anys la seva aportació s'ha reduït a 900 euros. A més, l'Ajuntament de Reus també ha pràcticament eliminat les subvencions a l'entitat religiosa des de fa un parell d'anys. Altès ha assegurat, però, que els actes i activitats programades no es veuen afectades ja que la Sang de Reus manté els seus comptes gràcies a les aportacions mensuals dels seus fidels i les aportacions extraordinàries que arriben de forma voluntària i sovint, anònima.
Dos concerts menys a Tortosa
A Tortosa, la crisi i la reducció d'aportacions de les administracions -que no ha estat quantificada- ha afectat sobretot a l'organització del Festival Internacional de Música Sacra que ha quedat reduït a dos concerts. Malgrat això, la resta d'actes s'han pogut mantenir en la seva totalitat. La processó del Silenci, creada l'any 1996, ha esdevingut un referent de la Setmana Santa a la ciutat. Al toc de la mitjanit de Dijous Sant, més de 300 confrares surten de l'església de Remolins i recorren els carrers del nucli antic en una processó amb un únic pas, el crist de la Puríssima.
Amb tot, la processó més significativa de la ciutat és la de la Passió que se celebra el Diumenge de Rams, amb més de 200 anys d'història. Com a novetat d'enguany, un col·lectiu de ciutadans de nacionalitat equatoriana, i residents a la ciutat, participaran de la processó amb hàbits típics del seu país, amb l'objectiu de poder constituir una nova confraria a la ciutat.
Una dona carregarà el pas de la Confraria del Crist de l'Agonia de Lleida per primera vegada
Uns 300 penitents participaran a la Processó del Silenci que sortirà a les dotze de la nit de dijous Sant de l'església de Sant Martí de Lleida, i que es calcula que seguiran un miler de persones. La processó, en què hi participen totes les confraries de la ciutat, l'organitza la del Crist de l'Agonia. Enguany, per primera vegada, una de les 20 persones que portarà el pas serà una dona, la Mireia Palma, de 17 anys. "Des que vaig veure a Màlaga, de petita, la meva primera processó, he volgut dur un pas", ha explicat, "però fins que no he estat més gran no m'ha deixat". La Mireia però, ja havia participat en altres processons fent de natzarena.
Enguany, la Confraria del Crist de l'Agonia de Lleida estrena el pont de campana fet per José Maria Larrosa, un artista lleidatà que ja ha fet altres obres pel pas de la somereta o pel pas del Crist Jacent. El Germà Gran de la Confraria, José Manuel Gómez, ha explicat que la processó, que té un pressupost d'entre 3.000 i 4.000, es pot fer gràcies a les quotes dels socis i dels donatius, ja que no reben cap subvenció.
Menys pressupost i menys donatius a la Catalunya Central
La processó de la capital del Bages, una de les més importants de la Catalunya Central, espera rebre uns 40.000 visitants. Una xifra que, segons el president dels Armats de Manresa, Josep Mollar, es manté des de l'any 2000, quan els Armats, juntament amb les confraries i la Casa d'Andalusia, van recuperar la processó de Setmana Santa després d'anys oblidada per falta de gent disposada a organitzar-la.
Com cada any, els Armats seran els encarregats d'encapçalar la processó. El seu secretari, Ramon Circuns, ha explicat que en els últims anys han vist "fortament" reduït el seu pressupost per a la processó. Així, aquest any compten amb el suport econòmic d'uns 1.600 euros provinents de la Generalitat i l'Ajuntament, mentre que en d'altres edicions l'ajut havia estat pràcticament el triple. Tot i això, Circuns recorda que l'Ajuntament de Manresa els suport en l'organització i els cedeix de manera gratuïta un local.
A Vic, la processó dels Dolors, també anomenada processó dels Armats o processó del Silenci, se celebra des de 1750 i conserva el mateix recorregut pel casc antic. Gairebé 500 penitents participen en aquest fet religiós que enguany presenta com a novetat unes sibil·les restaurades. Es tracta de quatre de les set teles pintades on hi ha representats els set dolors de la verge i que es van estrenar el 1810. La congregació dels Sants Dolors de Vic assegura que no ha notat les retallades en subvencions com ho poden haver notat altres congregacions del país perquè s'autofinança amb aportacions anuals o donatius puntuals. Tot i això, un dels membres de la congregació, Xavier Cervera, afirma que potser sí que les aportacions "han estat més minses" darrerament.
