Els gironins addictes a la loteria es dupliquen en un any

Les màquines escurabutxaques, amb el 75% dels casos, continuen essent la principal causa de ludopatia

La crisi econòmica o la dificultat per accedir a diners també s'ha notat en el comportament de les persones addictes al joc. Mercè Soms ha explicat que "ha frenat" l'increment de ludopaties que hi va haver el 2010 i ho atribueix a que potser abans era "relativament fàcil anar al banc i demanar un crèdit i ara no". Aquest any, a la unitat de ludopaties de Salt han atès 100 persones i el perfil dels pacients també ha variat.

Tot i que les màquines escurabutxaques continuen essent les que generen més comportaments ludòpates i és el problema que tenen el 75% dels pacients que passen per la unitat, també han detectat que hi ha hagut un increment espectacular de les persones addictes a la loteria. En un any, han doblat els pacients amb aquesta addicció. "La gent és molt conscient que una màquina escurabutxaques no els solucionarà la vida, però pensen que la loteria sí", ha argumentat Soms que detalla que quan es diu que en època de crisi augmenta el joc és sobretot en loteries i quinieles.

Un altre tipus d'addicció al joc que ha anat guanyant terreny en els darrers anys i que continua incrementant és la relacionada amb Internet. Soms detalla que cal diferenciar entre dos perfils de jugadors diferents a Internet, els que aposten amb diners o els que estan enganxats a videojocs en línia i a consumir compulsivament pornografia. El 6,5% dels pacients que han atès el 2011 eren addictes a jocs que impliquen diners com apostar, el pòquer i els casinos a la xarxa.

Un dels casos que ha atès aquest any, ha explicat Soms, és el d'un noi de només 15 anys que es passava el dia jugant a pòquer per Internet. Per jugar a aquests jocs, cal donar un número de targeta de crèdit. En aquest cas, el jove n'havia utilitzat una dels seus pares "La detecció és ràpida perquè els pares ho van veure quan van comprovar els números de la tarja", explica Soms. El 22% dels pacients són joves d'entre 15 i 30 anys i, en aquests casos, hi ha menys addictes a les escurabutxaques (el 62%) i més problemes amb Internet (28%).

Les persones grans també són un altre grup d'atenció. Segons Soms, el fet que aparegui una addicció al joc a aquestes edats és o bé per un comportament social que per estar amb gent passen més temps al bar o comencen a anar al bingo o bé perquè s'han jubilat i de sobte no saben què fer amb tant temps lliure. "Si abans anaven al bar i tiraven el canvi del cafè a la màquina, ara ho fan més sovint i més hores", detalla Soms. Si el pacient més jove tenia 15 anys, el més gran en tenia més de 80.

Pel que fa a sexes, la majoria de jugadors són homes (el 89%) però han notat un increment de dones que han arribat al 12%. Normalment, les dones juguen a màquines escurabutxaques (el 71,40%), al bingo o als casinos (el 14,30%) i també tenen altres conductes addictives (el 14,3%) com poden ser les compres compulsives.

Superar la desconfiança

La Unitat de Joc Patològic de l'Hospital de Salt és l'únic centre públic de totes les comarques gironines que disposa d'un servei especialitzat des del 2002 per tractar aquests casos. La seva cap, Mercè Soms, ha explicat que cal diferenciar entres dos tipus de jugadors. Alguns addictes vivien una situació "crònica" que potser s'havia allargat durant anys perquè feia temps que els diners eren font de discussió familiar. En aquests casos, la família sabia que l'addicte es gastava molts diners fora de casa però no sabia ben bé en què. L'altre perfil de jugadors són els que duien una vida aparentment normal, portaven l'addicció d'amagat de tothom i el descobriment del problema es converteix en un daltabaix.

Soms detalla que recuperar la confiança de la família és una de les prioritats en el tractament dins la unitat. "El jugador ja sap el que ha fet i sol estar tranquil, els que ho viuen com un drama són els familiars", ha explicat Soms que afegeix que tot i que una ludopatia no es pot curar sí que es pot controlar i evitar que esdevingui un problema. Mercè Soms detalla que hi ha hagut casos de famílies realment "destrossades" pel joc i que un dels esforços principals consisteix en reconstruir aquest entorn.

Per això, al llarg del tractament que sol durar un any, treballen en sessions individuals, de grup i també amb sessions amb les famílies. Des de la unitat també organitzen sessions obertes a tothom on els pacients també poden portar amics perquè es puguin resoldre dubtes i parlar de la ludopatia.